VÍCTIMA DE RELIGIOSOS PEDERASTES

"Tota la institució marista va abusar de mi"

zentauroepp41466623 maristas180105180803

zentauroepp41466623 maristas180105180803

6
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jaime Concha és un metge de família de 54 anys que s'ha convertit en el portaveu dels exalumnes que han patit abusos sexuals en col·legis maristes de Xile. Va estar callat durant 40 anys i ara acaba de començar a parlar. En el relat de la seva infància està resumida tota la soledat que van sentir els nens que van viure el mateix que ell. Tot va començar el curs escolar de 1973-74. Ell tenia 10 anys i faltaven pocs mesos perquè Augusto Pinochet donés un cop d'Estat que canviaria la història de Xile. La seva vida també estava a punt de canviar, perquè a l'institut Alonso Ercilla de Santiago coneixeria el germà Abel Pérez. Encara que aquest professor de matemàtiques, el principal acusat en aquest escàndol, no va ser el primer que va abusar d'ell. Ni l'últim. 

-¿Qui va ser el primer que va abusar de vostè? Era al despatx del germà José Monasterio, un dels germans amb més prestigi dins del col·legi, encarregat de l'ornamentació de la capella i un expert en cal·ligrafia. Jo estava assegut a la seva taula perquè volia aprendre a escriure lletres gòtiques. Ell va tancar la porta i es va col·locar, dret, darrere meu. Es va recolzar a sobre meu, i la seva respiració es va alterar. Em va abraçar com si volgués aixecar-me, molt nerviós, i va intentar besar-me mentre m'agafava amb força els genitals.

-¿Què va fer vostè? Em vaig quedar paralitzat. Tan bon punt em va deixar anar vaig sortir corrent per amagar-me al bany del pati. De l'ensurt, em vaig fer pipí a sobre. Per dissimular-ho, vaig obrir l'aixeta i em vaig mullar tota la roba. Quan la meva mare em va recollir, poc després, estava calat. Ella em va renyar però no es va adonar de res. Va funcionar. Aquell va ser el primer dia que vaig callar. Per això quan em va atrapar Abel Pérez, vaig seguir guardant silenci. 

Jaime Concha, de petit, amb l'uniforme marista.

-¿Com era Abel Pérez? Alt, fornit, autoritari, sempre es col·locava en una cantonada del pati mentre jugàvem. Ens observava. Solia emportar-se nens agafats de la mà cap a les aules buides. O cap a la capella. Des de fora, la resta sentíem enveja dels que escollia. Aviat esbrinaria que allò no era res de bo.

-¿També li va tocar a vostè? Sí, un dia em va portar a una classe buida. Va obrir la porta i em va ordenar que segués en un pupitre del fons. Va tancar la porta i, quan es va girar per acostar-se, em vaig adonar que la seva cara havia canviat, igual que la del germà Monasterio. Ja no era ell. Quan va arribar a mi, es va abalançar a sobre meu, em va abraçar, em va besar i em va tocar l'entrecuix. Suposo que vaig cridar fins que em va deixar anar. Aquell dia vaig tornar a orinar-me.

-¿Abel Pérez era prudent o actuava sense ocultar-se? En públic era seriós, cuidava els seus gestos i les paraules. Però en privat era brusc, prenia el control de la situació ràpidament. Recordo que entrava als vestidors i a alguns els feia dutxar-se davant d'ell. Simulant que feia broma, fins i tot podia tocar-los els genitals. Jo sabia que allò no era cap broma. Amb mi sempre se les enginyava per aïllar-me i portar-me a un lloc on no apareixeria cap adult. Va abusar de mi les vegades que va voler a la capella, en una oficina, al soterrani del gimnàs i a la seva habitació -els germans disposen de residència dins del recinte escolar-.

-¿Fora del col·legi? A l'estiu del 1975 vaig sortir de campaments amb els Boy Scouts del col·legi. Abel Pérez era un dels professors que tutelaven la sortida. Un dia vaig emmalaltir i em vaig quedar a dormir a la tenda de campanya mentre la resta de companys estaven d'excursió. Hores més tard, em vaig despertar a la nit, amb febre. El primer que vaig notar va ser que ja no era a la meva tenda, era en un altre lloc. La segona cosa va ser que estava nu i que hi havia algú que m'estava subjectant el cap pel coll mentre em practicava sexe oral. Era Abel Pérez. Crec que aquella nit també va arribar a penetrar-me mentre estava inconscient. Quan va acabar, es va acomodar la roba, es va col·locar les ulleres, es va aixecar i va marxar, sense dir-me res. Va ser com si el que estigués deixant allà fossin només les meves deixalles. 

-¿Què sentia? Era com si jo ja no pertanyés als meus pares, com si no fos l'amo de la meva vida. Sentia que ells podien fer amb mi el que volguessin. 

-¿Creu que el que feia amb vostè se sabia? Hi havia persones que havien de saber què passava allà. El capellà que confessava els germans cada diumenge, per exemple, ho devia saber segur. El problema era que aquell sacerdot, Sergio Uribe, de l'orde dels caputxins, també abusava dels alumnes. Quan vaig llegir el que publicava EL PERIÓDICO sobre el que passava dins dels Maristes a Espanya em vaig adonar que hi havia passat el mateix que aquí. 

Al centre, sense pixelar, el germà Abel Pérez, que acumula 19 denúncies per abusos sexuals.

-¿Abel Pérez va ser el que més mal li va fer? Sí. Directament i indirectament. Perquè també estic segur que ell va planificar el cop que ho va trencar tot definitivament.

-¿Què va passar? Va ser el 1977. Abel ens va convèncer, a mi i dos nois més, perquè assistíssim de nit a una reunió dels Boy Scouts. El col·legi tenia un soterrani sota el gimnàs. Allà hi havia algunes habitacions de fusta amb bancs que eren per als scouts. En deien 'cubil'. Abel ens va reunir tots tres amb un grup de nois més grans, dos o tres anys més que nosaltres. Va portar xoriço i van venir espanyols i un termos amb cafè i aiguardent. Vam beure una estona i aviat ens vam posar eufòrics. Ell es va aixecar i va marxar, tancant la porta per fora. Els grans van començar a burlar-se de nosaltres. Ens van insultar i es van treure els cinturons per pegar-nos. Eren més grans i tenien més força. Al final, ens van agafar i mentre uns ens subjectaven altres ens van violar. Va durar tota la nit. Ho recordo com si ho hagués observat des de dalt, com si jo estigués flotant al sostre de l'habitació i el meu cos ja no fos el meu... 

Aquí Concha arrenca a plorar.  

-¿Allò ho va trencar tot? Sí, aquella nit del novembre del 1977 els 'aprenents' d'Abel Pérez van acabar de fracturar la meva vida, la meva infància, la meva espiritualitat, la meva masculinitat... A partir d'allà vaig quedar atrapat en un estat permanent de soledat, d'angoixa, que m'ha impedit establir vincles afectius sans i estables. No he disfrutat mai del sexe.

-¿Per què no va dir mai res? Perquè uns em van agredir sexualment però n'hi va haver altres que em van manipular perquè callés. Van abusar de mi a tots els nivells. Tota la institució va abusar de mi. 

Notícies relacionades

-¿Com el van manipular? El germà Mariano Varona [durant anys la persona designada per la institució marista per prevenir la pederàstia i un dels portaveus de l'orde] era el meu catequista. Em parlava sempre del sisè manament, explicant-me que a Déu el molestaven els mals desitjos i els actes impurs. Em va dir que Satanàs ens temptava a tots amb els pecats de la carn, i que si això em succeïa, havia d'entendre que jo era el que m'havia de resistir i no deixar-me temptar. Deia que tots érem pecadors per naturalesa i, en conseqüència, que havia de ser misericordiós amb els que cometessin el mateix error.

-¿Misericordiós en quin sentit? A ser prudent amb els meus judicis perquè tots teníem l'obligació de ser lleials a la germandat marista i de protegir-la... Tot això es va transformar en la meva experiència de culpa.