El teatre dels invisibles

Set transsexuals expliquen en un escenari els fets que els han condicionat la vida anònima

El director Didier Ruiz dirigeix col·lectius que amb prou feines tenen veu en la societat

jcarbo41322742 didier180103133806

jcarbo41322742 didier180103133806 / RICARD FADRIQUE

2
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ / BARCELONA

Leyre, Ian, Danny, Clara, Raul i Sandra estan a punt de pujar per primera vegada a un escenari. Fins fa un mes, ni tan sols en el millor dels seus somnis acariciaven aquesta possibilitat. Ara formen part d’un grup de transsexuals que aquest mes començaran a submergir-se en l’obra dirigida pel francès Didier Ruiz. El públic coneixerà les seves vides anònimes després que impactessin el director.

El responsable de La Compagnie des Hommes ja ha donat veu, des del 2014, a altres col·lectius invisibles com els adolescents del Raval, un grup de la tercera edat i exreclusos que han dormit més de 20 anys entre reixes de presons franceses. Ruiz retrata el món a través de la visió de persones que amb prou feines tenen veu en la societat.

Van participat al càsting teatral de Didier 32 transsexuals residents a Catalunya, dels quals va seleccionar la meitat, i una mica abans de Nadal un total de set van rebre el diploma que els donarà dret a explicar la seva vida en un escenari. «És el moment més difícil: quan has de dir a una sèrie de persones que no hi comptaràs», diu el director. Després de la designació començaran els assajos a França i Catalunya i després s’aixecarà el teló del Teatre Lliure de Gràcia (Montseny, 47) el 10, 11 i 12 de maig.

La força de la tendresa

La força dels seus missatges, la tolerància i l’alt concepte de l’amor i l’amistat són algunes de les característiques dels transsexuals que han conquistat Ruiz. «Tot el que els he proposat els ha semblat bé. No hi han posat cap problema», elogia. El director explica que de tots els col·lectius amb què que ha treballat, el dels transsexuals ha sigut el que l’ha impressionat més.

Ruiz explica que un dia una transsexual, aspirant a intèrpret, es va presentar a les proves de selecció acompanyada per la seva filla. «Quin amor sentien l’una per l’altra», explica entusiasmat. La noia comentava a Didier la cara de sorpresa que posaven les seves amigues quan els explicava que el que era el seu pare ara és una dona. «I ho explicava amb tota la tranquil·litat del món», explica.

Notícies relacionades

Entrevistes cara a cara, reunions de treball i proves en un escenari han servit per seleccionar les novel·les protagonistes. Explicaven una història i per l’emoció que transmetien o la que percebia Didier formaran part d’aquest relat teatral. Són els seus sentiments i les seves ànsies de llibertat «perquè, en el fons, es tracta del significat de llibertat, de si el canvi sexual els ha alliberat o no», conclou.

Leyre va ser fitxada després de la publicació d’un reportatge en aquest diari. Ara té nervis de principiant i la por escènica de les actrius consumades. «Quan em van dir que m’havien escollit, em vaig posar a tremolar», explica. Encara no té clar quin és l’episodi de la seva vida que explicarà al públic. Segurament, afirma en veu baixa, «explicaré el que em van fer els meus pares, com m’ho van posar de difícil».

Temes:

Teatre Sexisme