Els maristes de Xile admeten que van silenciar abusos sexuals a menors

Els Germans Maristes de Xile, en una entrevista amb EL PERIÓDICO celebrada a la Casa de la Providència de Santiago amb els tres portaveus de la institució -Mariano Varona, d'origen espanyol; Héctor Villena, assessor de comunicació, i Ernesto Reyes, representant del provincial-, admeten que en el passat es van cometre "errors". Per primera vegada, representants d'aquesta institució religiosa reconeixen que els casos d'abusos sexuals que patien els alumnes se silenciaven en lloc de denunciar-se. 

La direcció xilena de l'ordre, sumida en un escàndol de pederàstia amb arrels que entronquen amb una forma d'operar importada de Espanya, llança el missatge que ara les coses han canviat. En contrast amb els maristes catalans, a Xile s'investigaran a fons "els últims 50 anys" amb la Comissió per a la Veritat, un equip de experts en drets humans externs furgarà en el passat de les 12 escoles xilenes. Totes les proves d'abusos que apareguin "seran entregades a la justícia" i les víctimes "seran reparades", prometen. Han creat, a més, la Mesa de Nunca Más, de funcionament intern i presidida per Reyes. "Aquest nom no significa que mai més hi haurà casos d'abusos a les escoles, significa que mai més s'actuarà sense seguir els protocols de prevenció -i de denúncia a la justícia- estrictament".

Existeix "desconfiança" per part de les víctimes, "i resulta comprensible", raona Reyes, "per com es van fer a l'inici" les coses.

-El germà Abel Pérez ha exercit durant 40 anys i acumula una vintena de denúncies, ¿Ningú va veure mai res?

-Varona: No. Mai vam veure res. I si algú ho va veure i va avisar el director, ell mai ho va fer transparent. Cosa que solia ser costum.

-¿Costum?

-Varona: Aquestes coses no es ventilaven. Ni per dins ni per fora. Però també és fals que ho sabés tothom.  

El mateix Varona va sentir una denúncia de pederàstia el 1981 contra un altre dels germans acusats, Armando Alegría. L'hi va explicar directament a ell un aspirant a marista que tutelava en qualitat de formador. Aquest fet "s'ha de posar en context", remarca. "No vaig creure que es tractés d'abusos sexuals, sinó més aviat de jocs eròtics i de fotografies de nus entre Armando i el noi", recorda. "El que em va explicar a mi era com un secret de confessió. No corresponia denunciar. De tots els formadors que van sentir altres casos cap va presentar cap denúncia. El que corresponia era ajudar la persona a enfrontar la situació".

-¿Per què no?

-Varona: Seria com una falta de respecte a una confidència sagrada. ¿Com has de ventilar això?

-Potser aquesta era una via que tenien per demanar ajuda…

-Varona: El que jo vaig fer va ser informar el meu superior. Ara les coses han canviat. Però llavors no es podia denunciar sense parlar amb el provincial [el màxim responsable de cada comunitat]. Els Maristes venen d'una estructura piramidal rígida.

-Villena: Entre el formador i el format hi ha una relació com la que hi ha amb un psicòleg. No s'anava a la policia perquè era com una confessió. Sé que és difícil d'entendre…

-¿No els sembla que d'aquesta manera hi va haver molts senyals d'alarma que es van ignorar?

-Varona: Potser sí que hi va haver ocasions en què algú va demanar ajuda i no se'l va socórrer. Així com amb Abel Pérez t'ho nego i no hi va haver encobriment, en el cas d'Armando Alegría, i vostès ho poden catalogar com vulguin... el que va passar va ser que jo l'hi vaig explicar al provincial i el provincial no va fer res. Cap provincial va actuar. Jo mateix vaig ser provincial i tampoc vaig actuar. 

-¿Per què no es va actuar?

-Varona: Per respecte al germà… 

-¿I als alumnes? ¿No els van preocupar els alumnes que podrien ser agredits per Alegría en el futur?

-Varona: No sé… no es va considerar així. No es va tenir en compte això.

-¿Creien més en la paraula dels germans que en la dels alumnes?

-Varona: També les famílies creien més en la paraula del germà que en la del seu fill. Així va passar en el cas de Jaime Concha.

La investigació d'EL PERIÓDICO a Espanya va destapar abusos de dotze professors diferents contra una quarantena d'alumnes. A Xile ja hi ha almenys set docents investigats per delictes contra una trentena d'alumnes. "Jo crec que l'explicació és senzilla -explica Varona- i és vàlida per a la majoria dels casos que han passat arreu del món. En tot el procés de formació dels maristes gairebé mai ens parlaven de sexualitat. La nostra formació en molts aspectes va ser molt bona: bones classes, molt esport, un ambient molt positiu… en el qual ens sentíem feliços. Però, sobre sexualitat, d'acompanyament en el procés que viu l'adolescent, no hi va haver res. Aquí es va quedar un buit. Una carència molt gran, que després té repercussions en algunes persones. Afortunadament no amb totes. Però sí amb algunes".  

-Quatre dels germans acusats són espanyols i es van formar a Espanya. Tres d'ells, com vostè, en l'anomenat Juniorat Hispanoamericà construït per captar vocacions a prop de Valladolid i enviar-los a Amèrica del Sud. ¿Van patir durant el juniorat alguna experiència traumàtica?

-Varona: Va serfalta de formació…

-Però al parlar d'aquest problema… sovint els pederastes són homes que també van patir abusos en la infància. Per això li preguntava…

-Varona:  No… dels casos que jo conec… no. Només te'n podria dir d'un cas. On es va donar per una altra part una cosa que va poder ser bastant comuna en els ambients d'Espanya. Em consta que aquesta persona ha declarat que quan ell era petit al seu poble hi havia jocs entre els companys de connotació sexual.

-¿Abans d'entrar al juniorat?

-Varona: Abans d'entrar-hi, sí.

-¿És Abel Pérez?

Notícies relacionades

Abel Pérez, el Joaquim Benítez del 'cas Maristes' de Xile

"Tota la institució marista va abusar de mi"

-Varona: Sí. Grapejos… masturbacions… jocs en aquesta línia. I ell lo ha explicat no com una explicació de tot això… però sí per dir que hi havia un 'abans' de tot això.

El cas Maristes de Xile ha suposat per a aquesta comunitat educativa "un cop terrible". Però només vuit famílies del col·legi Alonso Ercilla, epicentre de l'escàndol, han retirat fills escolaritzats allà, assenyala Reyes. A la resta de centres dels Maristes a Xile, "la mobilitat ha sigut mínima", subratlla. "Ha sigut tot molt dolorós, sobretot per als germans més joves", admet Varona. Però fins i tot ells, consultats pel mateix Varona sobre la possible expulsió d'algun dels germans acusats, han respost que amb ells "s'ha de ser misericordiós".