L'èxit de la bicicleta compartida desborda les ciutats xineses

La riquesa cromàtica de les fotografies aèries remet al Pollock més vitalista. No s’hi intueix la desolació del rovell ni del final del trajecte. Són fosses comunes en les quals s’amunteguen milers de bicicletes que algun dia en absolut llunyà van solcar la càlida i harmoniosa Xiamen, ciutat de la costa sud de la Xina. Són també l’alerta d’un negoci tan exitós com insostenible en la seva magnitud actual.

El fenomen va néixer mig segle enrere al nord d’Europa i s’ha sublimat a la Xina amb l’acostumada diligència i gegantisme. Tot va començar el mes de desembre del 2015. El petit equip de Mobike va escampar una cinquantena de bicicletes acoblades al seu propi taller pels carrers més cèntrics de Xangai amb el temor que fossin ignorades o robades. La idea semblava suïcida. La jornada va acabar amb alguns trajectes, uns quants afiliats i la certesa d’un negoci factible.

Allunyades de les seves antecessores maoistes

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’any següent es van afegir dos milions d’unitats a tot el país i la Xina compta avui amb 13 de les 15 ciutats del món amb més bicicletes compartides. Tornen les dues rodes després que les classes mitjanes van adoptar el cotxe com a signe de distinció. La bici és avui trendy, cool, fashion i moltes coses més. Joves i avis utilitzen aquestes bicis de vius colors tan allunyades de les seves sòbries antecessores maoistes.

Hi ajuda el senzill mecanisme: l’usuari es descarrega una aplicació que indica on és la bicicleta més pròxima, n’escaneja el codi amb el telèfon, rep la combinació per desbloquejar-ne el candau, s’hi enfila i la deixa allà on li sembla. L’acarnissada competència explica que mitja hora costi tot just mig iuan (sis cèntims d’euro) o que una bona colla de trajectes siguin gratis per fidelitzar el client.