la detecció dels abusos

El protocol antiabusos d'Ensenyament s'ha activat 14 vegades en l'últim any

El document es va modificar el juliol del 2016 després que el 'cas Maristes' evidenciés serioses llacunes en l'anterior

El debat sobre l'ampliació del termini de prescripció del delicte segueix encallat al Congrés dels Diputats

zentauroepp38567780 taiga bertran170921171315

zentauroepp38567780 taiga bertran170921171315 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez / Barcelona

El nou protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu, aprovat el juliol del 2016 després del cas d’abusos sexuals als col·legis dels Maristes de Barcelona, s’ha activat un total de 14 vegades des de la seva posada en vigor, ha informat la Conselleria d’Ensenyament. El document de nom tan llarg el va aprovar la Generalitat després que el Síndic de Greuges de Catalunya comminés el Govern a posar-se les piles en matèria d’antiabusos i una vegada es detectessin greus llacunes en el protocol anterior, del 2012.

Ensenyament ha advertit que el fet que s’hagin obert 14 investigacions en escoles per denúncies d’abusos comesos contra alumnes, «no significa que totes hagin acabat als tribunals».  La conselleria no aporta més detalls sobre on s’han produït aquests casos, ni sobre qui s’hi ha vist implicat. L’únic que ha transcendit a l’opinió pública, el d’un monitor d’activitats esportives de l’escola d’educació especial Taiga de Barcelona, va demostrar l’efectivitat del protocol, ja que de seguida es va buscar totes les víctimes del presumpte pederasta.

NOVETATS

La principal novetat del document ara en vigor és que introdueix els professors i altres treballadors de centres educatius com a possibles autors de delictes de pederàstia. Fins a aquell moment, els protocols (el primer, del 2006, i el segon, del 2012) no ho contemplaven. Al docent se li atribuïa únicament la missió de detectar i, si arribava el cas, denunciar si un alumne presentava indicis d’haver sigut víctima d’abusos, però no era objecte de vigilància.

Notícies relacionades

Les instruccions dictades per a les escoles que estaven vigents el 2011, quan el professor d’educació física Joaquim Benítez va ser denunciat per un primer alumne i després acomiadat dels Maristes de Sants-les Corts, «estaven pensades perquè els professors detectessin abusos comesos per les famílies, però en cap cas per als casos en què eren els mateixos educadors els que cometien els abusos», admetia el maig del 2016 la consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa, que va treballar amb Ensenyament en la reforma del document.

Per això, entre altres coses, quan Benítez va marxar del col·legi dels Maristes, ningú es va preocupar per esbrinar si hi havia altres víctimes entre els alumnes del centre. Després que aquest diari destapés el cas i obtingués la confessió del pederasta, quatre dels exalumnes van presentar una denúncia contra el professor. En el cas del Taiga, el nou protocol es va activar immediatament i va permetre detectar de seguida que almenys tres menors més podien haver patit abusos.