Text íntegre del manifest de Barcelona

Aquest és el text íntegre del manifest que han llegit l'actriu Rosa Maria Sardà i la portaveu de l'associació Ibn Batuta, Miriam Hatibi:

Bona tarda a tothom!

Buenas tardes

Salam aleykom

Com tots sabem, i no oblidem, el 17 d'agost vam patir dos terribles atemptats terroristes, a Cambrils i a Barcelona.

Els que estem aquí avui hem vingut per cridar ben fort i amb una sola veu: ¡NO TINC POR!

NO TENIM POR!

NO TENEMOS MIEDO

WE ARE NOT AFFRAID

MA KAN KHAFUSH

¡NO TENIM POR!

D'expressar el nostre dolor per les víctimes, el nostre condol i solidaritat amb les famílies, amics i totes les persones afectades per aquest acte covard.

¡NO TENIM POR!

De condemnar aquests crims que només persegueixen provocar el terror a través del terror i la devastació per intentar trencar el nostre model de convivència.

¡NO TENIM POR!

Perquè ens sentim protegits pels cossos i les forces de seguretat, i confortats i també orgullosos de la ràpida resposta dels equips d'emergència, bombers, personal mèdic i hospitalari, serveis socials i treballadors i treballadores públics que han permès salvar vides, arriscant en molts casos la pròpia.

¡NO TENIM POR!

Perquè una vegada més el comportament dels nostres conciutadans: els taxistes, els comerciants que van donar refugi als que fugien o a tots aquells que van omplir els hospitals per donar sang han demostrat que som una societat solidària i amb la determinació de viure en pau i en comunitat.

NO TENIM POR

I no consentirem que se'ns humiliï ni que ens venci el terrorisme. Perquè quan ens colpegen, en lloc de dividir-nos ens trobaran més units en la defensa insubornable de la llibertat i la democràcia des de la nostra diversitat de cultures i creences.

¡NO TENIM POR!

I no aconseguiran dividir-nos perquè no estem sols. Som molts milions de persones les que rebutgem la violència i defensem la convivència a Manchester i a Nairobi, a París i a Bagdad, a Brussel·les i a Nova York, a Berlín i a Kabul.

¡NO TENIM POR!

Perquè sabem que l'amor acaba triomfant sobre l'odi. Ni la islamofòbia, ni l'antisemitisme, ni cap expressió de racisme ni de xenofòbia tenen cabuda en la nostra societat.

¡NO TENIM POR!

I per això hem sortit una vegada més al carrer per tornar a omplir de llum el passeig Marítim de Cambrils i la Rambla de Barcelona, perquè si la seva ideologia és la mort, la nostra és una aposta indestructible per la vida.

Després d'aquestes paraules volem acabar amb la veu de tres poetes:

Federico García Lorca, Josep Maria de Sagarra i Pau Casals.

Nadie que visite Barcelona podrá nunca olvidarla. La esencia de la gran Barcelona, de la perenne, la insobornable, está en esta calle, la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros y antigua de sangre: La Rambla de Barcelona. (Federico Garcia Lorca)

(Federico García Lorca)

Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?

Hi ha més pelats que rics, més gent guillada

Que gent amb el cervell apuntalat.

I massa fum, neguit i terregada,

I un món una miqueta estomacat

Un fa ballar el despit, l’altre la mona.

Les noies tendres fan ballar-hi el cor.

És la sala de ball de Barcelona,

I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.

La pela de taronja, aquí, no enganya...

Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.

Vénen de mar i vénen de muntanya,

Per entrar dins del ball, no es paga res.

De vegades, la cobla s’embarbussa

I el ball s’omple de crits i crida fort.

I entre xiulets i sabres i batussa

S’engega una pistola i cau un mort.

Però és un “ai” i torna la riuada.

I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.

I tornen els ocells dalt la brancada,

Fent entremaliadures de cristall.

Les roses són vermelles, i un s’adona

Que aquest vermell molsut, tibant i humit,

És el color que dura més estona

Damunt del llavi fresc de Barcelona,

Que no es cansa de riure, dia i nit.

És tot un cel de blau i d’alegria

Aquesta Rambla meva i em fa esglai

Pensar que puc deixar-la sola un dia...

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!

(Josep Maria de Sagarra)