Investigació de 5 anys

La comissió especial qualifica de "tragèdia nacional" la pederàstia a Austràlia

Entre les 400 recomanacions de l'informe final es demana que el celibat no sigui obligatori a l'Església

AAP01. CAMBERRA (AUSTRALIA), 15/12/2017.- Fotografía cedida por la Comisión Real en Respuestas Institucionales al Abuso Sexual Infantil muestra al comisionado de Justicia, Peter McClellan (i), y al gobernador general de Australia, Peter Cosgrove, mientras se dan la mano durante la ceremonia de firma y el lanzamiento del informe final de la Comisión Real en Respuestas Institucionales al Abuso Sexual de Niños hoy, viernes 15 de diciembre de 2017, en Canberra (Australia). La comisión real ha publicado su informe final de recomendaciones después de cinco años de investigación sobre el abuso sexual infantil en Australia. EFE/JEREMY PIPER/COMISIÓN REAL EN INSTITUCION/PROHIBIDO SU USO EN NUEVA ZELANDA Y AUSTRALIA/SOLO USO EDITORIAL/NO VENTAS

AAP01. CAMBERRA (AUSTRALIA), 15/12/2017.- Fotografía cedida por la Comisión Real en Respuestas Institucionales al Abuso Sexual Infantil muestra al comisionado de Justicia, Peter McClellan (i), y al gobernador general de Australia, Peter Cosgrove, mientras se dan la mano durante la ceremonia de firma y el lanzamiento del informe final de la Comisión Real en Respuestas Institucionales al Abuso Sexual de Niños hoy, viernes 15 de diciembre de 2017, en Canberra (Australia). La comisión real ha publicado su informe final de recomendaciones después de cinco años de investigación sobre el abuso sexual infantil en Australia. EFE/JEREMY PIPER/COMISIÓN REAL EN INSTITUCION/PROHIBIDO SU USO EN NUEVA ZELANDA Y AUSTRALIA/SOLO USO EDITORIAL/NO VENTAS / JEREMY PIPER/ROYAL COMMISSION I (EFE)

3
Es llegeix en minuts

Els abusos de menors en institucions públiques i religioses d'Austràlia són una "tragèdia nacional",  ha dit aquest divendres la comissió especial que va investigar la pederàstia en aquest país en un informe final amb més de 400 recomanacions.

"Desenes de milers de nens van rebre abusos sexuals a les institucions australianes. No sabrem mai la xifra, però qualsevol que sigui, suposa una tragèdia nacional perpetrada durant generacions dins de les nostres institucions més respectades", remarca el document.

El president de la comissió, Peter McClellan, va entregar l'informe de 17 volums al governador general d'Austràlia, Peter Cosgrove, que al seu torn els presentarà al Govern.

Cinc anys d'investigació

La comissió va investigar durant cinc anys la resposta a la pederàstia en organitzacions públiques i religioses, incloses les pertanyents a l'Església catòlica, amb entrevistes a més de 8.000 víctimes d'abusos comesos en més de 4.000 centres des de la dècada del 1920.

Amb més de 6.875 experiències de suposat abús sexual, un 0,7% dels entrevistats tenien entre 0 i 9 anys, mentre que un 64,3% de les víctimes eren homes i un 93,8% van rebre abusos per part d'un home, en la majoria dels casos un adult.

Més de la meitat de les víctimes van dir que tenien entre 10 i 14 anys d'edat quan van patir els abusos sexuals per primer cop i la mitjana del temps que van patir aquestes agressions en una institució va ser de 2,2 anys, mentre que més del 36% van ser víctimes de diversos pederastes.

La comissió va donar a conèixer el febrer passat que l'Església catòlica, amb forta presència a Austràlia, va rebre queixes de 4.500 persones per presumptes abusos a menors comesos per uns 1.880 membres d'aquesta institució, sobretot per part de sacerdots entre el 1980 i el 2015, encara que alguns casos es remunten a la dècada del 1920.

El cardenal australià George Pell, responsable de les finances del Vaticà, va testificar davant la comissió com a testimoni, abans de ser acusat ell mateix de pederàstia davant un tribunal australià en un procés que segueix obert.

Celibat

En l'informe, la comissió demana que la Conferència de Bisbes d'Austràlia sol·liciti al Vaticà que s'esmeni la llei canònica perquè el celibat no sigui obligatori, es tracti l'abús sexual contra menors com un crim i que el secret de confessió no s'apliqui als casos de pederàstia, entre altres recomanacions.

La comissió va reconèixer que si bé el celibat obligatori no és la causa directa de l'abús, aquest contribueix que es cometin abusos sexuals de menors quan es combinen amb altres factors de risc i poden desencadenar disfuncions psicosexuals i mentals.

"Per a molts membres del clero i religiosos, el celibat és una idea inabastable que fa que es visqui una doble vida i contribueix a una cultura del secret i la hipocresia i aquesta cultura sembla haver contribuït que es transgredeixi el celibat i es minimitzi l'abús sexual com un lapse moral perdonable", remarca l'informe.

Presentació d'informes

També recomana que els ministres de les diferents esglésies siguin obligats a fer informes sobre els casos d'abusos sexuals de menors si aquesta s'obté en les confessions i els exàmens previs externs per als candidats a ocupar aquests càrrecs de lideratge religiós amb accés a nens.

Altres recomanacions inclouen la implementació de lleis que penalitzin el fet de no protegir un menor del risc de rebre abusos dins d'una institució, així com d'una estratègia nacional per prevenir aquest tipus de delictes.

L'arquebisbe catòlic de Melbourne, Dennis Hart va afirmar que elevarà les propostes de la comissió al Vaticà, al mateix temps que va defensar el secret de confessió.

"El secret de confessió, en relació amb Déu, que es transmet a través del sacerdot i la persona, és inviolable. No pot ser trencat i el cardenal secretari d'Estat ho va esmentar i va notificar als bisbes, fins i tot tan recentment com el mes passat", va explicar.

"Terrible conflicte"

Hart va dir que si algú li confessés un abús a un menor, optaria per respectar el secret malgrat sentir-se "en un terrible conflicte" perquè si no seria sancionat amb l'excomunió.

Notícies relacionades

No obstant, va precisar que ell no donaria l'absolució a l'agressor si aquest no s'entregués a les autoritats.

Avui, el primer ministre australià, Malcolm Turnbull, ha anunciat que el Govern destinarà uns 40 milions de dòlars (34 milions d'euros) per recolzar l'accés a les indemnitzacions i la creació d'una força per considerar i coordinar les accions després de les recomanacions.