Trump declara l'"emergència de salut pública" per combatre l'epidèmia d'opioides

Més de dos mesos després d’anunciar que es disposava a declarar l’«emergència nacional», Donald Trump va adoptar ahir finalment mesures per afrontar la devastadora epidèmia d’opioides amb recursos addicionals i instruccions a les agències governamentals perquè prioritzin el combat contra la drogodependència que està destrossant milers de comunitats de cap a cap dels Estats Units. El president va presentar una versió descafeïnada dels seus plans inicials al declarar l’«emergència de salut pública», un recurs amb menys poders extraordinaris que la promesa «emergència nacional». Per als experts és un pas en la direcció correcta, però la seva efectivitat dependrà de les mesures i l’agressivitat que adoptin les autoritats.

«Com a americans no podem permetre que això continuï. Ha arribat el moment d’alliberar les nostres comunitats del flagell de l’addicció a les drogues», va dir Trump a la Casa Blanca. «Si treballem junts, derrotarem aquesta epidèmia d’opioides». La missió és hercúlia i no té solucions immediates. La prescripció d’addictius analgèsics opiacis per tractar el dolor crònic segueix sent altíssima, tant, que els EUA consumeix el 80% dels fàrmacs d’aquesta naturalesa que es produeixen al món, i el 2015 se’n van receptar prou per medicar durant tres setmanes cadascun dels seus habitants. A aquest problema de base cal afegir-hi la proliferació de l’heroïna i el fentanil, que ha provocat que es quadrupliquin les morts a causa de sobredosi de cavall.

En aquesta catàstrofe de salut pública no hi ha un únic responsable. Metges, farmacèutiques, asseguradores i reguladors comparteixen culpes juntament amb el crim organitzat, que està inundant el país de drogues il·lícites. Només l’any passat van morir 34.500 nord-americans a causa de sobredosi d’opioides, segons les estimacions oficials, més que les morts per accidents de trànsit.

Els EUA no declaraven una «emergència de salut pública» des del 2009, quan ho va fer per respondre al virus de la grip porcina. Aquest cop Trump ha anunciat una actuació en diversos fronts. Des de massives campanyes publicitàries per conscienciar la població, a un agressiu escrutini judicial contra els metges i distribuïdores farmacèutiques que nodreixen el mercat negre o fons d’altres partides perquè els estats incrementin l’accés al tractament. Aquest és un dels principals problemes actuals, ja que només el 10% dels addictes ingressen en clíniques de desintoxicació.

RETALLADES SANITÀRIES 

En aquest sentit es permetrà als pacients recórrer a la telemedicina per obtenir receptes de metadona o buprenorfina. També s’incentivarà la contractació laboral d’extoxicòmans. Les mesures anunciades no inclouen, però, l’alliberament de fons addicionals per fer front a l’epidèmia, tot i que el Congrés estudia diversos projectes de llei en aquesta direcció. Un altre enorme obstacle que Trump no ha abordat és la decisió de la seva Administració de retallar el finançament federal a Medicaid, el programa de salut pública per als pobres que amb la reforma de Barack Obama cobria els tractaments contra l’addicció. 

Notícies relacionades

Les grans farmacèutiques, a l'ull de l'huracà pels opiacis

L'addicció a l'heroïna consumeix els Estats Units

«La declaració serveix per posar el focus en l’epidèmia, que segueix empitjorant i ha estat oculta massa temps», va assegurar a aquest diari Caleb Alexander, codirector del Center for Drug Safety de la Universitat John Hopkins. «El Govern tindrà poders i recursos addicionals per començar a invertir la tendència».