Gossos que salven vides

L’olfacte, una oïda molt fina, l’habilitat que tenen per orientar-se han convertit els gossos en alguna cosa més que mascotes. Són, possiblement, els animals que més serveis presten als humans, tant com a assistents o acompanyants com en tasques de salvament. Les seves funcions s’han anat ampliant al llarg dels últims temps, a mesura que la ciència i els ensinistradors han trobat la manera de potenciar-ne les facultats.

El gos Blat, entrenat específicament per participar en una investigació sobre el càncer de pulmó de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), és una de les últimes aportacions fetes pels gossos a l’assistència a humans, iniciada  pels gossos guia o pigalls, entrenats, en el seu cas, per orientar els passos de persones cegues.

L’espectre és ampli. Com els pigalls, també hi ha els anomenats gossos de senyalització de sons, que avisen les persones amb discapacitat auditiva de diferents sons quotidians o els alerten en el cas que soni una alarma. O els gossos de servei, formats per prestar ajuda en la seva vida quotidiana a persones amb alguna discapacitat física. Les seves habilitats són tan grans que arriben fins al punt que són capaços de demanar ajuda per si mateixos per telèfon.

«També treballem amb gossos de resposta mèdica o avís, que estan preparats per donar alertes mèdiques si els seus propietaris pateixen, per exemple, un atac d’epilèpsia o una hiperglucèmia», indica Íngrid Ramon, ensinistradora del Blat i fundadora d’Argus, una entitat en què es duen a terme entrenaments canins per a aquestes i altres missions. L’entrenadora reivindica la importància de la seva feina, «ja que garanteix que l’animal ha sigut degudament educat i socialitzat, és a dir que està preparat per conviure amb els humans».

Nens autistes i gent gran

La llista inclou els gossos d’assistència en autisme (ensinistrats per tenir cura de la integritat física d’una persona amb trastorn de l’espectre autista, guiar-la i controlar les situacions d’emergència que pugui patir) i els que participen en projectes de teràpia assistida, destinats a visites a hospitals, centres geriàtrics, pisos tutelats o centres per a persones amb discapacitat.

Els gossos d’assistència ajuden les persones a superar les limitacions de les seves discapacitats i les barreres del seu entorn, «però qualsevol persona que tingui una condició física o psicològica que limita la seva vida, podria tenir un gos d’assistència», subratlla Ramon. A més de ser un animal d’utilitat per l’ajuda que presta en situacions quotidianes, és molt important l’ajuda emocional que aporten «donant confiança i seguretat a l’usuari». A vegades, n’hi ha prou amb la seva companyia.

Notícies relacionades

Un nas per detectar el càncer

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

El gos d'assistència no és necessàriament d'una raça determinada, «el més important és que les seves característiques físiques s'adaptin a la funció que haurà de desenvolupar i que tingui un caràcter dòcil, tranquil, afectuós i que el seu comportament sigui estable», indica aquesta especialista.

Els últims anys, s'estan popularitzant en alguns països (fonamentalment els Estats Units) els coneguts com a gossos de suport emocional, a mig camí entre l'assistència i la teràpia.