CIMERA A BARCELONA

La pobresa energètica ha costat cinc milions als ajuntaments catalans més poblats

L'Aliança contra la Pobresa Energètica es queixa que es pagui amb fons públics a empreses "amb guanys multimilionaris"

La cimera entre municipis i entitats coincideix que les subministradores segueixen fent talls que són il·legals

Una dona s’escalfa a casa amb una estufa elèctrica durant l’onada de fred a Barcelona.

Una dona s’escalfa a casa amb una estufa elèctrica durant l’onada de fred a Barcelona. / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

La pobresa energètica ha costat entre tres i cinc milions d'euros aquest any als 13 municipis catalans més poblats. La situació ha sigut denunciada per l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) durant la cimera per protegir les famílies vulnerables celebrada aquest dijous a Barcelona arran de l'onada de fred prevista per a aquests dies. La seva portaveu, María Campuzano, s'ha queixat que "no té cap sentit" que els fons públics "paguin a unes empreses subministradores amb guanys multimilionaris".

La convocatòria de l'APE ha congregat responsables d'aquestes ciutats i d'entitats municipalistes, a més de la Taula del Tercer Sector. Segons Campuzano, els assistents han coincidit en les "males pràctiques" de les subministradores, ja que tallen el gas, la llum o l'aigua sense avisar prèviament els serveis socials. Després, quan aquests els interpel·len, reconnecten els serveis.

La llei 24/2015 està vigent

"Els municipis se senten molt sols i demanen un paper més actiu a la Generalitat", ha descrit la portaveu, que ha insistit que la llei 24/2015 està vigent i ha demanat que no es confongui la ciutadania dient que està suspesa. "Necessitem que es denunciïn els talls de subministrament il·legals perquè així el procés acaba en sanció per a l'empresa", ha reclamat.

L'APE calcula que un 10% de la població catalana està en risc. Malgrat que el gener d'aquest any es va consensuar un acord perquè les companyies sufraguessin la meitat de la despesa que genera la pobresa energètica, les subministradores no han firmat el conveni, fet que provoca que hagin de ser les administracions públiques les que afrontin aquesta despesa en solitari.

Avaluació al febrer 

Notícies relacionades

L'APE desconeix, però, quina part d'aquests cinc milions procedeix de les ajudes de la Generalitat, que ha disposat d'un fons de 10 milions d'euros. També destina pressupost l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El 2016 es van produir 30.000 talls de subministrament a Catalunya, tot i que el que va generar més repulsa va ser el que va provocar la mort d'una dona gran a Reus, que va encendre una espelma perquè no tenia llum, que va calar foc al coixí i va provocar l'incendi mortal.

Campuzano ha reiterat que és imprescindible que les persones vulnerables s'adrecin als serveis socials dels seus municipis perquè es pugui actuar. "Fa falta que se sistematitzin les dades perquè el 80% de casos d'impagaments que revelen les subministradores són veïns que no estan anant a demanar ajuda", ha demanat la portaveu. Els 13 municipis convocats tornaran a reunir-se al febrer per avaluar com ha anat l'hivern.

L'Hospitalet i Aigües de Barcelona asseguren el subministrament en cas d'impagament

L'Ajuntament de <strong>l’Hospitalet de Llobregat</strong> i <strong>Aigües de Barcelona</strong> han firmat un protocol per <strong>garantir l'aigua </strong>a qui no la pugui pagar. D'aquesta manera, es fixa el procediment a seguir per assegurar el subministrament en casos d'<strong>impagament </strong>per falta de recursos econòmics, en aplicació de la <strong>llei 24/2015</strong>.