decisió judicial

El TC anul·la la indemnització del magatzem de gas Castor

Els magistrats admeten recursos del Parlament, el Govern català i diputats del PSC i declaren inconstitucional la norma

L'alt tribunal argumenta que no hi havia una situació d'urgència per fixar la compensació en un decret llei

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la indemnització de 1.350,7 milions d’euros per a les empreses promotores del projecte del magatzem submarí de gas Castor, la majoria en mans d’ACS, presidida pel primer mandatari del Reial Madrid, Florentino Pérez. Aquesta compensació, ja cobrada per la companyia, es fixava en el decret llei de mesures «urgents» en relació amb el sistema gasista que el Govern va aprovar el 2014. Aquesta quantitat, més els interessos, l’havien de pagar durant 30 anys els consumidors a través de la factura del gas.

En la seva sentència, el TC estima parcialment els recursos presentats pel Parlament, el Govern català i el grup del PSC al Congrés i acorda declarar «inconstitucionals i nuls» els articles del decret que establien la indemnització per la suspensió de l’activitat del magatzem, situat davant les costes del nord de Castelló, després dels nombrosos sismes registrats a la zona.

L’alt tribunal considera que no concorria una «situació d’extraordinària i urgent necessitat» que justifiqués aprovar un decret llei per «atribuir noves obligacions de pagament al sistema gasista». La sentència, de la qual és ponent el magistrat Juan Antonio Xiol, destaca «la necessitat d’una norma amb rang de llei», no d’un decret (legislació d’urgència), per atribuir noves obligacions de pagament a través de la factura del gas.

La resolució sosté que «ni l’eventual estalvi econòmic per al sistema gasista» ni el fet que no es generés dèficit per als comptes públics «representen autèntiques raons d’ur­gència».

URGÈNCIA QÜESTIONADA

Aquesta situació d’urgència, recorda el Constitucional, hauria d’anar acompanyada d’una justificació de les raons per les quals «l’assignació del pagament al sistema gasista ha de portar-se a terme en uns termes i terminis tan peremptoris» per excloure recórrer al procediment legislatiu ordinari. El tribunal incideix en el fet que les indemnitzacions acordades pel decret llei «no tenen la deguda connexió» amb la situació de risc per a persones, béns i medi ambient provocada pels moviments sísmics en l’entorn de Castor, i per això la seva adopció no troba cobertura de l’article 86.1 de la Constitució. És justament aquest precepte que ara el TC considera vulnerat el que faculta el Govern per dictar disposicions a través d’un decret llei per raons d’«ex­traordinària i urgent necessitat». Els magistrats anul·len els articles 4 a 6 de la norma impugnada, així com disposicions addicionals.

El Ministeri d’Energia ha explicat a través d’un comunicat que està estudiant la sentència del TC, però que, «en una primera valoració», segons el seu parer el tribunal no declara la inconstitucionalitat de tot el decret llei, sinó només dels articles sobre la solució financera adoptada i «per un motiu formal». Subratlla que el TC no s’oposa a aquest «esquema financer», sinó que qüestiona que s’hagi regulat a través d’un decret llei. «En suma, no conclou en cap cas que s’hagi produït un pagament indegut».

La companyia Escal UGS, controlada en el 67% pel grup ACS, va cobrar el setembre del 2014 la indemnització de 1.350 milions d’euros pel fiasco del Castor. El pagament de la compensació per la paralització de la planta, avançat per un grup de bancs, va ser efectuat amb celeritat: un mes després de la publicació al BOE del decret amb què el Govern ordenava el final dels treballs i la clausura de la instal·lació, i tres dies abans del termini màxim que marcava la mateixa disposició.

Sumant els 1.350 milions d’euros del cost estimat de la plataforma inoperativa, el seu futur desmantellament i els interessos bancaris durant els 30 anys de pagament, la quantitat desemborsada finalment arribarà a 3.500 milions d’euros, una xifra similar al pressupost anual d’educació de Catalunya.

A LES FACTURES

Notícies relacionades

Aquests 3.500 milions van a càrrec dels consumidors de gas, que paguen aquesta quantitat amb recàrrecs en els rebuts durant 30 anys. El PP va aprovar aquest sistema de compensació pràcticament en solitari; només va recollir el suport d’UPN i l’abstenció de Fòrum Astúries. Tots els altres grups van votar en contra de la mesura. No obstant, el pacte inicial que establia les condicions d’indemnització a la companyia en cas del cessament d’activitat va ser obra del Govern del socialista José Luis Rodríguez Za­patero.

Les injeccions de gas natural al gran dipòsit submarí davant el delta de l’Ebre van començar l’abril del 2012. El setembre del 2013, a l’incrementar-se l’activitat, es van produir crisis sísmiques, amb més de 500 terratrèmols, que van causar gran alarma. El ministeri va paralitzar, al final, el projecte Castor.