EL DRAMA DE LA IMMIGRACIÓ

Els somnis trencats dels menors estrangers

Els xavals que venen a buscar feina no entenen per què acaben ingressats en un centre de tutela

La Generalitat crea una comissió per abordar "la situació d'emergència" davant l'augment dels nois immigrants

jjubierre40860630 barcelona  07 11 2017  foto de menores que est n en el inter171108120251

jjubierre40860630 barcelona 07 11 2017 foto de menores que est n en el inter171108120251 / JULIO CARBO

2
Es llegeix en minuts
Teresa Pérez / Barcelona

Les penúries, perills i patiments dels menors estrangers no acompanyats, coneguts en l’argot administratiu com a menas, no acaben quan trepitgen la terra promesa, en aquest cas Catalunya. Aspiren a una feina que els permeti millorar el seu passat, però el seu present passa per ingressar en un centre de menors, tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Abans, en molts casos, els toca dormir al terra de la Ciutat de la Justícia, a l’espera que els realitzin la prova que confirmi la seva edat. Els seus somnis cauen com peces de dòmino.

 Per començar, SOS Racisme i Save the Children denuncien que es té més en compte la seva condició d’estranger que la de menor. «És un acte de racisme brutal per part de l’Administració, un error de plantejament», apunta Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme. La segona gran decepció és la que pateixen els xavals quan topen amb la realitat. Les associacions que treballen a Barcelona amb aquest col·lectiu descriuen com canvien les expectatives d’aquests menors, la majoria del Marroc, després de l’arribada a Catalunya: «L’esperança, la il·lusió i l’eufòria que porten quan venen dona pas al trencament de somnis. S’adonen que la millora econòmica que esperaven no és possible i, llavors, s’esvaeixen els esforços per integrar-se perquè, a més a més, xoquen amb el mur de l’Administració».

Les dificultats s’incrementen, ja que «no hi ha recursos per ajudar-los, la llei d’estrangeria és molt restrictiva i sense papers no hi ha oportunitats per poder entrar en el món laboral», afirmen. «Ens demanen que fem acompanyament, però la Generalitat no aporta més recursos», critiquen. L’idioma també juga en contra dels xavals, ja que la majoria només parlen francès.

Segons la DGAIA, actualment arriben a Catalunya uns 200 menors al mes, el 65% procedents del Marroc. La Generalitat afirma que la xifra s’ha triplicat des de l’any 2013. Només en la primera quinzena d’aquest mes han arribat 114 nens i també comencen a arribar noies. «És un fenomen que creiem que anirà a més», diuen fonts d’Infància. La Generalitat ha creat una comissió interdepartamental per abordar el que defineixen com «situació d’emergència». La primera reunió s’ha de celebrar aquesta setmana, però ahir la conselleria ignorava quin dia.

Notícies relacionades

La Generalitat reconeix que «el sistema de protecció no és l’adequat per a aquest col·lectiu perquè només pronuncien tres paraules: feina, salari i papers». La protecció no és l’adequada i tampoc els centres de protecció on els ingressen perquè són menors. «No entenen per què els tanquen en aquests equipaments, no comprenen l’idioma i es produeixen conflictes en centres que ja estan sobreocupats i amb retallades per tots els costats», expliquen els educadors.

Aquests treballadors defineixen així la situació: «En alguns espais improvisats per acollir-los no hi ha cobertura de telèfon i el traductor només hi està mitja jornada». L’Administració respon: «Estem intentant contractar educadors que parlin l’idioma». Mentre s’està fitxant monitors de temps lliure. «Són pegats», denuncien UGT i CGT. La precària situació dels menas ingressats a la Ciutat de la Justícia mentre esperen que els realitzin les proves d’edat ha motivat tres queixes: fiscalia, Save the Children i Noves Vies. Albert Parés, president d’aquesta entitat i advocat de 15 menors, va assegurar ahir que «en aquests moments no hi ha cap noi a les dependències».