Anar al contingut

La meitat de les notícies que circulin el 2022 seran falses

Els experts adverteixen de l'auge de la desinformació i els problemes per rebatre-la

Programes d'intel·ligència artificial competeixen a generar mentides i intentar anul·lar-les

Carmen Jané

zentauroepp36517060 jl01 washington united states 04 12 2016 police shut d171108175510

JIM LO SCALZO

L’auge desmesurat de les notícies falses a les xarxes socials va començar amb l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units però té caràcter d’allargar-se molt més que el seu mandat. La consultora Gartner sosté en el seu últim informe, Prediccions tecnològiques per al 2018, que el 2022 el públic occidental consumirà més notícies falses que verdaderes i que no hi haurà prou capacitat ni material ni tecnològica per eliminar-les.

Si els filtres que es posen només consisteixen a etiquetar les notícies de forma automàtica, adverteixen a Gartner, la tasca és titànica perquè, entre altres raons, la ment humana mostra més reticència a canviar les seves opinions que a acceptar una cosa que és mentida. A més, «el cost de produir falses notícies és molt inferior al de produir notícies de veritat, que implica un treball periodístic», justificava l’analista Magnus Revang aquest dimarts a Barcelona.

La creació d’aquesta mena de mentides, a més, sol estar automatitzada o es beneficia dels criteris de la intel·ligència artificial que apliquen les xarxes socials per expandir-se. Els algoritmes de Facebook i Twitter aprenen qui seguim i quina mena  d’informació primem per afavorir unes notícies sobre unes altres. Això té com a implicació, detallen els experts, que cada vegada es restringeix més l’espectre ideològic de la gent o els comptes amb els quals interactuem i que acceptem més fàcilment el que se’ns explica.

XARXES NEURONALS AVANÇADES

La capacitat tecnològica per crear mentides, a més, va en augment. Investigadors de Nvidia de la Universitat d’Aalto (Finlàndia) han aconseguit generar cares que semblen reals però que no es corresponen amb ningú. I el mateix, amb objectes i paisatges. Ho han fet amb una mena de xarxa neuronal anomenada xarxa generativa adversarial (Generative Adversarial Network o GAN), que és capaç d’aprendre més amb cada vegada menys intervenció humana. Les aplicacions d’aquesta tecnologia, encara incipient i amb errors, i en principi destinada a videojocs o entreteniment, en la indústria de la mentida són molt grans.
Però no s’ha d’anar tan lluny. Adobe, els creadors de Photoshop i la majoria de programes d’efectes especials i realitat virtual, ha aplicat intel·ligència artificial als seus productes i permet, fins i tot en la seva versió domèstica més assequible (60 euros), intercanviar detalls d’una foto a una altra de manera gairebé automàtica i crear imatges trucades fàcilment. Però el que permet solucionar errors en l’àlbum familiar, en pitjors mans pot ocasionar desastres.

Les xarxes socials tampoc hi ajuden. El maig passat, diverses empreses van llançar la iniciativa Fake News Challenge per desenvolupar un sistema d’intel·ligència artificial que pogués discriminar el que era cert del que no ho era, però no va arribar gaire lluny.  

Facebook ha hagut de fer marxa enrere en un experiment en què presentava primer els comentaris que contenien la paraula #Fake (fals) davant les crítiques dels mateixos usuaris, que veien com es distorsionaven les converses. I tampoc semblen haver-li funcionat els intents per incloure la col·laboració d’alguns consorcis i organitzacions que lluiten contra les notícies falses, com PolitiFact, Snopes i factcheck.org, que havien d’etiquetar les mentides. Automàticament, la peça etiquetada veia reduïda la seva aparició en els murs dels usuaris fins a un 80%. Però segons Bloomberg, obtenir dues etiquetes que marquessin les històries significava una mitjana de tres dies i en aquest temps la història ja havia corregut. 

A Chrome, el navegador de Google, hi ha extensions que identifiquen les notícies qualificades com a falses en Snopes i altres serveis. I van sorgint iniciatives comercials i voluntàries per lluitar contra la impunitat del rumor.

DESASTRE A LES BORSES

«De sobte hi ha una carrera entre humans i màquines, uns produint notícies falses i altres etiquetant, que perdran els humans perquè la qualitat de les notícies falses és cada vegada millor. Espero que ens equivoquem en això, però només empitjorarà», diu Revang. «A la gent li agraden les notícies falses. Com ha demostrat el clima polític als EUA, la creació i el consum de contingut que no es pot verificar (i en molts casos només es pot negar) no ofèn la gent com es podria pensar. Molts prefereixen informació que s’adapti a les seves creences. Com un pot imaginar, l’ús d’informació que és fiable només si confirma els seus propis biaixos és un malson competitiu per a moltes empreses», diu.

La consultora adverteix que l’any que ve es podrien veure moviments a les borses mundials o crisis polítiques de relleu per culpa d’un rumor o notícia falsa, i anima les empreses a defensar-se per lluitar-hi.
 

0 Comentaris
cargando