Anar al contingut

justícia paral·lela

Itaca Band, condemnats sense denúncia

El grup musical ha hagut de parar la seva activitat per l'acusació que un membre va cometre una agressió masclista

No existeix denúncia del suposat fet, que s'ha propagat amb poca base per internet i ha originat boicots

Ignasi Fortuny / Barcelona

zentauroepp34566261 itaca band170918174345

FERRAN SENDRA

El 21 d’agost es va consumar un boicot anunciat al grup de música Itaca Band, que no va poder tocar a les festes de Sants com estava previst. El motiu de la protesta, convocada per col·lectius del barri, era una suposada agressió masclista comesa per un dels integrants del conjunt que hauria succeït anys enrere. Gairebé un centenar de persones van irrompre amb torxes i pancartes al concert, que finalment els organitzadors van decidir cancel·lar per motius de seguretat. El grup sempre ha desmentit l’acusació, de la qual no existeix denúncia formal ni tan sols pública per part de la suposada agredida.
    

Fa més d’un any que l’acusació d’aquest presumpte fet s’està propagant a les xarxes socials i, més tard, en un blog a internet. Precisament referint-se a aquesta web com a font principal d’informació, diverses associacions de Sants van demanar als castellers del barri, organitzadors del concert boicotejat, que anul·lessin l’actuació d’Itaca Band. Una acusació d’agressió masclista és suficient, no es qüestiona, van argumentar.
    

Els Castellers de Sants van mantenir programat el concert ja que no consideraven suficient «una denúncia d’un blog» per vetar uns professionals. Així mateix, van al·legar que s’estava jutjant algú sense que es pogués defensar. Aquest diari ha contactat amb la persona que escriu el blog, que ha rebutjat fer cap tipus de declaració ja que ella «no és l’agredida». «I no puc parlar per ella», ha afegit.

SENSE CONCRECIÓ

El col·lectiu La Trama Feminista, un dels grups que reclamaven cancel·lar el concert i interlocutors amb els castellers, ha declinat parlar i s’ha remès als comunicats existents. La mateixa banda va dir en una nota després del boicot que «per part de cap persona ni en nom de cap col·lectiu, no se’ns ha concretat mai de forma directa ni oficial en quin fet es basa la presumpta agressió».
    

Aquest episodi ha conduït a fer que ja faci quatre setmanes que el grup no actua per la baixa mèdica de l’acusat com a agressor. En el passat ja van haver de cancel·lar altres actuacions per l’etiqueta de «masclistes». «El dret sempre arriba tard i això crea una justícia paral·lela», exposa Javier Cigüela, professor de Dret Penal de la Universitat Abat Oliba CEU. «Estem entre dos mons, un de nou –xarxes socials, mitjans digitals, etcètera– que demanen rapidesa, i el món del dret i la política, que és més lent i reposat. Si arregléssim la tensió entre aquests dos mons, la gent no es prendria la justícia pel seu compte», exposa.

ALEGALITAT 

Els mitjans digitals, explica Cigüela, ajuden a la criminalització de l’acusat. I la justícia paral·lela dicta sentència. El professor apunta que el càstig als acusats en casos de justícia paral·lela «és un preu desmesurat, no és justícia, és venjança». Segons el docent, s’haurien de «denunciar i perseguir els casos de justícia paral·lela, que és alegal». En el cas d’Itaca Band, explica Cigüela, aquests «podrien interposar una denúncia civil per difamació i calúmnies si no hi ha cap prova darrere de l’acusació».
    

La primera denúncia pública que li consta al grup s’ubica a Rubí (Vallès Occidental) el juny del 2016. Abans d’un concert, van aparèixer cartells «sense firmar» que titllaven un dels seus membres d’agressor masclista. Itaca Band va explicar en una nota que van poder contactar amb les persones que els van penjar i que aquestes «no parlaven en nom de la presumpta víctima» i que no volien «explicar els fets que les motivaven a penjar els cartells».
   

L’autora del blog és una de les primeres denunciants a internet de la suposada agressió. A Face­book i Twitter va difondre els cartells de Rubí. Un any després, va tornar a denunciar la suposada agressió a les xarxes socials, a Facebook, per evitar que el grup actués a la seva comarca. La denúncia a internet va propiciar una trobada de la denunciant amb la banda per tractar l’acusació. L’autora del blog va escriure més tard sobre la reunió, en què hi va haver un xoc de versions, a la seva pàgina. Aquest text és l’assenyalat pels col·lectius de Sants com a prova per demanar la cancel·lació del concert. Al blog hi diu que a la reunió els va reclamar que fessin «un text públic explicant que hi havia hagut una agressió», cosa a la qual es va negar la banda.

PREJUDICIS

La història es va anar escampant per internet, principalment per les xarxes socials. Un lloc on, segons l’assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí, no hi ha lloc per a «la verificació, la ponderació ni el dubte». Afegeix que s’hi «comparteixen continguts que s’ajusten als teus prejudicis o idees preconcebudes». «Independentment de la seva veracitat», continua. En casos com el d’Itaca Band, l’assessor exposa: «Els usuaris pensem que la mateixa dinàmica de la xarxa certificarà o no aquella dada».
    

Gutiérrez-Rubí creu que la gent hauria d’aprendre la lliçó: «La reputació digital afecta la vida personal». Així ha sigut amb Itaca Band, ja que, de moment, els té fora dels escenaris. 

¿Un incident del 2014?

Itaca Band ha dit que desconeix l’origen de la denúncia i a quan es remunten els suposats fets. De totes maneres, el grup va explicar després del boicot a Sants un episodi ocorregut el desembre del 2014. Ho va fer perquè hi havia «comentaris» que apuntaven cap a aquesta direcció.
    

L’integrant del grup acusat estava de festa en una disco de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Va entrar amb uns amics al lavabo de noies del local per «fer una broma» a les seves amigues, «picant a una de les portes». Al veure homes al seu lavabo, un grup de dones els van increpar. Entre els intrusos hi havia el músic. Una «incomoditat lícita i normal de qui havia sentit trepitjada la seva intimitat», va reconèixer el grup en una nota. Per aquest fet, la banda va demanar disculpes ja que «envair un espai que no li correspon a un home està molt malament».
    

La situació, admet la banda, va derivar en una discussió entre grups d’amics, que es va centrar en el músic. Aquest va acabar «arraconat en una cantonada de la sala», segons el combo. El membre del grup, llavors, «va empènyer alguna noia per obrir-se pas i marxar amb l’única intenció d’acabar la discussió». Una reacció que el grup assenyala que no va ser «de forma intencionada i encara menys pel fet de ser dona». L’incident va acabar quan terceres persones van separar els dos bàndols.

0 Comentaris
cargando