Es busquen imams

L'imam, terme procedent de l'àrab que significa "el que difon la fe", és en les comunitats musulmanes sunnites, majoritàries a Europa, la persona encarregada de conduir les oracions a la mesquita i exerceix com a guia en les pregàries. Per ser-ho només cal ser musulmà, ja que l'imam és teòricament un més de la comunitat, però alguns països estableixen una sèrie de requisits de formació i, de fet, a la pràctica es produeix una certa professionalització del càrrec. 

"L'imam no és el líder de la comunitat, sinó un contractat, i té menys influència del que a vegades es creu", resumeix Jordi Moreras, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i especialista en islam, autor del llibre 'Els imams de Catalunya' (Editorial Empúries). Molts, a més, viuen en la precarietat laboral.

Per exercir d'imam, l'essencial és que sigui capaç de recitar l'Alcorà i que tingui estudis de jurisprudència islàmica, entre altres aspectes. També es valora l'experiència. Així doncs, un imam no és exactament un equivalent dels sacerdots catòlics ja que no forma part de cap jerarquia i no ha de passar comptes a un superior religiós.

Dominar la llengua dels fidels

En la majoria de les ocasions, els imams són assalariats de la comunitat, reitera Mohammad Iqbal Chaudhry, secretari general del Centre Islàmic Camino de la Pau, al barri del Raval de Barcelona, que agrupa majoritàriament fidels d'origen pakistanès: "Quan necessitem un imam -explica-, la junta de l'associació busca candidats, els fa una entrevista i fixa les condicions laborals". Un altre dels requisits lògics en aquest cas és que, a més de recitar l'Alcorà en àrab, la llengua litúrgica, parli també la mateixa llengua que els fidels (urdú i penjabí).

"Les comunitats islàmiques a Catalunya estan autoorganitzades", incideix el professor de la URV. Si necessiten un imam, funciona el boca orella. ¿Coneixes algú que pogués venir aquí? "El seu perfil doctrinal, és a dir, que pugui ser tradicionalista o salafista, dependrà de l'orientació de la comunitat, de la seva manera d'entendre l'islam", afegeix Moreras. La comunitat pot acomiadar-lo si ho creu convenient. “Un candidat que no sigui de la nostra escola mai vindrà al nostre centre islàmic", afirma Chaudhry.

En aquest sentit, Chaudhry lamenta les dificultats per trobar imams que reuneixin tots els requisits. "Es donen casos -posa com a exemple Moreras- d'imams molt preparats i amb domini de llengües, però molt joves. Pot ser que no se'n fien per falta d'experiència". En certa manera, molts imams són puestos a prova. Hi ha a més una gran mobilitat. "Van canviant de mesquita perquè és bo perquè coneguin més realitats", afegeix el secretari general del Centre Islàmic Camí de la Pau. 

Entre altres exemples, Turquia manté convenis oficials amb els governs dels Països Baixos i de Bèlgica per enviar imams i finançar mesquites per als fidels d'origen turc. Això no passa a Espanya. "Molts imams tenen contractes precaris i sous humils", recorda Moreras.

No obstant, no sempre és aquest el mecanisme. Com explica Moreras, en les comunitats petites i amb pocs mitjans és freqüent que es demani a un dels seus membres que exerceixi aquesta funció de forma voluntària. Sense necessitat de formació en una escola alcorànica. Alguns candidats han accedit al càrrec per experiència, a base anys de memoritzar l'Alcorà, "el mecanisme fonamental per accedir a la tradició islàmica", afirma Moreras.

Finalment són menys habituals, però en absolut menyspreables, els casos de grans mesquites apadrinades i mantingudes per països estrangers -no el país originari dels immigrants-, que poden arribar a fomentar imams d'una determinada línia ideològica.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

"A Catalunya i a Espanya en general falta una escola d'imams", subscriu Chaudhry. De fet, insisteix, es produeix una preocupant falta de professionals preparats. Tampoc existeix un registre perquè una comunitat conegui, per exemple, si un candidat ha estat a la presó. A Ripoll, un grup de veïns musulmans consultats per l'agència Europa Press han coincidit en la necessitat d'establir més control dels imams que contracten les mesquites i que sigui el Govern del Marroc -origen majoritari dels fidels- qui els designi despré sde comprovar que mai hagin comès cap delicte. "Només confiem en la mesquita, no en l'imam", ha comentat un veí.

Generalitat: plena autonomia de les comunitats

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de Catalunya, Oriol Amorós, defensa que la Generalitat mantingui el seu paper d'"acompanyament" a les comunitats musulmanes al nomenar imams però sense imposar-los. L'actual sistema legal està precedit pel dret fonamental a la llibertat religiosa, "que dona plena autonomia a les comunitats". "Crec que hem d'acompanyar aquest procés d'elecció respectant la llibertat", afegeix Amorós, ja que ningú acceptaria en altres religions que les administracions elegissin els líders de culte.