Anul·lada la condemna franquista contra el periodista Huertas Claveria

El Govern de la Generalitat va expedir ahir el primer document que acredita l’anul·lació del judici polític contra una víctima del franquisme. Araceli Aiguaviva, viuda del finat periodista Josep Maria Huertas Claveria, va rebre el primer certificat de nul·litat del consell de guerra pel qual el seu marit va ser condemnat el 1975 i empresonat a la Model per la publicació d’un reportatge.

Un total de 66.590 famílies més rebran a Catalunya un certificat individualitzat amb nom i cognoms que dona fe de la nul·litat d’un judici o un consell de guerra dictat per causes polítiques per la dictadura franquista, segons va anunciar Carles Mundó, conseller de Justícia. Va explicar que s’ha escollit el periodista per entregar el primer certificat degut a la seva notorietat, per ser «un referent de la lluita antifranquista i un símbol de la llibertat d’expressió».

Cronista de Barcelona

 Huertas Claveria (Barcelona 1939-2007) va ingressar a la Model per la publicació d’una informació titulada 'Vida eròtica subterrània' al diari Tele/eXpres, on posava de manifest el gran nombre de bordells de Barcelona regentats per viudes de militars. El va jutjar un consell de guerra el 1975. La informació li va costar passar dos anys entre reixes per injúries a l’Exèrcit. Va complir 8 mesos i 20 dies per l’amnistia arran de la mort de Franco.

La seva sortida de presó, l’abril de 1976, va ser tot un esdeveniment i a les portes de la Model l’esperava un nombrós grup d’amics i companys de professió. Huertas, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va ser un periodista compromès i mestre de tota una generació. Va treballar en diverses revistes i diaris, entre ells EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i és autor d’un centenar de llibres. Cronista de Barcelona, es va especialitzar en la informació dels barris i era sensible a qualsevol problemàtica social. Una de les seves últimes preocupacions va ser la precaritat laboral.

Mínima reparació

Araceli Aiguaviva va afirmar que aquest document «suposa, després d’haver transcorregut tants anys, una mínima reparació davant la injustícia que van cometre amb ell. Va estar ingressat a la cinquena galeria amb els condemnats a mort. Va ser espantós». Aiguaviva va assenyalar que «era evident que els tribunals havien actuat contra la legalitat i havien vulnerat el dret a un judici just», ja que «al reportatge no hi havia injúries, ni des del punt de vista jurídic ni des de la interpretació de les paraules» i per això va agrair el reconeixement a la seva persecució.

En el certificat consta la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions dels tribunals militars franquistes i el document va acompanyat per una carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, on reconeix la persona acreditada com a víctima del franquisme. A partir del 12 de setembre qualsevol persona pot sol·licitar-ho per diverses vies: presencialment a totes les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat, trucant al 012 o a través de la web de la Conselleria de Justícia.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Segons Mundó, l’entrega d’aquests documents és «imprescindible per fer un acte de justícia, anul·lar les causes i deixar establert que aquestes sentències van ser injustes i havien de ser formalment anul·lades».

Tribunals il·legals

El Parlament va aprovar per unanimitat el 29 de juny anul·lar les sentències polítiques del règim franquista i declarar «il·legals» els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, denominada després Auditoria de la IV Regió Militar, que va actuar a Catalunya entre el 1938 al 1978, «per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just».