Les psicòlogues judicials donen credibilitat a la violació dels Sanfermines

Les psicòlogues designades pel jutjat de Pamplona que va investigar la suposada violació de La manada als Sanfermines del 2016 han corroborat a la sessió d’ahir del judici que la víctima no va simular ni va exagerar al denunciar l’agressió sexual que va patir. Els forenses han detallat que la dona va patir un «trastorn d’estrès posttraumàtic», pel qual necessita tractament per evitar que els símptomes es converteixin en crònics. Els pèrits de la defensa han intentat rebatre aquestes conclusions i han argumentat que la víctima no va patir cap alteració psíquica arran d’aquell succés.

La fiscalia sosté en el seu escrit d’acusació que les seqüeles que li han quedat a la noia madrilenya no es podran avaluar fins dos anys després del succés, és a dir, fins al 2018. Els dies posteriors al 7 de juliol del 2016, quan van tenir lloc els fets, la noia va explicar que tenia «dificultats per dormir, un despertar angoixant, falta de gana, vergonya davant els membres de la seva família i culpabilitat respecte dels suposats agressors». També va admetre que tenia dificultat per parlar del que havia passat. Els psicòlegs judicials destaquen en el seu informe el seu «sentiment de ràbia» i els canvis bruscos d’estat d’ànim. I expressen que «se sentia defraudada amb ella mateixa, amb percepció de pèrdua de la dignitat personal».

PLOR I IMPOTÈNCIA / En el curs de l’exploració psicològica a què va ser sotmesa, la noia va descriure la vivència dels fets com una «situació de bloqueig psicològic, en la qual no sabia què estava passant, no entenia la situació, no podia pensar i, en conseqüència, no podia reaccionar». Immediatament després dels fets, la noia va començar a plorar, sense poder parar, albergant «sentiments d’incredulitat i impotència», segons l’informe pericial. Així la va trobar en un banc una parella que passejava per la zona.

La noia es va referir durant el procés judicial a «la situació de xoc emocional» en què es trobava després dels fets, i va assegurar que se sentia «molt bruta», amb «records recurrents de l’olor de les colònies dels suposats agressors», barrejats amb sentiments de «culpabilitat» per no haver seguit les directrius dels seus pares.

Els policies forals que han examinat els set vídeos gravats pels membres de La manada es van ratificar ahir davant el tribunal de l’Audiència de Navarra en el seu informe. Hi sostenen que la noia madrilenya va mantenir una «actitud passiva o neutra», amb «els ulls tancats», per la qual cosa han descartat que hi hagués consentiment per mantenir relacions sexuals amb els processats. Els advocats de l’acusació particular han assegurat que els agents han explicat que les imatges reflectien «humiliació».

IMMOBILITZACIÓ / Els pèrits de la defensa van al·legar tot al contrari i van indicar que la dona podria haver col·laborat en certs actes sexuals. La noia va denunciar que mentre abusaven d’ella la van agafar, fins i tot pel coll, i la van immobilitzar.

A la sessió d’ahir del judici es van visionar els set vídeos gravats per dos dels acusats, en els quals es pot observar la presumpta agressió sexual a la noia en un portal. La fiscalia considera que els processats la van violar de diferents maneres.

Notícies relacionades

Un àudio de la suposada violació de 'La manada' demostra "que no va ser consentida"

Els juristes qüestionen la protecció judicial atorgada a 'La manada'

La noia no parla en cap moment en els 96 segons que duren les gravacions. És a dir, entre víctima i processats no hi ha diàlegs. Ells expressen, en canvi, algunes instruccions, segons fonts jurídiques. Els vídeos es van anar passant un per un, la qual cosa va dilatar la compareixença dels policies forals, que van matisar les seves conclusions, i també els pèrits de la defensa.

«Els vídeos són repugnants», va assegurar l’advocat Carlos Bacaicoa, de l’acusació particular. Va ser la primera vegada que es veien al judici, que se celebra a porta tancada.