ESCÀNDOL

El tsar antidrogues de Trump va frenar la lluita contra els opioides

Les farmacèutiques i els seus aliats al Congrés van obstaculitzar els esforços contra l'antesala legal de l'heroïna

Tom Marino renuncia al càrrec en vigílies que el president declari l'emergència nacional per la crisi de drogues

fsendra40447535 droga usa171019173927

fsendra40447535 droga usa171019173927 / Matt Rourke

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia / Washington

La llei era aparentment tan innòcua i benintencionada que el Congrés la va aprovar per unanimitat, i Barack Obama la va firmar poc després sense dilació ni objeccions. Va ser l’abril del 2016, en ple apogeu de l’epidèmia d’analgèsics opioides i heroïna que ha desencadenat la crisi de drogodependència més gran en la història moderna dels EUA, un drama amb més de 200.000 morts en els últims 17 anys. Però aquella norma suposadament concebuda perquè els pacients amb dolors crònics rebessin la seva medicació sense contratemps tenia trampa. El seu propòsit no era cap altre que lligar de mans  l’agència antidrogues (DEA) en els seus esforços per perseguir les distribuïdores sospitoses de proveir els metges i farmàcies sense escrúpols que alimenten el mercat negre de pastilles opioides amb l’únic fi d’augmentar els seus comptes bancaris.

Les maniobres de passadís de la indústria farmacèutica, amb el seu exèrcit de lobbistes i les seves donacions milionàries a les campanyes dels polítics, van ser essencials perquè la llei fos aprovada. Però la indústria no va actuar sola, com ho ha demostrat una explosiva investigació conjunta de The Washington Post i 60 Minutes, el programa de reportatges de la CBS. Va comptar amb la col·laboració indispensable de diversos congressistes, que es van encarregar de promoure la llei i doblegar la resistència inicial de la DEA i el Departament de Justícia. Al capdavant de la campanya hi havia el congressista republicà per Pennsilvània Tom Marino, l’home elegit al setembre pel president Donald Trump per ser el seu tsar antidroga, el futur director de l’Oficina Nacional de Control de Drogues.

RENÚNCIA  / Marino va haver de renunciar dimarts al càrrec després que es destapés l’escàndol i s’airegés que va rebre 92.000 dòlars de la indústria farmacèutica des del 2013. No va ser l’únic. Els 23 congressistes que van apadrinar les quatre versions de la llei, inclosa la seva formulació final, van rebre en el mateix període 1,5 milions de dòlars. Entre ells també hi ha el senador Orrin Hatch, així mateix republicà, l’home que va negociar la versió final del text, que es va embutxacar 177.000 dòlars de Big Pharma. L’escàndol ha esclatat en vigílies que Trump declari la setmana que ve l’emergència nacional per la crisi dels opioides i l’heroïna, com va anunciar que faria, si bé no seria el primer cop que ajornés la decisió.

«Aquesta indústria està fora de control. Si no compleixen amb la llei que regula la distribució de medicaments, i els fàrmacs es desvien per a fins il·lícits, la gent es mor. És així de senzill», ha assegurat Joseph Rannazzisi, que va ser responsable al capdavant de la DEA de prevenir el desviament de fàrmacs opioides al mercat negre. Rannazzisi va ser destituït el 2015, després que l’acabat de nomenar director de l’agència forcés la seva sortida en un intent per millorar les relacions entre la DEA i la indústria farmacèutica.

VICTÒRIA / La nova llei va suposar la victòria final de la indústria i la seva cobdícia sobre els esforços de les autoritats per prevenir la venda il·lícita d’hidrocodona i oxicodona, els genèrics responsables de l’espiral d’addicció que fa estralls al país i que és per a molts el primer pas abans de caure en les urpes de l’heroïna i el fentanil. Fins llavors, els agents de la DEA podien requisar els enviaments sospitosos de les distribuïdores a clíniques i farmàcies quan determinaven un «perill imminent» per a la comunitat.

És el cas, per exemple, d’una clínica del dolor a Kermit, un poble de 400 habitants de Virgínia Occidental. Durant dos anys, va rebre ni més ni menys que nou milions de pastilles d’hidrocodona. Les cues i el tràfec davant les seves portes eren constants. Més que una clínica era un supermercat il·lícit de drogues. Però la nova llei va reduir els marges d’actuació de la DEA, a l’obligar-la a demostrar com a condició prèvia a les batudes dels seus agents que les accions de la distribuïdora representen «una probabilitat substancial de perill imminent», un supòsit gairebé impossible de demostrar. 

Notícies relacionades

El cop feia anys que s’estava gestant com a reacció als esforços de la DEA per collar les farmacèutiques. Inicialment, el treball dels 600 agents de la divisió que dirigia Rannazzisi es va centrar en els metges corruptes que escrivien receptes fraudulentes i en les farmàcies on line que els venien a granel sense necessitat de prescripció mèdica. Però allò equivalia a perseguir camells de poca volada a les cantonades. Va ser llavors quan la DEA va decidir anar a buscar els peixos grossos, les distribuïdores farmacèutiques, un sector que dominen tres grans multinacionals: Cardinal Health, McKesson i AmerisourceBergen.

Les seves investigacions es van traduir en multes milionàries a finals dels 2000, però a poc a poc la indústria, amb el suport dels seus aliats al Congrés, untats amb 102 milions de dòlars en donacions de campanya entre el 2014 i el 2016, va anar llimant els ullals de l’agència. En part, ho van aconseguir fitxant els més brillants juristes i agents de la DEA i el Departament de Justícia. Des de l’any 2000, 56 dels seus funcionaris van canviar de bàndol per treballar al servei de les farmacèutiques i les seves distribuïdores. La sort estava tirada.