Uns 25.000 docents pugnaran per 2.000 places en les primeres oposicions en set anys

Va camí de ser un concurs de rècord, afirmen els sindicats. Les oposicions que acaba de convocar la Conselleria d'Ensenyament -amb l'autorització del Ministeri d'Educació, en virtut de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució- per cobrir 373 places de mestre de primària i 1.602 de professor de secundària (a més de 14 llocs per a escoles oficials d'idiomes i d'11 per a les d'art i disseny) poden superar de molt l'afluència d'aspirants de qualsevol altre concurs d'accés a la funció pública realitzat en el sector educatiu a Catalunya. Les proves seran pioneres, a més, perquè introdueixen nous criteris de valoració, amb un pes preponderant per a la part pràctica. 

La Direcció General de Professorat de la Generalitat, encarregada de l'organització del procés, calcula que per a les 2.000 places que surten a concurs es presentaran uns 20.000 aspirants. Els sindicats eleven la xifra fins almenys a les 25.000 o les 30.000 persones, sobretot perquè fa set anys que no se celebren oposicions per a educació primària i secundària a Catalunya i s'ha generat una "borsa enorme d'interins i substituts". Només amb els primers, els interins, hi ha un contingent de 24.000 persones que són potencials aspirants a aquestes oposicions, "encara que no tots es presentaran a aquesta convocatòria, perquè a primària només s'ofereixen places d'algunes especialitats, la majoria d'anglès", indica Jesús Martín, de la sectorial d'educació de UGT a Catalunya.

Una generació sense opositors

"Hi ha gent, pràcticament tota una generació de docents, que ja fa anys que estan graduats i que no havien tingut la possibilitat d'optar a oposicions, senzillament perquè no es convocaven, i que ara es presentaran encara que només sigui per saber com són aquests exàmens", assenyala Yolanda Pérez, responsable de Formació en l'àrea d'Ensenyament de CCOO a Catalunya. "També hi ha aspirants que estan a l'escola concertada i docents que han hagut de treballar en altres sectors i ara se'ls presenta l'oportunitat d'entrar en la roda", afegeix Jesús Martín.

L'èxit de la convocatòria es comprovarà, en tot cas, a partir del 20 de desembre, quan es tanqui el termini per a la presentació de sol·licituds, que s'ha obert aquest divendres. També han començat aquest divendres els cursos preparatoris que ofereixen les fundacions vinculades als sindicats i altres entitats, "amb una afluència de participants gairebé sense precedents", assegura Pérez, fins al punt, afegeix, "que s'ha hagut de programar una segona edició de cursos formatius, perquè la primera estava completa i amb llista d'espera". La primera fase de les proves es realitzarà a mitjans d'abril.

Identificar els millors

"Les proves s'han dissenyat de manera que el pes de la fase pràctica serà més alt que el de la fase teòrica", detallen fonts de la Direcció General de Professorat. Dins de la forquilla prevista pel decret ministerial que regula l'accés a la funció pública, subratllen, "s'ha previst que la pràctica docent tingui una ponderació del 70% davant el 30% que tindrà la prova de coneixements teòrics".

El que no canvia, insisteixen, són els requisits per als que vulguin optar a les proves, que segueixen sent els mateixos que en les convocatòries anteriors a la crisi (l'última va ser el 2011). Això suposa, entre altres coses, que tots els candidats hauran d'acreditar un nivell C-1 de llengua catalana, com passa de fet amb tots els funcionaris públics de les autonomies que tenen llengua pròpia. 

¿Quines implicacions té el canvi introduït en aquesta convocatòria? "Es tracta fonamentalment que a través d'aquestes oposicions es puguin identificar els docents més competents, els que no només dominen el temari teòric, sinó els que saben també aplicar-lo a l'aula, proposar metodologies en què l'alumne és el centre de l'aprenentatge", assenyalen les mateixes fonts. Això significa, en definitiva, que aquells aspirants que facin les propostes més innovadores tindran més possibilitats, "que, per exemple, els que es limitin a plantejar una classe magistral a l'antiga".

Prova de tensió

Notícies relacionades

Un de cada tres professors de l'escola pública catalana és interí

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Els tribunals que valoraran als aspirants tindran feina. De fet, expliquen des de la direcció general, els seus components rebran una formació específica, "no només sobre la logística que s'ha de desplegar per a les proves, sinó també perquè hi hagi una coherència en els plantejaments de puntuació". "Seran unes proves de tensió per al sistema, entre altres raons, perquè hi ha pocs concursos públics a l'Administració que convoquin tanta gent i amb un grau de complexitat tan alt en la correcció dels exàmens", assenyalen els organitzadors.

Els que superin la primera fase, que serà eliminatòria, s'hauran d'enfrontar, més endavant, a una segona part del procés de selecció, en què els aspirants hauran de presentar, com ja s'ha fet en oposicions anteriors, una programació i una unitat didàctica, que hauran de defensar oralment davant el tribunal.