Anar al contingut

Pressió per l'institut escola

El PSC porta al Parlament la petició, cada vegada més estesa entre les famílies, de crear més centres integrats d'infantil, primària i secundària a Catalunya

María Jesús Ibáñez / Barcelona

zentauroepp40073603 barcelona barcelones 12 09 2017 sociedad vuelta al col170915223302

JOAN PUIG

El pròxim ple del Parlament debatrà (quan se celebri) una proposta del grup socialista en què es reclama a la Generalitat que, tal com preveu la llei d’educació de Catalunya (LEC), promogui la creació de nous instituts escola de titularitat pública allà on n’hi hagi demanda. La proposició del PSC coincideix amb la pressió que estan exercint, en cada vegada més col·legis, les famílies perquè els alumnes que acaben la primària puguin realitzar la secundària obligatòria (o almenys els primers cursos) sense haver de canviar de centre i seguint un mateix projecte pedagògic.

«No estem reclamant que s’obrin instituts escola de forma indiscriminada, per descomptat que no. Es tracta d’atendre les reclamacions que fan els mateixos centres o d’estudiar allà on fan més falta», precisa Esther Niubó, la diputada del PSC que defensarà la petició. «Els anteriors governs de CiU van donar l’esquena als instituts escola públics, quan, en canvi, a través dels concerts educatius, van permetre que els centres privats  poguessin aplicar aquest model de continuïtat entre primària i secundària», denuncia.

Catalunya compta actualment amb 25 instituts escola, dels més de 3.400 centres educatius públics que existeixen. D’ells, «una dotzena van entrar en funcionament en el curs 2010-2011 i els altres sis, l’any següent», detalla la socialista. Des d’aleshores, i malgrat ser un model recollit per la LEC i molt recomanat pels pedagogs, «se n’han obert uns quants més, però sempre amb comptagotes», afirma. Els tres últims s’han inaugurat aquest mateix curs 2017-2018, en tres barris socialment vulnerables de Barcelona, dins d’un pla de xoc educatiu per reduir el fracàs escolar a la ciutat. 

En aquests moments, hi ha demandes per obrir nous centres integrats (amb educació infantil, primària i secundària en un mateix projecte) a Ripollet, Polinyà, Viladecans i Montgat, entre altres poblacions.

Falta de places a l'ESO

 En un moment que a més s’acosta un important increment de la població escolar a l’ESO, els instituts escola es presenten com una ocasió per posar remei «als problemes de massificació que ja comença a haver-hi a secundària», assegura la parlamentària del PSC. «¿Per què no aprofitem el context demogràfic complex per impulsar instituts escola allà on les circumstàncies els aconsellin? ¿Per què no transformem aquest dèficit en una oportunitat?», va preguntar la diputada Niubó en una interpel·lació la setmana passada a la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí. 

 La idea passaria perquè durant els pròxims anys es remodelessin espais que quedessin disponibles a les escoles d’educació infantil i primària –on segons les previsions es registrarà un descens de població escolar– per adaptar-los a les necessitats dels estudiants d’ESO. «Sabem que, per llei, els instituts escola necessiten més terreny, però estem segursque aquest no és el principal problema», indica la socialista. 

La fórmula podria implantar-se, així mateix, en poblacions de mida mitjana on no hi ha institut públic i els nens han de viatjar diàriament a municipis veïns per cursar l’ESO. «No haver de desplaçar-se cada dia a un altre poble, als 12 o 13 anys, tindria un impacte positiu en el rendiment d’aquests alumnes, per no parlar del temps que guanyarien per fer altres activitats», subratlla la diputada, que destaca que aquest és un model d’èxit en un país de referència en el món educatiu com Finlàndia.

Un estudi encarregat el 2012 pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu al professor de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Màrius Martínez, arribava a la conclusió que els instituts escola contribuïen a reduir l’abandonament escolar prematur. «El pas de la primària a la secundària suposa un canvi brusc en les assignatures –que passen a ser menys transversals i més especialitzades– i es dilueix el seguiment directe de l’alumnat que fan els mestres a les escoles», assenyalava Martínez. 

No és tan senzill 

La consellera d’Ensenyament Clara Ponsatí, no obstant, no es mostra partidària de generalitzar el model, «perquè no sempre és una garantia de millora». «D’entrada, per unificar un col·legi i un institut s’han de complir certes condicions i la integració de dos equips pedagògics diferents no és senzilla», va al·legar en la seva compareixença davant el ple del Parlament. 

«Que unes quantes famílies demanin un institut escola perquè estan contentes amb el seu col·legi de primària no significa que la Generalitat els hagi d’atendre sense valorar amb deteniment els pros i els contres d’aquesta sol·licitud», va advertir. 

El repte: evitar que sigui una fórmula d'estigmatització

La inauguració de tres nous instituts escola en barris vulnerables de Barcelona, com a mesura per reduir l’absentisme escolar que es produïa quan els alumnes passaven del col·legi de primària a l’institut, ha posat el focus en el risc d’estigmatització que es corre si aquests centres s’obren únicament per atendre alumnes amb necessitats educatives. El model, asseguren els experts, és ideal per treballar de manera innovadora.

El primer institut escola que va existir a Catalunya es va estrenar el 3 de febrer del 1932 i estava ubicat al Palau del Governador, a Barcelona. El centre, amb una mica més de mig centenar d’alumnes, va introduir l’educació mixta de nois i noies, el laïcisme, la supressió de les notes i els llibres de text, les sortides fora de l’aula, la formació en valors socials i morals, i la introducció de l’exercici físic. Tota una innovació.

0 Comentaris
cargando