El gall fer cantàbric agonitza

Als cantadors del bosc el gall fer cantàbric fa la parada nupcial a la primavera. Amb les celles vermelles i el seu ampli plomatge, s’exhibeix i es contorneja a l’espera que una  femella el triï pel seu físic i cant per aparellar-se. Una escena gairebé màgica que pocs han vist. Potser els guardes. També els que sortien a caçar-ne. O els veïns de Tarna, un poble asturià on un exemplar, batejat com a Mansín, els delectava amb el seu malbaratament d’hormones. Era l’any 2008 i l’animal campava tranquil, com si fos una au de corral més. I com a tal, va acabar morint entre els ullals d’un gos.

Mansín es va sumar llavors als centenars de galls fers cantàbrics que han desaparegut en les últimes dècades fins a convertir-se en espècie en perill d’extinció crítica. Tan seriós és l’assumpte que ni tan sols se sap quants exemplars en queden. Els experts parlen de desenes. Potser 200 si són optimistes. Eren 500 en l’últim cens realitzat fa més de deu anys.Felipe González, delegat de Cantàbria de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), explica que se n’està confeccionant un nou cens genètic. Recullen excrements i plomes de l’animal per poder determinar quants n’hi ha. Ho sabran a finals d’aquest any.

Caça massiva

La llarga existència dels galls fers a la península ibèrica, que es remunta al començament de l’últim període glacial, va entrar en declivi a mitjans de segle XX per la seva caça indiscriminada. «Les escasses estadístiques disponibles suggereixen que es compten per milers els mascles caçats, bona part dels quals van acabar dissecats adornant cuines i salons», assenyala Rolando Rodríguez, investigador de la Universitat d’Exeter i expert en aquestes aus.

González també apunta a la barreja d’altres factors, com l’augment dels depredadors, en especial cérvols i senglars; les infraestructures creades als 80 o el canvi climàtic.

Inversió sense resultats

Si el 1979 van prohibir-ne la caça, en el nou mil·lenni, amb la situació crítica, es va aprovar un ambiciós programa de sis anys per a la seva recuperació: el Life+ Gall fer Cantàbric. El director, Ignacio Torres, explica que el pressupost partia de set milions, però finalment es va retallar a cinc i mig. Xifra que els crítics veuen excessiva tenint en compte que no s’ha aconseguit l’esperat repunt poblacional.

Entre els resultats del projecte, que va finalitzar aquest any passat, assenyalen que es van alliberar tres exemplars que van permetre estudiar-ne l’aclimatació i que van deixar-ne anar directament dues femelles en un cantador de Lléo. Quatre dels animals van ser depredats i del cinquè únicament en va aparèixer el transmissor.

Mesos més tard que publiquessin aquests i altres resultats a la revista científica Grouse News, cinc biòlegs, entre ells Rolando Rodríguez, van contestar amb un altre article molt crític. «El problema és que no es coneix la causa o causes que estan impedint que la població es recuperi. Es va especular sobre quines podrien ser i es van aplicar mesures molt invasives i extraordinàriament costoses partint d’aquesta especulació. En aquestes condicions era previsible que aquestes mesures fallessin», explica a EL PERIÓDICO Rodríguez.

Torres defensa que es van portar a terme totes les accions estipulades en la normativa: l’estratègia per a la conservació del gall fer cantàbric. Igual que González, fa una lectura més optimista del projecte i assenyalen que, malgrat no haver aconseguit els objectius, tant Administracions com la SEO/BirdLife i diferents empreses hi van posar tots els seus coneixements i esforços fins a aconseguir saber ara més del que se sabia abans. I seguiran treballant-hi.

Compte enrere

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Per la seva part, Rodríguez incideix que han d’identificar què impedeix que la població es recuperi per ella mateixa. I creuen saber-ho. «En poblacions tan petites sovint hi ha pocs individus reproductors que estan molt emparentats entre si», explica. Així que deixen de reproduir-se. «Aquest procés es denomina depressió per endogàmia. Si la mida és tan petita com es pensa estaríem davant un compte enrere molt ràpid».

Segons l’expert, quedarien aleshores pocs anys per incrementar-ne la variabilitat genètica mitjançant l’intercanvi genètic entre els galls fers de tota la serralada Cantàbrica, a més a més d’introduir-hi gens compatibles procedents d’altres poblacions –com la pirinenca– perquè recuperi el potencial reproductiu i segueixi fent-ne gala als seus cantadors.