Anar al contingut

GESTIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS

Terrassa encarrila la municipalització del servei de l'aigua

El ple dona llum verda a la creació de l'empresa que s'encarregarà de la gestió a partir de l'any que ve

És la primera gran ciutat catalana que decideix tornar a l'àmbit públic un servei essencial

Albert Segura / Terrassa

icoy39990471 terrassa170907220122

Robert Ramos

La ciutat de Terrassa ha posat rumb, i sembla que sense retorn, a la municipalització de l’aigua. D’aquesta manera, passarà de trobar-se sota el control de l’actual gestor, l’empresa privada Mina d’Aigües, i que ha assumit el servei des de fa 75 anys, a estar sota el paraigua de l’ajuntament a través d’una empresa pública. El ple va aprovar ahir posar fi a aquesta història, segons asseguren els seus promotors, en pro d’una gestió més transparent i eficient. Es tracta de la primera gran ciutat catalana (215.000 habitants) que aprova la remunicipalització d’aquest servei bàsic al llarg de les últims dècades.

La cocapital vallesana tanca un tema que s’ha tornat incòmode a la localitat, que va néixer a partir de la petició d’una part de la ciutadania i que va traspassar a l’àmbit polític a través dels partits d’esquerres. Finalment, l’alcalde Jordi Ballart (PSC) va assumir aquesta petició com a tema de ciutat, i va agafar el comandament d’un procés que l’ha portat a rebre amenaces anònimes al seu domicili. Tot i així, no s’ha mogut ni un mil·límetre del compromís assumit, per la qual cosa el procés ha seguit el seu curs.

El dictamen va obtenir el vot favorable del PSC, Tec, ERC-MES i CUP, que sumen 20 dels 27 regidors, l’abstenció del PDECat, amb 3, i el vot en contra de Ciutadans i el PP, que en sumen 4 més.

El servei del subministrament de l’aigua a Terrassa expirava el mes de desembre de l’any passat, per la qual cosa el consistori va optar per aplicar una pròrroga d’un any que ara s’haurà de repetir a finals del 2017. De fet, a l’octubre es portarà a terme una inspecció a Mina amb la finalitat d’acabar de revertir els béns vinculats a la gestió de l’activitat per determinar què s’haurà de traspassar a la nova empresa municipal.

Les relacions han anat de mal en pitjor entre l’ajuntament i Mina, que té el 35% del seu capital en mans d’Agbar i el 10% en les del BBVA. El consistori va prendre la iniciativa d’iniciar un debat ciutadà, al considerar que es tracta d’un dels temes més importants i estratègics que la ciutat té entre mans en els 40 anys de govern democràtic.

Per tot plegat, el procés hauria de garantir costos més justos. «Terrassa està obrint un nou camí, som una ciutat pionera», va assenyalar en el ple Ballart. Entre les novetats que incorpora el nou plantejament destaca que la quota deixarà de ser una tarifa i es convertirà en una taxa aprovada en forma d’ordenança municipal.

Així, l’informe que el consistori ha encarregat a la consultora PWACS SL estableix que el tipus de servei més sostenible i eficient de l’aigua a Terrassa és de gestió directa, amb una major flexibilitat a través d’una Entitat Pública Empresarial Local (EPEL). L’ajuntament, a més a més, es compromet a subrogar tots els treballadors de Mina, amb la finalitat que s’incorporin i passin a formar part de la nova empresa pública.

El reglament de la nova empresa es basarà en la transparència econòmica i financera de la seva gestió i en la participació ciutadana, de manera que les polítiques i decisions estratègiques que la dirigeixin es prendran tenint en compte l’opinió pública. A la vegada, s’inclourà un apartat de mesures socials amb la finalitat de garantir l’accés bàsic a l’aigua de totes les persones i famílies en risc d’exclusió.

Per la seva part, Mina ha evitat fer un pronunciament en ferm fins que no analitzi l’informe, per la qual cosa s’ha limitat a assegurar a través d’un comunicat que manté la voluntat de diàleg amb el consistori vallesà. Més enllà de la intenció manifesta de conservar la gestió del servei, l’empresa reclama fins a 60 milions d’euros per liquidar les relacions, una xifra que el consistori redueix a dos milions, amb cost zero d’assumpció de les noves tasques.

La marea de Terrassa

«Després del pas que està fent Terrassa en vindran més, i tots en la mateixa direcció: garantir i preservar la titularitat pública i municipal de l’aigua i impedir que sigui tractada com si fos un negoci», assenyalava Ballart. I és així, perquè altres localitats ja han posat el focus en possibles canvis en el sistema de gestió de l’aigua. És el cas de Sabadell, on l’aigua és gestionada per l’empresa Aigües Sabadell, participada en el 10% pel consistori, una concessió que es va rubricar el 1948 i que té vigència fins al 2048. 

0 Comentaris
cargando