Escoles bressol que també formen les famílies

Les docents de guarderies de barris desafavorits dediquen bona part de la seva activitat a guiar els pares dels seus alumnes

Molts dels menors que arriben a aquests centres presenten signes d'infraestimulació

zentauroepp40232037 barcelona ciutat meridiana escola bressol guarderia aqueduct170922224415

zentauroepp40232037 barcelona ciutat meridiana escola bressol guarderia aqueduct170922224415 / Nuria Puentes

2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez / Barcelona

Unes mares prenen cafè amb galetes (alguna prefereix les magdalenes) en un espai petit però bufó habilitat per a les famílies a l’escola infantil Aqüeducte de Barcelona. Parlen poc, potser perquè encara no es coneixen gaire, però la Ilu, l’educadora social, no es rendeix en el seu intent per entaular conversa. Els pregunta, sobretot, pels seus fills. «És una iniciativa que posem en marxa des de fa ja un temps: invitem els pares que venen a portar els seus fills a quedar-se una estona més amb nosaltres, a entrar de tant en tant dins de l’aula per veure com estan els nens i a compartir experiències entre ells», explica Elena Ràfols, la directora del centre educatiu de Ciutat Meridiana, situat en plena muntanya de Collserola, gairebé al límit amb Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

El cafè i la xerrada matinals formen part del projecte d’aquest parvulari municipal per implicar, al màxim possible, els pares, les mares «i els avis i els germans grans» dels seus alumnes. «Ells són la referència dels nens i és important que també estiguin bé», subratlla la directora. L’any passat l’experiència va permetre organitzar tallers de rebosteria i altres activitats d’intercanvi cultural, afegeix Ràfols, que considera molt positius els resultats.

La de l’Aqüeducte és una de les dues escoles infantils escollides per l’Ajuntament de Barcelona per preparar el seu pla d’actuació a partir del pròxim curs per a les guarderies d’alta complexitat. El treball que el centre fa amb les famílies és ingent. «No hi ha més remei, aquí s’ha d’ajudar», comenta Puri Barrera, que treballa al centre com a educadora complementària.

«Volem habilitar un espai d’acompanyament familiar, perquè els adults coneguin altres maneres de relacionar-se amb els seus fills», prossegueix la directora. La guarderia, que aquest curs té matriculats 90 alumnes de fins a 3 anys, no té espai suficient, però la idea és que, quan en disposi, grans i petits puguin estar dins de l’aula amb els educadors. D’aquesta manera, a base de compartir i d’observar, els pares podran veure, per exemple, com estimular un nen a fer sèries i col·leccions d’objectes. «Quan un petit es posa a col·locar peces en fila, a buscar relacions entre aquestes peces, s’està iniciant en les prematemàtiques», explica Ràfols.

Treballar les emocions

Notícies relacionades

Amb tot, el més important, destaca la directora, «serà el treball amb les emocions, perquè ens trobem amb famílies que viuen situacions tan complicades, que la cura i l’educació dels fills deixa de ser una prioritat». A més, en els últims anys, els responsables de la guarderia han observat com creix el nombre d’homes que acompanyen els fills a l’escola, «perquè ells estan en atur i és la mare la que treballa fora de casa», assenyala Puri Barrera. En massa ocasions, a vegades per qüestions culturals, ells no saben què fer amb els nens. També per a ells serà l’espai d’acompanyament familiar.

«Doncs jo començaré a estudiar català», explica Boushara, la mare de la Nora, una preciositat d’a penes uns mesos que és la sisena criatura de la dona. «¡Clar que sí! ¡Ho has de fer!», l’animen l’educadora i una altra mare que bressola el seu bebè davant d’una tassa de te.