Anar al contingut

ANTICONCEPTIU POLÈMIC

"No som unes histèriques"

Dolors, infeccions i inflor són alguns dels efectes que dones amb l'Essure atribueixen al mètode anticonceptiu

Les afectades denuncien el menyspreu dels metges

María G. San Narciso / Madrid

zentauroepp40484980 essure171012162227

JULIO CARBO

Teresa Prados, amb 35 anys i tres fills, va decidir el 2014 que no volia tenir més nens. El seu ginecòleg li va parlar de l’Essure, un dispositiu irreversible que es col·loca sense les molèsties d’un lligament de trompes. Sense efectes secundaris.

Així que es va implantar les molles. Després van començar les molèsties. Tenia hemorràgies diàries. Després de diverses proves mèdiques li van dir que no tenia res, que devia ser l’edat. I, si no, doncs les hormones. «Llavors vaig començar amb infeccions d’orina, se m’inflava l’abdomen com si estigués embarassada, tenia punxades als ovaris, nàusees, em llevava cansada…», relata. 

Una companya li va explicar que hi havia dones que estaven igual després de col·locar-se l’Essure. Va investigar i va parlar del seu problema amb diversos metges, però tots li van negar que les molles en fossin les culpables. El dia que se li va paralitzar el cos de cintura cap avall va explicar a l’hospital que era portadora d’Essure i que estava a la llista d’espera per treure’se’l. Però els metges van apuntar a una malaltia de transmissió sexual, encara que ella afirmés que tenia parella estable. Va donar negatiu. Quan per fi li van treure les molles, van veure que un estava clavat a l’úter. També tenia endometriosi i adenomiosi.

Tracte apàtic

Prados és coordinadora a Barcelona de Lliures d’Essure, agrupació que engloba unes 40 dones catalanes que denuncien casos semblants: símptomes que els impedeixen tenir una vida normal i un tracte que titllen d’apàtic per part de metges que gairebé les consideren histèriques.

Una és Vanessa Vaca. Després de donar a llum la tercera nena, la seva llevadora li va recomanar l’anticonceptiu. Va ser a finals del 2015. Després d’un any i mig en llista d’espera va anar a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Allà va preguntar pels efectes secundaris que havia llegit. «Em van dir que l’última cosa que havia de fer és mirar internet perquè ho exagera tot», afirma.Se’l va col·locar el 15 de febrer passat. «Em van donar un paperet perquè firmés que sabia que era un mètode irreversible, però no hi deia res d’aquests efectes». Va sortir de l’hospital només amb la molla dreta. Es va desmaiar abans que li posessin l’esquerra. Li van donar cita al cap de 15 dies i, amb molts dubtes, també l’hi van posar. Aquesta vegada no hi va haver cap problema.

«Des del primer dia em trobo fatal. El 15 de maig, en la revisió dels tres mesos, em van descobrir un dermatoma de gairebé vuit centímetres a l’ovari dret», diu. «Vaig deixar la feina. No puc conduir. No puc ni asseure’m perquè quan em vull aixecar no puc de dolor, de les punxades, és horrible. Des d’aleshores que prenc medicació, m’he fet malbé el fetge, les rampes m’arriben fins a la panxa...», relata. Dolors que atribueixen al tumor. Fins i tot un metge li va arribar a dir que era millor que s’aprimés. Encara que la panxa també va aparèixer amb l’Essure.
   

Rosa María Antón /JULIO CARBÓ

 Rosa María Antón explica que ella és una de les afortunades. Entre cometes. Es va col·locar les molles el juliol del 2016 i les hi van treure al cap de quatre mesos. «En aquell temps pelar patates ja era un dolor terrible a les articulacions. No podia ni agafar les meves filles. Tenia mal al cap, a sota de l’abdomen, a la zona pelviana. Era diari i continu». Anava gairebé cada dia al metge per punxar-se codeïna. Alguns informes mèdics apuntaven a un possible rebuig a l’Essure, però creien que era qüestió que el cos s’hi adaptés. «Fins que vaig poder parlar amb el doctor que me’l va col·locar. Plorant li vaig dir que ja no era el dolor, sinó que em perjudicava tota la vida. No podia ni mantenir relacions sexuals», diu. El facultatiu va accedir a treure-li les molles. Una altra companya, Mónica Alcázar, tenia tant dolor que li van diagnosticar fibromiàlgia. La menstruació li havia canviat. Li van fer una prova d’al·lèrgia al níquel en què es va veure que estava lluny de tolerar aquest metall que forma part de la composició de l’Essure. Però ja era tard. Des de fa uns dies està en llista d’espera per treure-se’l.
 

Mónica Alcázar / RICARD FADRIQUE

Tests d’embaràs

«Després de l’Essure em vaig engreixar 10 quilos. M’han arribat a preguntar si estava embarassada perquè tinc una panxa de sis mesos i només tinc 43 anys. Fins i tot em vaig comprar tests d’embaràs. Però quan veus fotos d’una noia de Cuenca que la té igual, sospites», diu.

Per això Campos reclama: «Igual que les pròtesis de malucs són molt bones i hi ha una part de la població a la qual no van bé i se l’ha d’atendre, haurien de fer el mateix amb nosaltres, no tractar-nos de menopàusiques i histèriques». 

0 Comentaris
cargando