Xile investigarà els Maristes per tapar abusos sexuals, a diferència d'Espanya

La fiscalia xilena ha agrupat en un sol procediment totes les denúncies que es registrin contra professors dels Germans Maristes en aquest país de l’Amèrica del Sud. El fiscal Guillermo Adasme, responsable de delictes sexuals i violència domèstica, ha sigut el designat per estudiar tots els relats d’exalumnes que van patir abusos sexuals en col·legis pertanyents a aquest orde religiós.

Segons fonts pròximes a la investigació consultades per EL PERIÓDICO, totes aquestes acusacions, amb independència de si tenen a veure amb delictes ja prescrits pel codi penal xilè, formaran part d’un «expedient únic» que servirà també per a un segon propòsit: indagar en el possible delicte d’encobriment per part de l’orde marista. La prescripció dels delictes d’abusos sexuals, en massa ocasions, ha acabat protegint més els pederastes que les seves víctimes.

El cas Maristes dels col·legis catalans, en què 12 docents d’aquest orde educatiu van ser denunciats per delictes que van tenir lloc entre les dècades de 1970 i el 2010, ho va demostrar amb claredat: només un dels acusats, el professor d’educació física Joaquim Benítez, seurà pròximament al banc dels acusats. Però ho farà únicament per respondre per les agressions que va cometre durant els últims anys. No per totes. I la immensa majoria de la quarantena d’exalumnes que van denunciar els seus antics professors no han rebut cap tipus de justícia.  La llei xilena, com l’espanyola, deixa una finestra de temps molt limitada per denunciar el maltractament sexual infantil. Els experts assenyalen que, sovint, les víctimes de pederastes, per les característiques pròpies d’aquests delictes que pateixen quan són encara menors d’edat, no arriben a ser conscients de què els ha passat fins a molts anys després. En aquest sentit el partit polític Esquerra Republicana va presentar una iniciativa al Congrés dels Diputats, arran de la investigació d’EL PERIÓDICO sobre el cas Maristes de Catalunya, per debatre una ampliació de la data de caducitat dels abusos a menors. Una iniciativa que no va prosperar. 

Als dos països, el període de prescripció s’activa a partir de la majoria d’edat de la víctima, és a dir, quan compleix els 18 anys. A Xile es deixen cinc anys de marge. Això significa que si una persona no ha denunciat el seu agressor abans dels 23 anys ja no pot fer-ho. A Espanya, el temps va en funció de la gravetat de l’agressió. Els tocaments més lleus caduquen quan la víctima té 21 anys i les agressions més greus poc després que hagi superat la trentena.

Dues maneres de procedir

La justícia espanyola va recollir i va arxivar totes les denúncies del cas Maristes. D’una en una, les demandes que exalumnes s’atrevien a presentar davant els Mossos després d’haver estat callats durant anys o dècades van anar quedant en paper mullat. La policia catalana traslladava cada denuncia al jutjat i, per repartiment, queia en cada ocasió en un de diferent. El jutge d’instrucció que la rebia n’informava la fiscalia i aquesta, després de constatar que els fets denunciats havien tingut lloc fora del termini de persecució judicial, responia que eren episodis caducats. D’aquesta manera, les víctimes van anar rebent cartes de jutges diferents que notificaven que la seva causa judicial havia sigut sobreseguda. 

Espanya, quieta

Les denúncies de les víctimes catalanes, que feien referència a delictes comesos en dos col·legis maristes de la capital catalana (Sants-les Corts i la Immaculada), mai es van reunir en una causa única. Totes es van tractar com si fossin episodis aïllats sense connexió amb la institució propietària dels dos centres. Així havia passat també el 2011, quan les sis denúncies presentades per alumnes del col·legi Champagnat de Badalona contra el germà Lucio Zudaire no van motivar tampoc cap investigació. 

Notícies relacionades

L'escàndol de pederàstia dels Maristes es reprodueix a Xile

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

L’encobriment es recull en l’article 451 del Codi Penal espanyol. Aquest apartat subratlla que es dona quan algú, «coneixent la comissió d’un delicte», ajuda el sospitós «a eludir la investigació de l’autoritat o dels seus agents o a sostreure’s de la seva recerca o captura». La fiscalia xilena, malgrat que la immensa majoria de les denúncies estan prescrites, ha creat aquest «expedient únic» amb la finalitat d’investigar la hipotètica comissió d’un delicte d’«encobriment» per part dels Maristes. Però això no va passar a Catalunya. 

Ni el Congrés dels Diputats es va plantejar ampliar la prescripció dels delictes de maltractament sexual infantil, ni la Generalitat –els col·legis maristes són concertats i reben diners públics– va obrir una inspecció interna, ni els jutges ni la Fiscalia de Barcelona van ordenar investigar res als Mossos d’Esquadra ni intentar saber què havia passat en aquests col·legis quan, finalment, els exalumnes havien reunit el valor per explicar-ho. Cap d’aquestes autoritats va fer res irregular al no furgar més, assenyalen fonts jurídiques. No obstant, les mateixes fonts indiquen que podrien haver fet el mateix que la fiscalia xilena.