Anar al contingut

El major Trapero té la paraula

El cap dels Mossos ha brillat com a comunicador durant la gestió del 17-A, precisament perquè ha reconegut el que no sabia

Guillem Sànchez / Barcelona

zentauroepp39748775 josep lluis trapero chief of the catalan regional police m170820131615

LLUIS GENE

La nota va aparèixer enganxada a la porta d’un cotxe patrulla. Estava escrita en català i deia: «Gràcies Mossos, aneu amb compte». Aquell tros de paper anònim, de preocupació i agraïment als agents de la policia catalana, era impensable abans del 17 d’agost. Però el desembarcament d’assassins gihadistes al centre de Barcelona ha fet que els ciutadans deixin de reduir els policies a simples funcionaris que posen multes o dissolen manifestacions. Ara també són percebuts com un escut protector de la barbàrie.

Dos instants per a la història

Dos han sigut els episodis que han marcat la diferència. El primer a Cambrils quan una agent va ser atropellada pel cotxe en què viatjaven cinc gihadistes i el seu company en va abatre, en solitari, quatre. Pretenien portar a terme una massacre allà, possiblement apunyalant tantes persones com els resultés possible, i un policia els ho va impedir. Agents de paisà van acabar la feina donant caça a l’últim en una seqüència salvatge de trets contra un gihadista que s’encomanava a Al·là i que es negava a morir. La mossa ferida no era la primera dona atropellada en els atemptats. Era la segona. A la Diagonal una altra agent es va interposar en el camí del cotxe de Younes Abouyaaqoub –el terrorista de la Rambla– quan fugia i la va atraopellar i li va partir el fèmur.

El segon episodi va ser a Subirats, quan dos agents van anar a la recreca del fugat Abouyaaqoub, el malson que mantenia neguitosa tota la societat catalana, i el van matar mentre aquest corria cap a ells amb un suposat cinturó d’explosius i armat amb ganivets.

Tempesta informativa

Els atemptats del 17-A van convertir Barcelona en el centre del món occidental. La pressió per als policies era enorme, perquè els mitjans nacionals i internacionals necessitaven confirmar com més aviat millor què havia passat, qui havia sigut i si quedaven terroristes per trobar. L’estratègia comunicativa es va articular en dos canals: el Twitter dels Mossos i les rodes de premsa. En el primer el flux d’informació era constant i obert al públic. Era una via que prescindia dels periodistes per informar. En les compareixences públiques s’ha adoptat un model oposat al de l’11-M, el 2004. Llavors el portaveu va ser un polític, el ministre Ángel Acebes del PP, que va escollir, partint dels interessos del seu partit, la informació que es donava. Per al 17-A s’ha optat per un model més similar a l’anglosaxó, en què els polítics deleguen en els tècnics. L’elegit va ser el cap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero.

El protagonisme de Trapero en cadascuna de les compareixences no ha admès cap discussió. L’estratègia del gabinet policial de comunicació, liderat per la periodista Patrícia Plaja, ha sigut la de fer pinya perquè només s’escapés la informació que ells donessin per contrastada. Trapero va actuar de la mateixa manera, distingint entre el que sabien i el que no sabien, amb total transparència. No hi va haver cap conjectura. Cap afirmació que no estigués recolzada sobre les evidències que recollien sobre el terreny els investigadors.

Un policia que comunica

Trapero, criat a Santa Coloma de Gramenet, va ingressar a l’Escola de Seguretat Pública de Catalunya el 1989 i es va estrenar com a agent ras a la comissaria de Girona. Amb formació en criminalitat informàtica, finançament del terrorisme i un curs a l’FBI, Trapero és llicenciat en Dret i ha estat gairebé sempre fent funcions d’investigador criminal. Per això últim escollir-lo a ell com a portaveu, durant la crisi, ha aconseguit transmetre la tranquil·litat d’algú que sap del que parla. Ell va començar d’investigador en les unitats territorials i va acabar en la direcció de la comissaria general d’investigació abans de ser el cap dels Mossos.

Malgrat que amb els periodistes manté una relació díscola, sovint per culpa d’un caràcter fort que reacciona volcànicament davant algunes crítiques, durant totes les conferències de premsa s’ha destapat com un comunicador honrat, precisament perquè ha reconegut el que no sabia.

L’incident amb un corresponsal holandès ha disparat la seva popularitat en l’entorn independentista. Quan el redactor estranger li va retreure que fes servir la llengua catalana i, tot seguit, va abandonar la sala en senyal de protesta, el major el va acomiadar amb una frase planera, poc acadèmica, que ha sigut tendència a les xarxes socials: «Bueno, pues molt bé, pues adiós».

La figura de Trapero havia despertat dins dels Mossos alguns sentiments tan contraposats com els que fins ara el cos català havia suscitat entre els ciutadans als quals serveix. De la crisi del 17-A, tant Trapero com els Mossos, merescudament, en surten reforçats.

0 Comentaris
cargando