La lluita contra el suïcidi comença per trencar el silenci

Professionals mèdics, supervivents, membres de les forces de seguretat i polítics van reclamar ahir, durant un acte celebrat a Madrid, que es deixi d’estigmatitzar el suïcidi i que es trenqui el silenci que l’envolta com a passos imprescindibles per prevenir i evitar unes 4.000 morts anuals a Espanya. Aquests experts han elaborat una guia per a pares i educadors amb l’objectiu de prevenir els suïcidis entre els més joves. En aquesta guia s’especifica que el tractament adequat de la depressió i de l’abús d’alcohol i drogues redueix les taxes de suïcidis, igual que el seguiment dels que han intentat treure’s la vida.

Durant l’acte, celebrat amb motiu de la commemoració avui, 10 de setembre, del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, María Isabel Torrejón, una jove gaditana, va argumentar que «és una malaltia com una altra qualsevol, que s’aprèn a controlar i que es pot viure amb ella». Als 14 anys, aquesta noia va ser diagnosticada de trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Una veu al seu cap li repetia que, si no es produïa a si mateixa alguna lesió, «a la seva família li passaria alguna cosa», cosa que, juntament amb una gran ansietat i una posterior depressió, la va portar a dues temptatives de suïcidi. Torrejón assegura ara que per prevenir el suïcidi «hem de donar l’avís d’alarma» quan la idea aflora i tenir la medicació «tancada amb clau».

Contra l'estigma de 'bojos'

Durant la seva intervenció d’ahir, la noia va criticar amb duresa l’estigma imposat per la societat als que han «flirtejat amb el suïcidi», va confessar que tot això li dificulta molt «conèixer gent» i va assegurar que «la societat i els mitjans de comunicació en tenen molta culpa al qualificar-los de bojos. També va denunciar que una malaltia com el TOC, que l’hauria «pogut portar a la mort, produeixi rialles en una sala de cine i serveixi per divertir».

Carlos Soto, pare d’una noia que es va suïcidar «fa dos anys i set mesos», va explicar «que és molt difícil ser supervivent d’un suïcidi» i va recordar com va haver d’aprendre a viure després de la mort de la seva única filla amb l’ajuda de psiquiatres, psicòlegs i medicació. Amb la seva dona, Olga Ramos, coordina el Grup de Familiars i Íntims en Dol per Suïcidi de la Xarxa Aipis (Associació d’Investigació, Prevenció i Intervenció del Suïcidi). Des de la seva experiència personal i la que li proporciona aquest càrrec, va afirmar que les estadístiques menteixen, ja que les xifres reals poden ser «el doble dels 10 suïcidis diaris que es comptabilitzen», i va subratllar que «per cada mort hi ha 20 intents fallits». Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el suïcidi és en alguns països la primera causa de mort entre els joves de 10 a 24 anys.

El certificat de defunció de la filla de Carlos i Olga indicava «aturada cardiorespiratòria», cosa que passa, segons el pare, perquè en molts casos el jutge mira d’evitar el dolor als familiars i no ho reflecteix. «Tampoc es fa per qüestions d’assegurances» i no es computen els ofegaments per aquest motiu, va afegir.

Parlar sense vetos 

Soto aposta per parlar del suïcidi als centres educatius, ja que «els joves estan ansiosos per saber, i el veto el posen professors i pares». Per això han elaborat una guia de prevenció per a professors, que els «està costant molt distribuir», i una altra per a pares. La guia alerta els progenitors que vigilin canvis anímics, increments de la tristesa, la falta de comunicació, tancades excessives dels joves a les seves habitacions i, sobretot, demana que preguntin als seus fills si tenen intencions suïcides. «Preguntar salva vides», va insistir ahir Soto, mentre la seva dona advertia que s’han de triar bé els professionals perquè sovint es «posa gent amb problemes en mans dels que no saben tractar-los».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La psicòloga María Mallo i el psiquiatre Mario de Matteis, que s’encarreguen des del 2014 d’un programa d’atenció als suïcides a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, van considerar que les malalties mentals són al darrere d’un 90% dels casos, però en un altre 10% es deu a circumstàncies del «moment vital». A això també s’hi va referir Alberto Reyero, de Ciutadans, al parlar de suïcidis en nens de 7 a 10 anys per assetjament escolar, i va demanar augmentar el focus mediàtic sobre el problema i la posada en marxa d’un pla nacional de prevenció del suïcidi.

També va denunciar la «política d’ocultisme» Francisco Cecilia, de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils a Madrid, que va alertar de 14 suïcidis de companys els primers vuit mesos del 2017, «gairebé un per quinzena», davant els 14 de tot el 2016. Cecilia va advertir sobre la falta de «reconeixements psicològics periòdics» d’«uns professionals armats» i va reclamar gabinets externs per tractar els guàrdies amb problemes, així com una millora de «les condicions sociolaborals».