ELS CIENTÍFICS QUE VAN FUGIR DEL NAZISME

Max Born, el peculiar col·lega d'Einstein apadrinat per Hilbert

Google recorda al premi Nobel de física del 1954 amb un 'doodle'

El físic teòric jueu va ser un pilar en la creació de la mecànica quàntica

combo cientificos

combo cientificos

3
Es llegeix en minuts

El físic teòric alemany Max Born, d'origen jueu i a qui recorda Google en el doodled'aquest dilluns coincidint amb el 135è aniversari del seu naixement, està considerat un dels més eminents del segle XX i va rebre el premi Nobel de física el 1954. Durant els anys de domini feixista a Alemanya es va instal·lar a Anglaterra després de ser desposseït de la seva càtedra a Alemanya el 1933. Al Regne Unit va adoptar la nacionalitat britànica i va exercir la docència a Cambridge i, des del 1936 fins al 1953, a Edimburg.

Membre de moltes acadèmies, inclosa la de Ciències de l'antiga Unió Soviètica, va ser autor d'importants treballs sobre la teoria de l'àtom i dels vidres. Va aconseguir una gran notorietat per haver participat en la creació de la mecànica quàntica, el 1925-1926, i sobre la teoria de la relativitat. A més, va establir una essencial clarificació crítica de la mecànica quàntica.

Col·lega d'Einstein

El científic alemany va mantenir una peculiar amistat durant tota la seva vida amb Einstein, que recorria a ell per expressar els seus dubtes sobre la mecànica quàntica. Tots dos interpretaven la naturalesa de forma diametralment diferent. En una de les cartes de la correspondència que van intercanviar, Einstein li va dir: «Tu creus en un Déu que juga als daus i jo crec en l'ordenació total i en les lleis d'un món que existeix objectivament i que vol captar en una forma frenèticament especulativa».

Indeterminisme dels processos en el micromon

A Born, que va morir el 5 de juny del 1970, als 87 anys, es deu una de les idees fonamentals de la mecànica quàntica: quan es va aclarir que el moviment de les partícules elementals està unit a diversos processos ondulatoris i pot ser calculat recorrent a l'equació d'ona, Born va suposar que aquesta equació determina només la probabilitat d'una posició determinada de les partícules en cada moment. Aquesta idea sobre les lleis del moviment de les partícules «elementals» va ser utilitzada pels idealistes per «fonamentar», amb les dades de la mecànica quàntica, l'indeterminisme dels processos que tenen lloc en el micromon.

El mateix Born va pagar tribut a una concepció idealista com aquesta; posteriorment, no obstant, s'ha aproximat a una interpretació més general del determinisme en la qual s'incloïen les lleis estadístiques que determinen la conducta de les partícules «elementals». 

Notícies relacionades

Born va estudiar a les universitats de Breslau, de Heidelberg i de Zuric. Durant els estudis per al seu doctorat, la seva tesi de matemàtiques (Estudis sobre l'estabilitat de la línia elàstica en el pla i l'espai, sota diferents condicions de contorn) va ser defensada a la Universitat de Gottinga el 13 de juny de 1906.

Summes sacerdots de les matemàtiques

Tres anys més tard, el 23 d'octubre de 1909, va obtenir el grau de doctorat. A la Universitat de Göttingen va entrar en contacte amb molts destacats científics i matemàtics, entre ellsFelix Klein, David Hilbert, Hermann Minkowski, que van ser els «summes sacerdots» de la matemàtica, i se'ls coneixia com elsmandarins. Molt aviat, després de la seva arribada, Born va estrènyer llaços amb aquests dos homes. Des de la primera classe que va fer amb Hilbert, aquest va veure que Born tenia habilitats excepcionals i el va elegir com l'escriba de conferències, la funció del qual era redactar les notes de classe. Ser escriptor a classe el posava en contacte regular, de valor incalculable, amb Hilbert, temps durant el qual Born es va beneficiar de la generositat intel·lectual de Hilbert, que es va convertir en mentor de Born i finalment el va elegir per ser el primer a ocupar el lloc semioficial d'auxiliar de Hilbert, no remunerat.