"Trans, sense papers i sense l'idioma, no tenia res a fer"

Sabrina va créixer en un col·legi bilingüe gràcies a l'esforç dels seus pares, membres de la llavors encara existent classe mitjana mexicana i va estudiar Comunicació a la UAM, "la millor universitat de Mèxic", assenyala orgullosa la portaveu del Comitè Internacional pels Drets de les Treballadores Sexuals a Europa. 

Va fer el trànsit –de noi a noia– al seu Mèxic natal mentre estudiava a la universitat, amb el suport de les seves amigues, que la van animar a fer el pas. «Jo era d’aquestes que diuen que no volia ser la típica transsexual prostituta. Volia fer una vida normal», explica. Va començar a treballar a la redacció d’un mitjà de comunicació, on ja va tenir el primer contacte amb les vulneracions quotidianes que pateixen les dones (totes les dones, no només les trans). «Sempre he tingut un bon cul, i el cap es va voler sobrepassar», recorda. Quan, a més a més d’encaixar la seva negativa, el cap va descobrir que era transsexual, li va fer la vida impossible fins que ella va deixar la redacció i el país.

L'Espanya de Zapatero

Eren els temps de Rodríguez Zapatero i des de Mèxic veien Espanya com un exemple de llibertat, així que va decidir emigrar. Es va instal·lar primer a Girona, on de seguida es va adonar que «sense papers, trans i sense l’idioma català, no tenia res a fer». Coneixia des de Mèxic algunes trans que exercien la prostitució a Barcelona i en un primer moment, perquè necessitava menjar, va seguir els seus consells i ho va provar. «El meu primer client va ser molt amable. Havia tingut  relacions molt pitjors abans ¡i gratis!», confessa amb humor. Assessorada per les companyes, va establir una tarifa justa des del primer moment. «Si comences cobrant poc, després costa molt apujar» el preu, revela. Es va fer un nom en el món de les escorts i es va traslladar a Barcelona, on treballa a casa seva i «només de dia, per no tenir problemes». Cobra entre 50 i 150 euros, en funció del servei.

També treballa en altres ciutats, les que visita per participar en congressos internacionals. i cada vegada la sedueix més la idea de treballar fora. «Aquí, des de l’1 d’octubre s’ha viscut una baixada. També es va notar després de l’atemptat de la Rambla. Vivim, com diria Spinoza, moments de passions tristes, en què la gent no té ganes ni de follar», assenyala.

Elles decideixen

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Com a activista ha sigut una de les participants en el grup motor del programa Carolines, recentment presentat per l’Ajuntament de Barcelona. «El que té de revolucionari Carolines és que escolta i dona eines a les dones perquè millorin les seves condicions de vida, de la vida que elles decideixin fer. No les obliga a deixar la prostitució», conclou. .