Allau de crítiques al Govern pel trasllat de 500 immigrants a una presó

Oenagés, sindicats, el Defensor del Poble, la Junta d'Andalusia... La decisió del Govern central d'ubicar a la presó d'Archidona (Màlaga), encara sense funcionar, la majoria dels 519 immigrants arribats l'última setmana a Múrcia els ha enervat a tots ells, ja que la llei d'estrangeria assenyala expressament la impossibilitat d'aplicar règim carcerari als migrants. Interior defensa la seva proposta perquè "el sistema s'ha col·lapsat, i en lloc de campaments que podríem muntar hem optat perquè aquestes persones estiguin en un lloc amb calefacció i dutxes", segons ha explicat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido.

La mesura, que té caràcter temporal, parteix de set jutjats de Múrcia. La província va quedar completament saturada el cap de setmana passat, després que arribessin a les costes 49 pasteres amb mig miler d'immigrants, la majoria algerians. La mateixa previsió que tenien per a tot l'any, de manera que el subdelegat del Govern, Francisco Bernabé, va arribar a qualificar-ho d'"atac orquestrat" de les màfies de tracta al saber que dies abans altres immigrants havien quedat en llibertat per falta d'espais on ubicar-los.

No només no hi havia instal·lacions, tampoc jutges per prendre'ls declaració en el termini establert. A correcuita, es van habilitar set jutjats per iniciar així els tràmits d'expulsió. Però és un procés llarg, i els set centres d'internament (CIE) repartits per tot el país estan col·lapsats davant l'augment d'immigrants arribats principalment per mar. El 160% més que el 2016, assenyala l'Executiu espanyol, 20.000 persones en total. Així, els magistrats van acceptar la proposta d'Interior de recloure'ls a Archidona. Sense saber que el centre que posaven a disposició era una presó, ja que en les seves interlocutòries, segons diverses fonts, no consta l'expressió "centre penitenciari" i sí "centre per a estrangers". L'argument del Govern del PP és que si encara no s'ofereix el servei penitenciari, no es pot considerar una presó.

Presó per estrenar

Allà és on s'està traslladant 460 immigrants, als quals s'ha sentit cridar "llibertat", segons àudios difosos. Els menors han sigut derivats a un centre especialitzat a Mazarrón i les dones han necessitat hospitalització. Després de diversos endarreriments la presó d'Archidona, amb 1.008 cel·les i una de les més modernes del país, havia d'entrar en funcionament a començaments del 2018. De fet, diversos funcionaris de presons ja havien pres possessió de la seva plaça. Segons expliquen des de la Subdelegació del Govern a Màlaga, no seran ells els que s'encarregaran dels immigrants, sinó oenagés, com als CIE. Consideren que és "la resposta més adequada possible" ja que garanteix que l'atenció "mèdica i jurídica estigui tan concentrada com sigui possible i sigui operativa". També hi haurà policia per vigilar les instal·lacions.

L'Associació Pro drets Humans i altres col·lectius han denunciat que, segons les lleis d'estrangeria, els migrants indocumentats no són presos, i els centres on han de ser no poden tenir caràcter penitenciari, ja que el seu únic objectiu és "custodiar els immigrants per garantir el procés d'expulsió" i durant un màxim de 60 dies, explica el jurista de l'associació, Carlos Arce. Un procés que, no obstant, ni tan sols és efectiu: la fiscalia va constatar que el 2016 només es va expulsar el 29% dels immigrants portats a CIE.

Notícies relacionades

Els menors estrangers desborden un sistema de protecció ja col·lapsat

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

El desmantellament dels CIE és una llarga reivindicació de les oenagés, ja que en la pràctica els estrangers "tenen més restringits els drets que en una presó". No se'ls permeten els vis-a-vis, no tenen contacte amb familiars ni accés a sanitat o educació. Arce recorda que les autoritats espanyoles des de l'estiu que estan alertant del repunt de la immigració irregular. "Si ho sabien, ¿per què no han habilitat més recursos?", s'interroga. "Internar-los directament en centres penitenciaris és inacceptable i suposa fer un pas més en la criminalització de la població immigrant", denuncien les oenagés, demanant que es rectifiqui "de manera immediata" la "utilització de presons per internar migrants que no han comès cap delicte".

L'Oficina del Defensor del Poble ja ha rebut les primeres denúncies sobre aquest cas, i ha assenyalat que es mostrarà "vigilant perquè es garanteixin els drets d'aquestes persones". La Junta d'Andalusia ha considerat que no és la "ubicació adequada" i ha reclamat més fons per abordar el conflicte en origen, mentre que l'alcaldessa d'Archidona, Mercedes Montero (PSOE), ha lamentat que "la gestió per part del Govern no ha sigut la més correcta". "Ha faltat previsió i ha sobrat improvisació", ha retret.