Anar al contingut

ELS MENORS NO ACOMPANYATS

Alerta per sospites de tuberculosi en dos centres de menors

Els sindicats denuncien que no es fan controls específics a adolescents estrangers

La Generalitat ha fet la prova de tuberculina a nois tutelats i treballadors

TERES PÉREZ / BARCELONA

icoy36790998 centro menores170314190020

periodico

La Generalitat ha hagut de fer, com a mínim en dos centres de menors de Catalunya, la prova de tuberculina a tots els xavals tutelats i també als treballadors davant la sospita d’un cas de tuberculosi en un menor estranger no acompanyat (coneguts com a menes) que va ingressar al recinte després que n’assumir la tutela la Conselleria d’Afers Socials.

Els sindicats van denunciar que no es fan «controls mèdics específics, no s’apliquen els protocols» a adolescents subsaharians que procedeixen de zones on hi va haver Ebola i hi ha tuberculosi, només «les proves rutinàries» que es fan als menors que resideixen a Catalunya. Així ho van confirmar fonts d’Afers Socials: «Se’ls fa una revisió com a qualsevol altre nen o adolescent». L’alerta per tuberculosi es va activar al centre dels Castanyers, a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), després de la primera que es va registrar al centre La Misericòrdia, a Girona. En altres recintes també es va detectar algun episodi de sarna.

L’arribada massiva de menes a Catalunya en general i a Barcelona en particular, que al novembre va ser de 222 adolescents davant dels 78 del mes de gener, ha agafat de sorpresa la Generalitat, malgrat que ja hi havia un precedent similar l’any 2006 quan es va produir la crisi de les piragües. Educadors i sindicats asseguren que el sistema de protecció falla quantitativament i qualitativament amb aquests xavals que en moltes ocasions vaguen sense rumb pels carrers de la capital catalana. Quantitativament la protecció fracassa perquè el nombre de centres és insuficient per albergar-los i els que ja funcionen no estan preparats per rebre’n l’allau. També qualitativament, perquè no hi ha projectes educatius i d’inserció laboral per orientar i ajudar els nouvinguts que només tenen com a objectiu trobar una feina per escapar-se de la misèria que patien als seus respectius països. I, a més a més, no hi ha recursos. «El sistema de protecció només es preocupa d’allotjar-los», va afegir Pedro González, responsable de centres públics de menors de la Unió General de Treballadors (UGT).

El psicòleg social Jaume Funes va argumentar: «Els menes són els nostres refugiats», i va afegir: «No som solidaris, som uns hipòcrites. Ens estremeix veure els xavals saltar el filat de ganivetes a Ceuta i quan arriben aquí no sabem què fer-ne». Alguns treballadors socials van més enllà i es pregunten per què hi ha pancartes en façanes d’edificis oficials en solidaritat amb els refugiats i no amb els menes.

Els centres de menors simplement s’estan dedicant a «apagar focs». «No tenim un projecte d’acollida. Els donem el bàsic, el menjar i l’allotjament. Res més», van puntualitzar els especialistes que treballen amb aquests adolescents. Un educador va denunciar les constants trucades telefòniques que reben diàriament als centres pregant si queda alguna plaça lliure per allotjar un mena. «Hi va haver un dia que en volien albergar 40 de cop», va explicar la mateixa font. La tensió ha provocat que en un mes dimitissin dos directors de centres. «La convivència és molt complicada. És com si col·loquéssim un xaval que no sap llegir ni escriure a la facultat de Matemàtiques», descrivia González.

El 65% d’aquests menors estrangers procedeixen del Marroc. «Són xavals d’una altra cultura, educats al carrer i amb absència de límits. Aquí els trenquem del tot les seves expectatives: venen a treballar i els ingressem en un centre. No saben castellà i aquí es troben amb el català, un idioma amb el qual no comptaven», va concloure un portaveu de la CGT, que va reclamar la presència de més traductors perquè es puguin entendre amb els xavals.    

La contractació de nous centres per allotjar aquests nois en molts casos ha acabat sent caòtica.

La contractació de nous centres per allotjar-los ha acabat sent, en alguns casos, caòtica. S’ha recorregut a cases de colònies enmig del no-res i sense llocs habitats en diversos quilòmetres a la rodona. «Això no és una llar per a ells perquè ni tan sols tenen les condicions que han de tenir», va assenyalar Rafi Redondo, coordinadora del sector d’intervenció social de Comissions Obreres. La improvisació ha sigut constant. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolèscencia (DGAIA) va adjudicar a una entitat del tercer sector la gestió d’un centre al Garraf, «però va ser un desastre».

REBAIXAR TARIFES// Van dir als xavals que els portaven a la platja i els van col·locar al mig de la muntanya. Les instal·lacions van acabar destrossades», va assegurar un educador que va treballar al centre. Va tancar al cap d’un mes i la fundació en va obrir un altre a Terrassa, però les queixes dels veïns van obligar a tancar una altra vegada. Es va buscar un nou local que va tancar fa 15 dies. El personal que es contracta per atendre aquests xavals no té la formació que es requereix per a les necessitats dels menes, segons els sindicats. Solen ser monitors perquè el salari és menor. La diferència és de gairebé 400 euros bruts mensuals, va explicar un afectat.

Les fundacions privades argumenten que la Generalitat ha rebaixat la tarifa que paga per menor, que rondava els 4.000 euros al mes per xaval. Afers Socials està fent «un esforç important» per afrontar la situació, i ha posat en marxa la Taula d’Atenció Integral d’Atenció als Menors Estrangers sense Referents Familiars. Des del gener fins al novembre han arribat a Catalunya 1.334 menes, per als quals s’han creat 350 places, i «ben aviat es completarà amb 80», va explicar un portaveu del departament.

0 Comentaris
cargando