Un de cada cinc pacients pateix un error sanitari als hospitals

Entre el 15% i el 20% dels pacients que ingressen en un hospital a Espanya patiran algun error sanitari. És un percentatge revelat per Francisco Botía, president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene (SEMPSPH), en la presentació, ahir, del primer document espanyol sobre iatrogènia. El terme es refereix als errors o efectes adversos provocats per intervencions mèdiques i sanitàries.

La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) van presentar l’informe 'Iatrogènia: anàlisi, control i prevenció' en el marc de la 12a edició del Congrés SESPAS, que té lloc a Barcelona del 6 al 8 de setembre. L’objectiu: cridar l’atenció sobre un fenomen molt silenciat en el món mèdic per por de les represàlies, però que té sens dubte un impacte en la salut i en l’economia.

Segons aquestes entitats, el progrés mèdic i sanitari ha comportat una medicalització de la vida quotidiana que, a més dels «innegables beneficis» que procura, ocasiona perjudicis substancials producte del «sobrediagnòstic» o el «sobretractament», fins a convertir-se en un «problema principal de salut pública». Per això consideren que les autoritats sanitàries han d’incloure la iatrogènia entre les seves prioritats.    

«S’estima que la iatrogènia és la tercera causa de mort als Estats Units. Encara no sabem mesurar-la prou bé, però hem de desestigmatitzar l’error», va explicar Andreu Segura, representant del grup de treball de l’informe. Segura va matisar que no es tracta de buscar la «impunitat» davant els errors, sinó de «treure’n alguna cosa útil». «Pensar que no cometrem errors és una estupidesa».

Les dades que existeixen sobre iatrogènia són insuficients i aquí radica el principal problema a què s’enfronta l’estudi. L’informe de SESPAS i OMC realitza, amb dades recollides fa una dècada (no es disposa de més), una estimació de l’impacte dels errors mèdics en els pacients a Espanya. Així, per exemple, en l’àmbit hospitalari, la prevalença de la iatrogènia en pacients era del 9,3% deu anys enrere. En l’atenció primària, de l’11,2%. I en les cures intensives, el risc de patir un efecte advers s’elevava al 40%.

Els errors mèdics també tenen un impacte en l’economia. Segons l’OCDE, les disfuncions en l’atenció sanitària ocasionen el 15% de la despesa hospitalària.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Els experts de SESPAS i de l’OMC aposten per buscar indicadors comuns per mesurar la iatrogènia i també per la transparència a l’hora de difondre’ls. El president de l’OMC, Serafín Romero, va defensar la necessitat d’establir un barem d’indemnitzacions com passa amb els accidents de trànsit, en lloc de crear «una tensió complementària que no ajuda a resoldre el problema».

La iatrogènia no es refereix només a errors o negligències mèdiques. Hi entren tota mena de factors, des d’errors per omissió (decisions que no s’han pres) fins a per decisions incorrectes, però també els efectes secundaris dels tractaments, els processos de rehabilitació i fins i tot la falta de recursos sanitaris i l’excés de medicació.