INFORME DE SAVE THE CHILDREN

El calvari judicial dels nens víctimes d'abusos sexuals

El 72% de les denúncies per abusos sexuals a menors s'arxiven per falta de proves

L'oenagé explica que el procés judicial és un infern que dura una mitjana de tres anys i obliga a declarar fins a 4 vegades

zentauroepp32673292 maristas170919210801

zentauroepp32673292 maristas170919210801

3
Es llegeix en minuts
Teresa Pérez / Barcelona

Lucía, Carlos, Omar, Charo… són noms de persones que han vist la seva infància devastada amb la força d’un tsunami degut als abusos sexuals soferts. Ells formen part de l’entre el 10% i el 20% de la població espanyola que ha patit aquest tipus de vexacions quan era menor d’edat. Aquests noms i aquestes dades estan recollits a l’informe Ulls que no hi volen veure, que va presentar ahir a Madrid l’oenagé Save the Children. L’organització es pregunta: «¿Què ha fallat?»

El demolidor estudi sobre Els abusos sexuals a nens i nenes a Espanya i els errors del sistema analitza més de 200 sentències judicials, emeses des de l’octubre del 2012 fins al desembre del 2016, i conclou que «denunciar i portar el cas als tribunals tampoc és una garantia de protecció per al menor».

Les dades corroboren aquesta afirmació ja que el 72,2% dels processos judicials oberts a Espanya per abusos sexuals a un menor s’acaben arxivant per falta de proves. «És la paraula de l’agressor contra la de la víctima», explica Emilie Rivas, tècnica de polítiques d’infància de l’oenagé a Catalunya.

En aquesta comunitat, el percentatge encara és més alt: el 73,7%. Tots aquests casos, en què les víctimes tenen una mitjana d’11 anys, ni tan sols arriben a judici oral i «això provoca que el menor no tingui mesures cautelars de protecció i, per tant, res impedeixi que l’agressor pugui seguir en contacte amb la víctima», afirma Rivas.

Al marge de l’anàlisi d’aquestes sentències hi ha les denúncies arxivades per prescripció del delicte.

REPETIR LA DECLARACIÓ / Patir agressions sexuals provoca greus efectes emocionals (depressió, ansietat), sexuals (masturbació compulsiva) i de convivència (conductes antisocials). I per si amb això no n’hi hagués prou per a les víctimes, el procés judicial suposa un descens als inferns. Save the Children constata que la causa judicial es dilata en el temps, ja que dura una mitjana de tres anys. El suplici, a més de ser llarg, resulta tremendament dolorós perquè «la víctima ha de repetir la seva declaració fins a quatre vegades i en la majoria dels casos en judicis a porta oberta», revela l’informe. Únicament en el 33% de les causes s’ha acceptat el testimoni gravat que evita el trauma que suposa repetir la declaració una vegada i una altra.

Els testimonis dels menors no solen tenir-se en compte. Perquè la seva declaració sigui vàlida ha de complir tres condicions. Segons l’informe: «No hi ha d’haver retractació ni interès a mentir i ha d’haver-hi alguna manera de corroborar la declaració». Aquests requisits resulten gairebé impossibles perquè els nens solen retractar-se ja que temen la reacció dels adults o les conseqüències penals, i com que no sol haver-hi testimonis dels abusos, la credibilitat «recau en mans dels psicòlegs forenses, que en moltes ocasions no usen mètodes científics en el procés», assenyala l’oenagé. 

Les sentències revelen que només el 15% dels casos denunciats per nens a professors es notifiquen als organismes competents, afirma Andrés Conde, director general de Save the Children. Per això, creu que «és imprescindible que els centres educatius comptin amb protocols que s’activin davant qualsevol sospita». A Catalunya, ja funcionen.

L’informe apunta que la causa que no es detectin els abusos i que s’allarguin durant anys es deu «a una sèrie d’errors i debilitats de les Administracions en prevenció i detecció, així com en el procés judicial i en l’atenció i tractament psicològic a les víctimes». Només quatre comunitats (Andalusia, Balears, Madrid i València) tenen un servei gratuït i universal per a les víctimes d’abusos. A Catalunya, no obstant, aquest servei té limitacions, ja que «només està disponible per als nens tutelats per l’Administració, i deixa fora moltes víctimes que el necessiten», assenyalen els autors de l’informe. 

Notícies relacionades

Rivas reclama que Espanya copiï l’exemple dels Estats Units, on en els anys 80 es van implantar les Cases de Nens, un espai multidisciplinari on la víctima declara una sola vegada i a més allà es coordina la rehabilitació. 

L’any passat es va crear a Espanya una comissió interdepartamental per implantar una unitat d’atenció integrada a les víctimes.