EXEMPLE D'ECONOMIA CIRCULAR

De la tassa al foc o com convertir cafè en energia

Una empresa recull residus de grans molts en bars de Barcelona per fabricar pèl·let de llars de foc

La iniciativa dona feina a persones amb risc d'exclusió social i espera comercialitzar el producte el 2018

zentauroepp41136182 barcelona  29 11 2017  recogida de los posos de caf  de las 171130171918

zentauroepp41136182 barcelona 29 11 2017 recogida de los posos de caf de las 171130171918 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El cafè en un bar ho és tot. No només pel seu sabor, la litúrgia del sucre, la cullereta, la crema, la conversa o la lectura de diaris. També pel procés de producció. El soroll de la màquina, l'estrèpit de l'escalfador de la llet. I aquells cops amb el que queda dels grans molts; aquella petita cassoleta que el cambrer buida com si no hi hagués demà. Aquests residus, que ara es llancen a les escombraries, es poden convertir en energia. Concretament, en combustible, en forma de pèl·let, per a estufes i llars de foc. I es pot fer de manera sostenible i social, donant feina a col·lectius en risc d'exclusió.

De moment és una prova pilot de cinc setmanes als barris de Gràcia i Sants, en què prop de 80 locals de restauració s'han sumat a la iniciativa. Van començar a recollir el cafè el 7 de novembre i cada setmana han emmagatzemat prop d'una tona de residus de cafè. La recollida va a càrrec de persones com l'Iván o el Fran, del grup cooperatiu TEB, que dona feina a persones amb discapacitat intel·lectualDanielle Pellikaan és una de les impulsores de l'associació sense ànim de lucre Factor Escucha, la nau nodrissa d'Up! Energía, que és la marca amb què pretenen comercialitzar el producte.

Assecar el producte: el repte

Esperen poder treure'l al mercat abans que s'acabi el 2018. Però hauran de superar diversos obstacles. El més important, assenyala aquesta holandesa que va arribar a Catalunya fa vuit anys, és "el procés d'assecatge del cafè". El residu arriba amb una humitat superior al 50% i no es pot pel·letitzar fins que baixa a un màxim del 10%. "El problema -explica- és que no podem utilitzar més energia en aquest procés que la que després generem". Per això compten amb la col·laboració d'enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb els quals ja han pogut fabricar pèl·let molt semblant al que acabaran comercialitzant. Per ara recorren a l'energia solar. Encara que seria més just dir que recorren al sol a seques, ja que és així, estès davant el sol, com deshidraten els residus. En el futur, explica Pellikaan, potser crearan un hivernacle ventilat. Hi estan treballant. Tot arribarà.

Els primers pèl·lets de cafè, encara en proves / JOAN CORTADELLAS

Aquest dijous tocava recollida als restaurants de l'estació de Sants, gestionats per l'empresa Areas. L'Iván posa amb naturalitat per a la càmera mentre improvisa una conversa amb el cambrer. "Què, ¿com va la feina?". De moment, s'encarrega de la recollida dos dies a la setmana, de 9.30 a 13.30 hores. Quan acaba, porta els residus a la seu de TEB, i d'aquí van a parar al centre que Up! Energía té a Montcada i Reixac.

Més calor, més neta 

Notícies relacionades

La base del negoci respon al concepte d'economia circular, basat en l'aprofitament de productes, materials i recursos durant el màxim de temps possible. Però més enllà de ser una iniciativa ecològica i compromesa socialment, també haurà de ser rendible. Per això iniciaran, ben aviat, la recerca de finançament per no haver de derivar la producció a tercers i disposar d'una planta pròpia. 

Per als incrèduls, aquí hi ha algunes dades sobre l'invent. El pèl·let de cafè genera un 20% més de calor que el de fusta, i també genera menys cendra. També emet, segons assenyala Pellikaan, un 75% menys de monòxid de carboni. Amb tots els residus de cafè que es generen cada any a Espanya es podrien escalfar prop de 200.000 llars durant els tres mesos d'hivern.