"No ens vam escapar mai d'aquella habitació dels Maristes"

Les vides d’Eneas Espinoza, de 45 anys, i d’I. G. (s’usen les inicials per mantenir el seu anonimat), de 37 anys, han crescut en paral·lel perquè van ser atacades al mateix punt. Encara que ells fa poc temps que ho han descobert. A tots dos els va deixar marcats la mateixa persona, Adolfo Fuentes (1943), un germà marista que exercia de coordinador al col·legi Alonso Ercilla de Santiago de Xile. Fuentes és un dels set docents denunciats en el cas Maristes de Xile. La investigació d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ha documentat, a més, que Fuentes és un dels quatre germans acusats de pederàstia que van ser reclutats a Espanya. Va néixer a San Cebrián de Campos, es va formar com a marista al Juniorat Hispanoamericà de Valladolid i va ostentar diversos càrrecs de responsabilitat dins de la comunitat religiosa.

Eneas va viure el 1979, mentre estudiava a l’Alonso Ercilla, un episodi parcial amb Adolfo Fuentes que mai va comentar amb ningú. És el següent. Quan tenia 6 anys, el germà el va treure de classe i se’l va emportar al cau, una habitació sense finestres situada en un soterrani del col·legi, sota del gimnàs, que usaven habitualment els boy scouts per reunir-se. Allà el professor va fer seure Eneas sobre els seus genolls i el va començar a grapejar. El nen s’hi va resistir, va forcejar amb el professor, va arribar a la porta i va aconseguir escapar-se. Així acabava l’episodi.

Però el record es va completar fa poc temps, quan la seva dona es va quedar embarassada per segona vegada i Eneas va tenir notícia que anava a ser pare d’un nen. Al saber que era un nen, li va agafar una por irracional que un pederasta abusés del seu fill en el futur. Estava a punt de descobrir per què. «Els records, aquesta vegada, van ser més forts del que el meu cap podia sostenir», i va haver d’acceptar inesperadament que a l’episodi, aquell en què forcejava amb Adolfo Fuentes en una habitació sense finestres i aconseguia escapar-se pels pèls, li faltava un tros: «Mai vaig sortir d’aquella habitació. Mai me’n vaig escapar. ¿Com podia alliberar-me als 6 anys d’un home adult?».

Desmuntat el relat que s’havia construït, Eneas ho va recordar tot. Perquè la veritat era que Adolfo Fuentes va abusar d’ell en repetides ocasions. Sempre que va voler. El professor el feia sortir de classe, se l’emportava a un lloc tranquil i allà el forçava perquè li practiqués sexe oral. Després, abans de fer-lo tornar a classe, l’obligava a rentar-se les dents. «Em segueix molestant l’olor de dentífric».

Sortir de l'infern

Fa pocs mesos, quan a Xile va esclatar el cas Maristes, Eneas va voler explicar la seva experiència a la revista The Clinic. «Vaig pensar que fer-ho públic potser ajudaria altres persones a sortir del mateix infern», explica en una entrevista amb EL PERIÓDICO que es va realitzar abans de rebre la trucada d’I. G., l’altre protagonista d’aquesta història de records prohibits.

I. G. és exalumne de l’Alonso Ercilla, com Eneas. Ell ni tan sols conservava un record parcial dels abusos que va patir per part d’Adolfo Fuentes. Per això va tenir una reacció diferent de la d’Eneas a l’esclatar el cas Maristes de Xile. «Quan es criticava el col·legi, jo el defensava», explica a aquest diari, en la primera conversa que manté amb un mitjà de comunicació. «El meu psiquiatre diu que això també era un mecanisme de defensa». El bloqueig de la seva ment va començar a cedir quan va llegir l’entrevista a Eneas. I va cedir del tot quan va veure una fotografia de Fuentes en una pàgina d’exalumnes a Facebook. La cara del seu agressor va desfermar un torrent d’imatges que la seva consciència havia treballat durant anys per contenir. «Em va caure el món a sobre».

Com Eneas, ell també tenia 6 anys la primera vegada que Fuentes el va enxampar. «Va venir a buscar-me a classe i em va portar a la capella, va dir que volia ensenyar-me a resar i, mostrant-me com es feia una genuflexió, va començar a grapejar-me… va acabar obligant-me a fer-li sexe oral». Abans de fer-lo tornar a classe, li va netejar la cara i va fer que es rentés les dents.

També I. G. va acabar al cau en diverses ocasions. Allà dins Fuentes «usava la força, es convertia en un depredador». En una ocasió, es va celebrar una vetlla al col·legi i els seus pares van anar de nit a acomiadar el germà finat. Ell es va quedar al pati, jugant. Fins i tot en aquesta situació, Fuentes el va agafar del braç i, mentre tots seguien a la vetlla, se’l va emportar a una cantonada mal il·luminada per abusar d’ell. «Ara penso que el pitjor d’aquella vegada va ser sentir que la meva família estava tan a prop i que podria descobrir-me fent això».

Primer contacte

Fa pocs dies, I. G. va sentir la necessitat de contactar amb Eneas. Tots dos es coneixien de vista tot i que no eren amics. El va trucar per telèfon. Es van saludar, van intercanviar alguns tòpics sobre el pas del temps, i I. G. va revelar al cap de pocs minuts el motiu d’aquell contacte: «De mi també va abusar Adolfo Fuentes».

Es van explicar l’un a l’altre el que havien patit quan tenien només 6 anys i com allò, encara que s’haguessin negat a acceptar-ho, va condicionar la seva vida. I. G. ha tingut durant anys «atacs de pànic» l’origen dels quals ningú havia sabut identificar. «He sigut sempre rebel, m’ha costat molt generar afectes», explica. En el seu cas, la negació havia sigut tan poderosa que ni tan sols va dubtar a matricular els seus fills al mateix col·legi que li va arruïnar la infància.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

«Les meves seqüeles es van manifestar sempre, molt abans de recordar tot el que havia viscut», explica Eneas. Per això «no sabia d’on venia la seva profunda desconfiança en els altres». O «la dificultat per encaixar afecte físic». O «per què a la feina he deixat que abusessin laboralment de mi sovint», afegeix. «Creus que t’ho mereixes», afegeix I. G. Eneas, a més, pel fàstic cap al dentífric, va acabar desenvolupant greus problemes de salut dental.

Tots dos han contractat el mateix advocat i segueixen en tractament psicològic. Però per primera vegada són capaços de situar el lloc exacte on van ser atacats, el soterrani de l’Alonso Ercilla.