A 10 DIES QUE VENCI EL TERMINI DE LA UE

Espanya ha acollit l'11,4% dels refugiats a què es va comprometre

Barcelona ha atès fins a l'agost 3.000 sol·licitants d'asil, 800 més que en tot el 2016

L'ajuntament reclama a l'Estat que li pagui les factures que està assumint en matèria d'atenció social

zentauroepp37279603 barcelona 13 02 2017 dos tecnicas de creu roja imparten clas170213183007

zentauroepp37279603 barcelona 13 02 2017 dos tecnicas de creu roja imparten clas170213183007 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Que una promesa electoral no es compleixi és un fet que ja no sorprèn cap contribuent. Però que un compromís a nivell europeu en què hi ha vides en joc tampoc cristal·litzi pot xocar una mica més. Espanya es va comprometre el 2015 a acollir 17.337 refugiats. Avui dia només n’han arribat 1.980, l’11,4%. El ritme no seria discutible si no faltessin 10 dies –el 26 de setembre– perquè es compleixi el termini que va donar la Unió Europea (UE) als estats per complir la missió.

La dada la van facilitar ahir els responsables de l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’acollida. La capital catalana compta amb el seu propi centre d’atenció, encara que sense competències per atorgar la carta d’asilat però sí per informar i donar un cop de mà, sobretot en la primera assistència a aquestes persones que arriben amb les mans buides i el cap ple de dubtes. La UE encara no ha informat sobre què passarà a partir del 26, tot i que fins ara s’ha especulat amb possibles sancions als països menys complidors. Espanya no és el pitjor. Alguns, com Polònia o Hongria, no han rebut ni un dels refugiats assignats.

Ramon Sanahuja, director del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), i Ignasi Calbó, coordinador del pla municipal Ciutat Refugi, van explicar ahir que les seves queixes s’han anat repetint gairebé des del primer dia que es va detectar la pluja de sol·licituds d’asil.

L’ESTAT S’AMAGA / Reclamen que el Govern els permeti disposar de fons econòmics (la UE destina 330 milions a Espanya, que en bona part s’inverteixen en control de fronteres), i es queixen de falta d’informació, ja que ningú els explica la situació dels sol·licitants d’asil que estan a la ciutat. No és una cosa que només passi a Barcelona. Al juny, 26 ciutats es van reunir a l’Eixample amb el mateix propòsit: autonomia en l’acollida de refugiats. La resposta de l’Executiu de Mariano Rajoy, fins avui, i malgrat les peticions de reunió dels municipis, ha sigut la mateixa: el silenci.

Encara que no sempre el Govern ha optat pel mutisme. El desembre del 2016, el ministre d’Afers Exteriors i Cooperació, Alfonso Dastis, deia: «És veritat que hi ha un compromís a què no hem arribat, però també cal tenir en compte que tenim un any més per complir-lo i jo em comprometo que passat aquest any Espanya complirà amb aquests compromisos». Té 10 dies per portar 15.357 dels 17.337 asilats (15.888 de reubicació i 1.449 de reassentament) als quals es va comprometre a Brussel·les.

El tinent d’alcalde Jaume Asens va avançar que el dia 26, tant ell com altres càrrecs electes de la resta de l’Estat, aniran a Madrid per reunir-se amb diferents grups parlamentaris del Congrés. Amb un missatge clar: criticar l’incompliment del Govern i reclamar les competències. També va explicar que en repetides ocasions han sol·licitat a l’Executiu del PP que es faci càrrec de la factura que el consistori assumeix en matèria d’atenció social a sol·licitants de protecció.

Notícies relacionades

DISCRIMINACIÓ POLÍTICA / El pressupost del SAIER en pensions i hostals ha passat de 90.859 euros el 2013 al milió i mig que es preveu destinar el 2017. De la mateixa manera, Asens es va queixar que a Madrid el Govern sí que es faci càrrec d’aquesta primera atenció. Sobre el volum d’atesos, el centre ha rebut fins a l’agost 2.979 persones, mentre que tot el 2016 es va tancar en 2.292. El 2012 eren 304 sol·licitants.

Pel que fa al perfil del sol·licitant d’asil, Asens va insinuar que el Govern dona prioritat a certes nacionalitats, com la veneçolana, «per raons polítiques». Sanahuja i Calbó van lamentar que alguns conflictes «més mediàtics», com el de Síria, també hagin generat «refugiats de primera i de segona», quan a Barcelona segueixen arribant pel seu propi peu asilats d’Hondures, Ucraïna o el Pakistan «amb els mateixos drames i els mateixos problemes».