Anar al contingut

Una història de violència a Sabadell

El pare i el fill arrestats per l'homicidi del 7 de novembre van perdre tota la família per culpa del càncer

La víctima era l'exsogre del noi, que va intentar evitar la tràgica baralla trucant abans al 112

Guillem Sànchez

zentauroepp41034142 sabadell 21 11 2017 sociedad lugar en el que muri un homb171121191329

RICARD CUGAT

El dimarts 7 de novembre un jove de 19 anys i el seu pare de 51 anys van ser detinguts per la mort d’un home de 44 anys durant una baralla. Va ser un episodi violent que ha destrossat dues famílies de Sabadell. Encara que una de les dues havia començat a trencar-se molt abans.

L’Adrián, de petit, jugava defensant el carril esquerre al desaparegut C. F. Sant Julià. Un dels seus entrenadors el recorda com un noi «maco» i un «bon jugador de futbol». En aquell instant semblava que tindria una vida com la que esperava a la resta de companys d’equip. Però a ell el futur li guardava una altra cosa. Quan tenia 11 anys, el càncer es va emportar la seva mare, la Mari. Els veïns recorden la imatge del seu pare, Felipe, cuidant de la dona, empenyent la seva cadira de rodes per aquest veïnat del nord de Sabadell.

Quatre anys més tard, el noi va saber que el seu germà gran, Dani, patia la mateixa malaltia. El càncer tampoc va tenir pietat amb ell. L’Adrián es va tatuar dos llaços a la pell, un de rosa i un de blau. L’un per la Mari i l’altre pel Dani. «Sempre amb mi», va afegir en una foto d’Instagram que va pujar per fer saber al món que no pensava oblidar-se ni de la mare ni del  germà.

Història d’amor

Als 16 anys, l’Adrián es va enamorar i va deixar una llar mutilada pel càncer, i completament buida mentre el seu pare, Felipe, feia hores en una fàbrica de vidres de la perifèria de Barcelona, per mudar-se a casa de la seva nòvia. Va conviure amb la família de la noia fins que tots dos es van poder emancipar. A Facebook queda una fotografia d’aquella relació. Tots dos, adolescents, es miren fixament amb una platja de fons. Ella la va comentar, i va escriure: «T’estimaré sempre».

Fa poques setmanes, la relació es va trencar tan malament com sovint ho fan els enamoraments immadurs. L’Adrián va tornar a instal·lar-se a la casa del carrer de Feliu Elías de Sabadell, per viure una altra vegada amb el seu pare. L’últim i violent episodi d’aquesta història començaria a escriure’s a partir d’aquesta ruptura.

El cap de setmana del 4 i 5 de novembre, els dos exnòvios es van retrobar de nit, amb les seves respectives colles. Van intercanviar algun insult i, segons qui ho explica, també hi va haver alguna empenta. La discussió va sulfurar els pares de la noia. El dimarts 7 de novembre, dos dies més tard, els exsogres de l’Adrián van anar a buscar el noi a casa seva. Una veïna recorda que els va sentir picant a la porta del pis de l’Adrián, al replà de la planta vuitena. Li cridaven: «¡Surt, maricona!» i «¡A la meva filla ningú li aixeca la mà!».

L’Adrián, sense obrir la porta, va optar per trucar al 112. També va telefonar al seu pare, que estava a punt de tornar, per demanar-li que anés amb compte si es trobava amb ells. Uns minuts més tard, els Mossos d’Esquadra li van tornar la trucada. L’Adrián es va adonar llavors que ja no se sentien ni crits ni cops. Amb el policia al telèfon, va descendir fins al portal principal per valorar si encara calia que hi enviessin una patrulla. Quan va arribar a baix, va descobrir que el seu pare i el seu exsogre ja estaven discutint. Va penjar el telèfon al policia i va sortir corrent a l’exterior.

Diversos testimonis, recollits més tard per la policia catalana, descriurien que el primer cop el va donar l’exsogre i que després l’Adrián i el seu pare van respondre conjuntament. Afegeixen que l’Adrián va donar cops de peu. Algun fins i tot quan el pare de la seva exnòvia ja era al terra. Amb la baralla dissolta, i amb l’exsogre ajagut a la gespa, tots dos van tornar a entrar a casa. Els Mossos van pujar poc després per arrestar-los. Aquella nit, tots dos van dormir al calabós. Dimecres al matí, els policies els van comunicar que l’home a qui havien pegat havia mort a causa –presumptament– de les lesions que li havien causat. Tots dos es van quedar gelats al sentir la notícia. Es van ensorrar.

Delicte d’homicidi

L’advocat de l’Adrián i el Felipe, Jorge Navarro, explica que en cap cas van tenir intenció de matar-lo i que hi ha elements que fins i tot permeten esgrimir la legítima defensa. «Va ser la víctima qui es va presentar a casa seva buscant brega. L’Adrián, a més, va trucar al 112 per demanar ajuda. I ells no van ser els primers a pegar», argumenta.

El lletrat de l’exsogre, Miguel Durán, posa el focus en la víctima, un pare de tres nenes que va anar a la casa per «protegir la seva filla». I subratlla que els dos homes van actuar conscients del mal que causarien els cops que li van clavar. Demanarà per a tots dos una condemna per homicidi dolós que podria arribar als 15 anys de presó.

L’exentrenador del Sant Julià, al  recordar-se de l’Adrián, explica que un any va intentar pujar-lo de categoria perquè tenia qualitats. Insisteix que és un noi «maco». No sap afegir res més. 

0 Comentaris
cargando