La policia investiga si la cèl·lula de Ripoll va anar a París a buscar detonadors

La policia investiga si el viatge llampec que els terroristes van fer a la regió de París entre els dies 11 i 12 d'agost va ser per aconseguir detonadors per als explosius que fabricaven a Alcanar, un artefacte que no és fàcil de fer de forma casolana i que resulta necessari per activar les bombes.

Aquesta és una de les hipòtesis amb què es treballa sobre les motivacions del viatge a França, on l'Audi amb què els terroristes van perpetrar l'atemptat de Cambrils va ser detectat per excés de velocitat el passat 12 d'agost.

Al vehicle viatjaven dos o tres dels terroristes de la cèl·lula forjada a Ripoll, i per això s'està investigant les possibles connexions del grup a l'estranger i que podrien haver-li prestat suport logístic per als seus plans d'atemptar contra monuments i esglésies de Barcelona, entre ells la Sagrada Família.

Magatzem de materials

Els terroristes havien emmagatzemat a la casa d'Alcanar 500 litres d'acetona, aigua oxigenada i bicarbonat per produir els explosius, materials que es poden comprar en comerços i mesclar-se de forma casolana, mentre que fabricar detonadors de forma artesanal implica més complicacions.

De fet, en altres atemptats que l'Estat Islàmic (EI) ha perpetrat a Europa es van utilitzar detonadors robats de canteres o d'instal·lacions militars.

Amb el material de què s'havien fet proveït, els terroristes podrien haver fabricat entre 100 i 150 quilos d'explosius de TATP, conegut com 'la mare de Satan' i que sol ser l'utilitzat per l'EI en els seus atemptats a Europa. L'explosiu, que és molt sensible i efectiu, sol fabricar-se en petites quantitats i en temperatures fredes. Als terroristes els va esclatar en ple procés de fabricació, segons fonts de la investigació. 

Explosiu sec

La 'mare de Satan' pot presentar morfologia de pols seca o de gel, encara que és en el primer format quan té més potència i, al mateix temps, més facilitat per esclatar.

En el cas dels gihadistes de Catalunya, es disposaven a usar l'explosiu sec, tal com es desprèn de la declaració de l'únic supervivent d'Alcanar, que va detallar als Mossos que estaven esperant que s'assequés per carregar les furgonetes i atemptar en monuments de Barcelona com la Sagrada Família.

Segons els experts, una vegada fetes les mescles l'última fase de l'elaboració és l'assecatge, que triga de 24 a 48 hores, i després l'explosiu s'ha d'usar en les següents setmanes, ja que s'evapora i desapareix.

El TATP l'usen habitualment els gihadistes per omplir els cinturons d'explosius (a Alcanar se'n va trobar un d'autèntic) i s'acostuma a posar en paper de forn o cel·lofana, o bé en tubs, on s'aboca la pols i es compacta amb molt de compte. "No tothom serveix per fer-no", indiquen les fonts, i s'ha de tenir experiència en la manipulació d'explosius, que segurament no tenia la persona que els tenia a les mans a Alcanar.

Ús de les bombones de butà

Notícies relacionades

La policia belga va alertar el març del 2016 un comandament dels Mossos sobre l'imam de Ripoll

L'imam de Ripoll tenia la seva base d'operacions a Bèlgica

Sí que s'han trobat polsadors, que es col·loquen entre el detonador i la bateria i que vindrien a ser l'interruptor de la bomba.

A la casa d'Alcanar on es manipulaven els explosius també es van trobar un centenar de bombones de butà, plenes i buides, que els terroristes podrien haver usat de dues maneres: plenes perquè explotessin per "per simpatia", cosa que multiplica el seu efecte, o buides, per usar-les com a contenidors per a l'explosiu i la metralla. A Alcanar es van trobar gran quantitat de claus.