Els Mossos no van investigar l'imam després de la petició informal de la policia belga

Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll, abans de crear la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, va fer saltar tres alarmes que no van suposar que entrés en el radar de cap policia.

    

Sí que va inquietar, en canvi, les autoritats belgues amb el seu aterratge a Vilvoorde el gener del 2016. Des d’allà va demanar feina a un imam de Diegem, una altra localitat situada a 10 quilòmetres de l’anterior. Aquest segon imam li va demanar, abans d’acceptar-lo, un certificat d’antecedents penals. Però Es Satty es va negar a entregar-li (perquè en tenia). Va estar a la presó de Castelló entre el 2010 i el 2014 per traficar amb haixix a Ceuta. L’imam de Diegem va sospitar d’Es Satty i va contactar amb la policia. En aquest context, un agent de proximitat de la policia belga va enviar un correu a un sergent adscrit a l’àrea d’Informació dels Mossos d’Esquadra que havia conegut en un congrés mesos abans.

    

Li va escriure això: «Volia demanar-te si hi ha la possibilitat d’indagar sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com a imam. En el fitxer adjunt trobaràs la seva identitat. Sé que s’està plantejant anar a Barcelona al febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, ¡millor!», indicava el policia belga en el seu missatge, en relació amb la seva petició d’informació sobre Abdelbaki Es Satty.

    

LA RESPOSTA DEL CORREU

El correu electrònic va ser remès a un policia no adscrit a l’àrea antiterrorista, subratllen fonts del cos català. Després de rebre’l, el sergent va consultar la base de dades de la policia autonòmica. Va respondre que no constava cap antecedent (ja que no havia estat en cap presó catalana) però va afegir que Es Satty tenia un cosí –Mostapha Es Satty– que havia sigut investigat en el marc de l’operació Xacal, una de les operacions activades a Espanya després dels atemptats de l’11-M. Mostapha no va arribar a ser condemnat perquè la fiscalia va retirar l’acusació contra ell. Al tractar-se d’una comunicació que no es va articular a través dels canals oficials, els Mossos no van activar cap investigació.

ELS ANTECEDENTS D’ES SATTY

El nom de l’imam de Ripoll també apareix a l’operació Xacal. La seva documentació es va trobar durant el registre que el Cos Nacional de Policia (CNP) va portar a terme en el domicili de Mohamed Mrabet Fhasi, un carnisser de Vilanova i la Geltrú, que sí que va ser condemnat en el judici de la Xacal per l’Audiència Nacional –encara que anys més tard seria absolt pel Tribunal Suprem– per reclutar terroristes, entre ells, Bellil Belgacem, que, després de marxar a l’Iraq, el 2003 es va suïcidar assassinant 19 soldats italians i 9 d’iraquians a Nasiriya.

    

Durant aquell registre a casa de Mrabet, la d’Abdelbaki Es Satty no va ser l’única documentació que va aparèixer. No consta si els agents van estirar aquest fil i si van arribar a investigar Es Satty. Si ho van fer, aquelles indagacions no van ser trasllades als Mossos. Aquestes dades formen part de la sentència de l’operació Xacal, una informació pública.

    

Els Mossos no tenien constància que un imam amb antecedents penals per tràfic de drogues exercia a Ripoll. No sabien que el seu nom havia aparegut a Xacal, una investigació antigihadista. Per últim, al tractar-se d’una comunicació informal, tampoc es van interessar per ell quan un policia local els va enviar el correu electrònic. Tres alarmes que ningú va escoltar.

Notícies relacionades

Els Mossos admeten una comunicació "no oficial" amb la policia belga

Turull: "Si la Policia tenia informació de l'imam l'hauria d'haver passat als Mossos"

    

La segona fase de la investigació oberta després dels atemptats se centrarà en les connexions que la cèl·lula gihadista tenia a l’estranger i serà portada a terme per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sense que hi intervinguin els Mossos, al no tenir competències en aquest àmbit. Així es va acordar ahir en una reunió convocada pel jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu.