Els nens espanyols pateixen un altre fracàs internacional en lectura

Els estudiants espanyols de primària milloren en Comprensió Lectora, però els seus resultats estan encara per sota del que seria desitjable, concretament a 11 punts de distància de la mitjana europea i a 12 de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), segons revela l’informe PIRLS (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora, en les seves sigles en anglès), el que vindria a ser l’informe PISA dels alumnes de quart de primària. En l’estudi de l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), que es va fer públic ahir, hi han participat 14.595 nens de tot Espanya, alumnes de 629 centres diferents.

Tampoc arriben ni a la mitjana europea ni a la de l’OCDE els estudiants catalans de 9 anys, que han obtingut resultats bastant discrets, per sota també de la mitjana espanyola. Els 1.041 estudiants catalans que van realitzar les PIRLS (pertanyents a 30 col·legis públics, 17 de concertats i tres de privats) van fer la prova en català. El 60% d’ells afirmen que a casa o no el parlen mai o que només l’utilitzen a vegades.

«Són nens, a més, que tan sols fa quatre anys que treballen amb la lectura i que, a sobre, estan aprenent simultàniament en dos codis, el castellà i el català», han puntualitzat fonts de la Conselleria d’Ensenyament, que han recordat, així mateix, que «als 15 anys, quan els alumnes catalans són avaluats en Comprensió Lectora en les proves PISA, els seus resultats són iguals i fins i tot millors que els de la mitjana espanyola».

Per Xavier Bonal, professor de Sociologia i director del grup d’investigació Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), «el desavantatge que tenen els estudiants catalans als nou anys no s’ha d’atribuir a una qüestió lingüística, sinó educativa». «Hauríem d’analitzar si no han afectat també les retallades dels últims anys o la formació que té el professorat de primària o la cultura lectora amb què arriben aquests nens a l’escola», observa l’investigador.

La Comprensió Lectora és una competència clau –«essencial», la qualifica Bonal– per a l’aprenentatge de qualsevol menor, a pesar de l’avanç que en els últims temps han experimentat altres formes de comunicació, com l’audiovisual, i els canvis que aquests nous llenguatges introdueixen en la manera de veure i interpretar els textos escrits. La lectura (i entendre bé el que es llegeix) segueix condicionant, malgrat això, l’adquisició de la majoria de coneixements que adquireix un nen en altres matèries. «Sens dubte, hi ha hagut un canvi generacional important en aquesta matèria i potser el PIRLS hauria d’estudiar la possibilitat d’avaluar altres llenguatges, com està començant a fer PISA», observa Bonal.

Les proves PIRLS sotmeten els nens a dos textos ben diferenciats, un de caràcter més literari (en què s’avalua més la riquesa lèxica) i un altre d’informatiu (per al qual es requereix més habilitat per a l’obtenció de dades). Tant els catalans com els espanyols obtenen bastants més bons resultats en el primer text que en el segon, a diferència, per exemple, dels nens de Finlàndia i els de Singapur, que són millors amb els textos informatius.

Millora notable

La bona notícia del PIRLS, les proves del qual es van fer durant la primavera del 2016, és que Espanya ha registrat una de les millores més significatives de tot l’estudi: els estudiants espanyols augmenten la seva puntuació en 15 punts respecte al 2011, quan es va realitzar l’anterior edició de l’informe, passant de 513 punts a 528. És la pujada més destacada de l’OCDE, darrere d’Austràlia (que millora 17 punts) i igualada amb Hongria i Irlanda.

I més espectacular ha sigut encara, subratlla la Generalitat, el progrés experimentat per Catalunya, que ha guanyat 24 punts respecte a l’edició del PIRLS de fa cinc anys, fins a situar-se en els 522. «Això significa que la millora aquí ha sigut molt superior als 15 d’Espanya i als 10 d’Andalusia, per exemple, però també per sobre de l’avanç fet per la Unió Europea (UE) i per l’OCDE», destaca una portaveu de la conselleria.

Un altre dels resultats positius per a Espanya és que la proporció d’alumnes amb baix rendiment en Comprensió Lectora és d’un 3%, tres punts millor que el 2011 i un punt percentual per sota de la mitjana OCDE i del total de països de la UE, que compten amb el 4% d’estudiants endarrerits.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El 56% dels estudiants espanyols afirmen que els agrada molt llegir, un percentatge molt superior a la mitjana de l’OCDE (36%) i al total de la UE (38%), tan sols superat per Portugal. Els alumnes que manifesten tenir un alt gust per la lectura tenen una puntuació més alta: obtenen 534 punts.

La tendència en Comprensió Lectora és molt similar a la de Matemàtiques i Ciències. Els resultats d’aquestes materies es van conèixer el novembre del 2016 amb la publicació de l’informe TIMSS (Estudi de les Tendències en Matemàtiques i Ciències), que també realitza la IEA.