Cultura d'habitació

Un de cada tres usuaris d’internet a escala mundial és un nen, però encara segueixen sent molt escasses les mesures aprovades per protegir-los dels riscos que el món digital planteja, com l’assetjament, i per augmentar el seu accés a un contingut segur, segons denuncia el Fons de l’ONU per a la Infància (Unicef). En el seu últim informe anual, L’Estat Mundial de la Infància 2017: nens en un món digital, l’agència de l’ONU analitza per primera vegada com afecta la tecnologia digital les vides dels nens, tant pels seus perills com per les oportunitats que ofereix.

Els joves de 15 a 24 anys són el grup d’edat més connectat, fins al punt que el 71% d’ells usen internet, mentre que la mitjana de totes les edats cau al 48%. Els menors de 18 anys suposen un de cada tres usuaris de la xarxa. I els nens de 15 anys usen tant internet com un usuari de 25 anys. I ho fan per veure vídeos, fer els deures, aprendre, jugar o parlar amb els seus amics a través de les xarxes socials.

Però aquest accés massiu –que en molts casos es fa des de mòbils de forma cada vegada més privada i menys supervisada pels adults, en el que anomenen «cultura de l’habitació»– no ha sigut acompanyat al mateix ritme pels governs i el sector privat, cosa que ha deixat exposats els nens a nous perills, alhora que milions dels nens més desafavorits han quedat enrere. Hi ha un 29% de joves no connectats, el 60% dels quals es troben a l’Àfrica.

«Per bé o per mal, la tecnologia digital és un fet irreversible en les nostres vides», admet el director executiu d’Unicef, Anthony Lake. «En un món digital, el nostre doble desafiament és saber com mitigar els danys i com maximitzar els beneficis d’internet per a cada nen», diu.

Dissenyat per als adults

«Internet va ser dissenyat per a adults, però els nens i els joves l’utilitzen cada vegada més, i la tecnologia digital afecta cada vegada més les seves vides i el seu futur», subratlla Lake, que remarca que per això «les polítiques, les pràctiques i els productes digitals haurien de reflectir millor les necessitats, perspectives i opinions dels nens».

No obstant, com recull l’informe, l’accés massiu a internet ha augmentat la vulnerabilitat dels nens, principalment per l’ús indegut de la seva informació privada, l’accés a continguts perjudicials i l’assetjament cibernètic. La internet obscura i les criptomonedes estan facilitant les pitjors formes d’explotació i abús, entre elles el tràfic i la difusió on line de pornografia infantil «feta a la mesura de l’usuari», denuncia Unicef.

En aquest àmbit, l’agència de l’ONU defensa que els esforços han de centrar-se en els nens vulnerables i desafavorits, que podrien tenir menys possibilitats de comprendre els riscos en línia, inclosa la pèrdua de privacitat, i més probabilitats de patir danys.

Beneficis de l’accés

L’informe també posa l’accent en els beneficis que pot aportar l’accés a internet per als nens més desafavorits, inclosos els que viuen en la pobresa o en emergències humanitàries, per adquirir noves aptituds, aprendre o per comunicar-se, especialment en casos de famílies separades, o de règims sense interès en l’educació.

Notícies relacionades

Elogi del silenci, la serenitat i la senzillesa

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

No obstant, subratlla Unicef, les bretxes digitals van més enllà d’una simple qüestió d’accés. Els nens que depenen de telèfons mòbils en lloc d’ordinadors poden obtenir només una segona millor experiència en línia, i aquells que no tenen aptituds digitals o parlen idiomes minoritaris no poden trobar sovint continguts adequats. Així mateix també existeix una bretxa de gènere, ja que a nivell mundial, un 12% més d’homes que de dones van utilitzar internet el 2017.

Davant de tots aquests problemes, Unicef fa una crida a «protegir els nens dels perjudicis on line, com l’abús, l’explotació, el tràfic, l’assetjament cibernètic i l’exposició a materials inadequats». Igualment reclama «protegir la privacitat i la identitat dels nens», que s’imparteixi «alfabetització digital per mantenir els nens informats, compromesos i segurs» i aprofitar «el poder del sector privat per promoure normes i pràctiques ètiques que protegeixin i beneficiïn els nens».