Anar al contingut

GARANTIES ALIMENTÀRIES

Els ajuntaments obren menjadors als instituts davant la inacció d'Ensenyament

Els ens locals prenen la iniciativa, que fins ara estaven prestant oenagés i fundacions privades

La jornada intensiva va suposar el tancament del servei en molts instituts i va deixar sense beca alumnes que sí que en tenien a primària

María Jesús Ibáñez

zentauroepp41124220 santa comoloma de gramenet 29 11 2017 sociedad el instituto 171202213706

RICARD CUGAT

Una marabunta de joves surt de l’institut a tota velocitat. Són tres quarts de tres de la tarda i, després de tot un matí de classes, hi ha gana, molta gana. A la cantina del Puig Castellar, un centre de secundària amb gairebé un miler d’alumnes matriculats, situat al barri de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, un grupet d’estudiants van seient a les taules preparades per dinar. A ells s’hi sumaran, durant el pròxim quart d’hora, alumnes que arribaran d’altres centres pròxims. «Venen de fins a sis instituts diferents», precisa Raúl García, director del Centre Obert Rialles, l’entitat social que gestiona el servei.

 Si la trentena de xavals que des d’aquest curs 2017-2018 dinen diàriament al Puig Castellar no van a casa com la resta dels seus companys és, entre altres coses, perquè els serveis socials de l’Ajuntament de Santa Coloma així ho han aconsellat. «Es tracta d’un servei nou, que garanteix un àpat saludable a aquests alumnes més vulnerables, menors que quan estudiaven primària tenien dret a una beca de menjador, però que l’han perdut pel fet de passar a secundària, només perquè s’han trobat que al seu nou institut no hi havia menjador», lamenta l’alcaldessa de la ciutat, Núria Parlon.

ALTRES INICIATIVES / Com el de Santa Coloma, on el 2012 el consistori va detectar que el 20% de la seva població infantil tenia necessitats socials urgents, l’Ajuntament de Cornellà i el Consell Comarcal del Vallès Occidental han organitzat aquest curs menjadors escolars en instituts de secundària via la fundació Probitas (vinculada a la farmacèutica Grífols) i amb la col·laboració d’oenagés locals o de barri.

Els consistoris s’han posat mans a l’obra després de comprovar que la Generalitat no té intenció d’assumir el servei, malgrat que té el mandat, per partida doble, del Parlament. El maig passat, una moció de la diputada socialista Esther Niubó aprovada pel ple la va instar a cobrir aquesta demanda. Al mes de setembre ho va tornar a fer, a proposta de Jèssica Albiach, de Catalunya Sí Que es Pot. 

 «Però com en tantes altres qüestions relatives a l’educació, com en l’etapa de zero a tres anys o com en l’oci educatiu, la Generalitat s’està desentenent dels menjadors per a alumnes de l’ESO amb necessitats alimentàries», lamenta Niubó. En la seva moció, la diputada del PSC reclamava que la Conselleria d’Ensenyament obrís serveis com el que funciona a Santa Coloma de Gramenet a tots els centres de secundària catalans on siguin necessaris per raons socials.

En lloc d’això, denuncia, «les administracions locals, cansades d’esperar, han hagut de prendre una altra vegada la iniciativa». De fet, van ser organitzacions privades, com Probitas, que treballa en això des de fa quatre anys, les que van prendre la iniciativa tenint en compte que la necessitat no estava coberta, recorda Marta Segú, directora de la fundació.

ACTIVITATS EDUCATIVES / «És il·lògic que una ajuda social com la beca de menjador desaparegui quan un nen passa de primària a secundària, encara que les condicions de la seva família no hagin millorat», protesta Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental. El pròxim gener, nou instituts d’aquesta comarca obriran també els seus propis serveis d’alimentació, «i oferiran als usuaris activitats educatives complementàries, perquè no es tracta d’una iniciativa assistencial, sinó formativa», subratlla Giménez, també alcalde de Castellar del Vallès.

El projecte de la fundació Probitas, batejat com a RAI-ESO (reforç de l’alimentació infantil a l’ESO), manté oberts aquest curs 2017-2018 menjadors en 30 instituts d’una quinzena de municipis catalans. En total, són 850 els joves beneficiaris del RAI-ESO, el doble que l’any passat. 

La situació que estan detectant tant ajuntaments com entitats socials és conseqüència de la decisió, adoptada el 2012-2013 per la llavors consellera d’Ensenyament Irene Rigau, d’autoritzar que els instituts s’acollissin a la jornada intensiva, és a dir, que comencessin la jornada a les vuit del matí i l’acabessin a les tres de la tarda, sense classes a la tarda.

A la mesura, que en principi es va plantejar per raons d’estalvi econòmic, s’hi han acollit 488 dels 563 instituts públics que hi ha a Catalunya, un 86,7%, segons dades facilitades la setmana passada pel Síndic de Greuges i corresponents al curs 2016-2017. D’aquests, només 48 centres tenen servei de menjador escolar (9,8%), i 130 més tenen cantina (26,6%). Això significa que 310 instituts (el 63,5% dels que tenen jornada intensiva i el 55,1% del total) no ofereixen cap servei alimentari per als seus alumnes.

Preguntada al respecte fa tres mesos –coincidint amb l’inici del curs escolar–, l’ara exconsellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, va admetre que la Generalitat no tenia previst que el servei de menjador fos obligatori a secundària. De fet, l’esborrany del decret que havia de regular la gestió i el funcionament dels menjadors escolars a Catalunya, ara paralitzat, només preveia que aquest fos opcional «quan concorrin circumstàncies que aconsellin la prestació». 

0 Comentaris
cargando