L'eclipsi solar més vist de la història

En les seves Revelacions de la naturalesa, publicat el 1870, l’escriptor i naturalista britànic J. G. Woods va escriure que per als aborígens australians «un eclipsi solar o lunar es percep com una terrible calamitat, amb tota certesa el preludi de la malaltia o la mort». Tant ells com altres civilitzacions ancestrals van interpretar els eclipsis com una inquietant pertorbació de l’ordre natural de les coses, un mal presagi del que havia de venir. Els maies de Mesoamèrica van intentar conjurar-los amb sacrificis humans i els xinesos van deduir que aquella subreptícia ocultació del sol era un senyal que l’emperador, amb la seva naturalesa parcialment divina, havia fet alguna cosa malament.

Avui la ciència deixa poc espai per a les especulacions. Els eclipsis són una oportunitat per difondre l’astronomia i fer caixa amb un espectacle que continua abstraient els humans. Avui, milions de persones a tot el món estaran pendents del cel per contemplar com la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra en el que s’espera que sigui l’eclipsi més vist de la història. Els Estats Units hi tindran una butaca privilegiada perquè serà allà, en una franja de 115 quilòmetres d’amplada (l’ombra de la Lluna sobre la Terra) que es desplaçarà de costa a costa, des d’Oregon fins a Carolina del Sud, on l’eclipsi serà total. Per als nord-americans serà la primera vegada que això passa en 99 anys; l’han batejat com el Gran Eclipsi Americà.

«Els Estats Units només cobreixen un 2% del globus, de manera que tenim molt pocs eclipsis», va dir a la CBS Mathew Penn, astrònom de l’Observatori Nacional Òptic d’Astronomia, que pretén fotografiar el fenomen des de 68 punts diferents del país. «Tenir-ne un que travessa tot el país és una oportunitat sense precedents. Serà un dia fantàstic, i el millor és que no pot estar ennuvolat a tot arreu». En altres àrees del país s’apreciarà un eclipsi parcial. Igual que al Canadà, Centreamèrica, el nord de Sud-amèrica i Europa.

Travessarà 14 estats

Més de 200 milions de ciutadanas nord-americans viuen a menys d’un dia de viatge en cotxe de la trajectòria de l’eclipsi total, que travessarà 14 estats. Tan sols a l’estat d’Oregon –on l’eclipsi parcial començarà a les 9.07 del matí hora local, una hora i tretze minuts abans que la Lluna tapi completament el Sol per deixar al descobert la corona solar, l’aura iridescent de la seva atmosfera– s’hi esperen més d’un milió de visitants. Els dispensaris de marihuana de l’estat, on és legal des del 2015, estan fent l’agost. Les vendes s’han disparat. L’ocultació total del Sol durarà un màxim de dos minuts i 40 segons, però molts pretenen allargar el viatge amb psicòtrops.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Al llarg de tot el recorregut de l’eclipsi s’han organitzat esdeveniments per treure profit de l’espectacle, una cosa que els nord-americans fan millor que ningú. A la reserva índia dels arapahoe (Idaho) s’han muntat cinc dies de música, gastronomia autòctona i danses del sol. A Saint Joseph (Missouri) està en marxa l’Eclipsi total de les arts, el festival d’art i música més gran organitzat mai en aquesta petita ciutat de 70.000 habitants. El cel més clar s’espera a la regió oriental de les Muntanyes Rocalloses. Els seus parcs nacionals ja estan completament ocupats de gent. Zones naturals com el Grand Teton o Yellowstone, segons el Servei Nacional de Parcs, viuran «el dia més concorregut de la seva història». En anticipació del trànsit, les autoritats han recomanat als visitants que omplin el dipòsit de gasolina del cotxe i portin prou aigua i menjar per poder fer front a les esperes.

Durant els menys de tres minuts que duri l’eclipsi total cauran les temperatures i es veuran algunes de les estrelles més brillants del firmament. Un vel de foscor pentinarà els camps, encara que segons els experts, el cel es tornarà més blau que no pas negre. En la mitologia nòrdica serà el moment en el qual dos llops celestials es mengin el Sol. Per als vells astrònoms xinesos, l’instant en què el drac devora la font de la vida. H