MÉS D'11.500 HECTÀREES CALCINADES

Els voluntaris tornen a rescatar Galícia

Els gallecs s'organitzen en grups a través de les xarxes socials per arribar on no arriba l'Administració

L'envelliment dels poblets i la despreocupació política han convertit els boscos en polvorins

fcasals40563276 galicia fuegos171016203828

fcasals40563276 galicia fuegos171016203828 / Lalo R Villar

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’infern d’incendis que ha arrasat Galícia ha passat. Encara segueixen actius 16 focs però cap suposa un perill per a la població. Les xifres que deixa l’onada de focs són esgarrifoses: han mort quatre persones i s’han cremat almenys 11.500 hectàrees, calcula la Xunta, sobretot al sud, al costat de la frontera amb Portugal, un país en què la fúria de les mateixes flames ha matat almenys 41 persones. Només el 2017, al país lusità els focs forestals han fet més de 100 víctimes. Al de Pedrógao Grande, a mitjans de juliol, hi van morir 65 persones.

A As Neves, un municipi que agrupa 13 aldees, ahir feia pudor de terra cremada. Va ser elegit per Rosa, Vane i Unai per muntar una batuda d’animals ferits: «Anem a buscar gossos, cavalls... per mirar d’ajudar-los». Aquests dies, a través de les xarxes socials, els gallecs han trobat una manera de coordinar-se per tornar en productives «les ganes de fer alguna cosa» que els sacsejaven davant del televisor. Això els que no estaven defensant casa seva de les flames, molts, perquè els bombers estaven totalment desbordats. Ells tres s’acaben de conèixer. Estan esperant cinc voluntaris més i, junts, s’endinsaran en zona calcinada. Tenen on triar. Hi ha grups com el seu, per ajudar avis, vigilar brases o el que calgui, «a Armenteira, Pazos de Borbén, Monforte, Baiona... », recita Rosa. Si l’enfonsament del 'Prestige' el 2003 va fer que milers de voluntaris anessin a la Costa de la Mort per treure 'chapapote' amb les mans, la crisi dels incendis d’aquest cap de setmana ha tornat a evidenciar que són els gallecs del carrer els que més es mullen quan arriba l’hora de la veritat.

David dirigeix una protectora d’animals que acull 60 gossos abandonats al refugi d’Os Biosbardos, ubicat dalt de tot de  la muntanya Picaraña (Ponteareas). Diumenge, al veure que no hi havia prou bombers per protegir les cases, va entendre que ningú podria auxiliar els seus animals si el foc s’enfilava fins allà. Sense gaire fe, va llançar un SOS a Facebook buscant voluntaris que pugessin al refugi per endur-se un gos. En poques hores, els 60 gossos tenien una casa temporal d’acollida. «Avui tornen tots al refugi», explica el David, feliç per la resposta ciutadana rebuda però inquiet davant la falta d’una «política forestal» de la Xunta perquè canviïn les coses.

«Aquí la majoria dels boscos pertanyen als habitants de cada poble», explica. Això significa que els veïns són els que han d’organitzar-se per netejar-los. Però el cert és que la població de les aldees envelleix perquè els joves van a buscar feina a les ciutats. I la Xunta fa anys que no vol veure que la massa forestal, en especial la d’eucaliptus que cremen amb facilitat, creix sense control. «Si s’invertís a aconseguir que els boscos fossin una activitat econòmica per als gallecs, estarien cuidats», assegura David. Però el cert és que això mai ha sigut una prioritat per al PP, denuncia Julio, un altre veí d’As Neves. «Aquestes parròquies estan plenes de persones grans que sempre voten el PP perquè per a ells que els mantinguin la pensió ho és tot», explica.

La despreocupació governamental per la massa forestal no es limita a les muntanyes. Dins de les mateixes aldees tampoc es respecten els marges de seguretat ni es mantenen cuidades les parcel·les abandonades. Per això el foc va aconseguir entrar fins al centre d’As Neves. La veïna que vivia al costat de la casa de Julio, per exemple, va morir fa tres anys, i va desaparèixer sense descendència. El seu jardí des d’aleshores es va fer silvestre i ara era una selva de bardisses que va estar a punt de provocar que la casa de Julio es cremés sencera. Ell, en el moment que va veure que les falmes s’acostaven a As Neves diumenge, va saber que la seva família corria perill. Juntament amb la seva dona, dos fills, i una veïna cega a qui va anar a buscar perquè no estigués sola, es van tancar al menjador amb les persianes baixades. Van fer servir un drap humit per no respirar el fum i van esperar tres hores que passés el foc. Les persianes es van fondre però les flames no van entrar a casa. Sí que ho van fer en una altra vivenda pròxima. La propietària no hi era per defensar-la i el foc la va devorar.

Poblets envellits

Notícies relacionades

Santa Marta de Ribarteme és una de les aldees més afectades d’As Neves. Té una de les tradicions més estranyes del planeta, segons 'The Guardian'. Cada 29 de juliol els seus veïns participen en una romeria durant la qual carreguen persones vives dins de taüts. És un costum antic que va inquietar el rotatiu anglès però que en aquestes aldees, habitades per persones grans de fe catòlica indestructible, es viu amb normalitat. 

María (75 anys) i la seva mare Amelia (93 anys) expliquen que els veïns que es fiquen en un taüt ho fan perquè la verge de Santa Marta els ha concedit el miracle que li van demanar. «Els ha curat un mal modern [un càncer] o els ha salvat un fill», enumeren. Diumenge passat, mare i filla van ser evacuades del foc per part d’un familiar. Ahir, ja de tornada després de dos dies de tant de tràfec, passaven la tarda prenent el sol al costat de l’'hórreo'. Han trobat la seva aldea envoltada de muntanyes negres i de columnes minvants de fum blanc. Però segueix estant buida de joves que es preocupin pels boscos que queden.