Naloxona per a tothom

L'antagonista dels opiacis s'ha convertit en un autèntic salvavides davant les sobredosis als EUA

Es recomana facilitar i expandir-ne l'ús, però es tem que Trump reforci la guerra contra les drogues

amadridejos9503406 to go with mexico obama drug war     a can with heroine rema170827094810

amadridejos9503406 to go with mexico obama drug war a can with heroine rema170827094810 / GUILLERMO ARIAS

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

El 14 d’abril de l’any passat, Prince tornava d’oferir un concert quan va patir una sobredosi de Percocet, un analgèsic que conté oxicodona. El seu avió va fer un aterratge d’emergència i l’artista va rebre una injecció que li va salvar la vida. Sis dies després, Prince va patir una altra sobredosi, en aquella ocasió amb unes pastilles etiquetades com a hidrocodona en què anàlisis posteriors van detectar fentanil. Estava sol a casa seva. Va morir.

Aquesta diferència entre la vida i la mort té un nom: naloxona. És un antagonista dels opiacis que en un o dos minuts reverteix els seus efectes i torna la respiració a la víctima d’una sobredosi. Administrat amb injeccions o mitjançant un esprai nasal (més útil en situacions complicades), s’ha convertit en molts punts dels Estats Units en la primera línia de defensa en la guerra desencadenada per l’epidèmia, un autèntic salvavides.

Així ha definit la naloxona la Comissió per al Combat de la Drogoaddicció i Crisi d’Opioides establerta per Donald Trump. I entre les recomanacions del seu informe preliminar hi ha la d’«equipar tots els agents de l’ordre als EUA amb naloxona per salvar vides».

Seria un pas més en un camí en què les autoritats estatals i locals van més endavant que el Govern nacional. Encara que alguns grups que treballen amb addictes ja van començar a distribuir naloxona als anys 90, els últims temps s’ha anat incorporant als equips de policies, bombers i parametges d’emergències a la majoria dels estats. I una acció del Govern federal podria donar poder al secretari de Sanitat per negociar preus reduïts amb les indústries farmacèutiques tant per als serveis públics sanitaris com per als serveis d’emergències.

La Comissió també ha recomanat crear un marc legislatiu perquè els estats puguin crear normes que facilitin que qualsevol pugui comprar la naloxona, una proposta en què també moltes autoritats locals ja s’han avançat: 47 dels 50 estats n’han expandit l’ús i en 34 hi ha una regulació que fa la naloxona accessible al públic en general.

Mentre l’Agència del Medicament (FDA) fa passos per intentar que es pugui vendre a tot el país sense necessitat de recepta, alguns estats ja s’estan avançant. Començant per Massachusetts el 2014, sis estats ja han declarat els seus propis estats d’emergència i en ciutats com Baltimore (on durant el nou curs escolar, com a tot l’estat de Maryland, totes les escoles estaran obligades a tenir un kit amb naloxona) qualsevol pot comprar-ne sense necessitat de recepta. Fa un parell de setmanes, Nova York es va convertir en el primer estat amb un programa per subvencionar la compra de la substància a la farmàcia.

Notícies relacionades

No tothom, però, defensa l’ús de la naloxona. A Middeltown (Ohio), la policia ha deixat de portar-ne i un regidor ha proposat no atendre els addictes després de dues sobredosis si no paguen els costos de les emergències. S’esgrimeix un raonament econòmic: encara que cada dosi té un cost de 36 dòlars, calculen que entre ambulància i atenció mèdica s’eleva fins a més de 1.100 dòlars per cada intervenció, i durant els primers sis mesos de l’any els seus parametges van atendre un total de 598 sobredosis, un 300% més que en el mateix període del 2016.

Darrere del polèmic plantejament hi batega també un argument que ha farcit històricament molts esforços per combatre addiccions i que també comparteix Paul LePage, el governador republicà de Maine, que va intentar vetar una llei per facilitar l’accés al medicament. «La naloxona no salva vides de veritat, merament les allarga fins a la sobredosi següent», va dir en la seva proposta de veto, que va fracassar. «Crear una situació en què un addicte té una agulla d’heroïna en una mà i una dosi de naloxona a l’altra produeix una sensació de normalitat i seguretat al voltant de l’ús de l’heroïna que només serveix per perpetuar el cicle de l’addicció», va declarar. LePage, com altres crítics, pensa que la naloxona proporciona una xarxa als drogoaddictes que els permet prendre més riscos, però els experts rebutgen que sigui així.