Anar al contingut

EL BRESSOL DELS ATEMPTATS

"La convivència ha saltat pels aires"

Els veïns no musulmans de Ripoll preveuen una difícil reconstrucció del clima de respecte entre comunitats

"Les famílies dels terroristes no tenen la culpa de res, però hi haurà qui no ho veurà així", diu una dona

Víctor Vargas / Ripoll

zentauroepp39751398 a police officer stands guard at a road control in ripoll on170820183231

PAU BARRENA

La gran majoria dels veïns de Ripoll que s'avenen a parlar sobre el drama que assola la localitat, bressol dels atacs terroristes de Barcelona i Cambrils, prefereixen quedar-se en l'anonimat o que ens referim a ells recorrent a un nom fictici. "És un poble petit, aquí ens coneixem tots; bé, o això ens pensàvem...", es justifica una senyora gran. Aquest mateix anonimat és el que també els agradaria que es mantingués per al poble que porten al cor. Que seguís sent conegut pels forasters com un bell paratge natural prepirinenc o com la població que acull un dels monestirs romànics de referència a Catalunya i Espanya. Però no, tots els detalls de la quotidianitat a Ripoll els mantenen immersos en una crua ressaca que "promet durar setmanes, si no mesos", afegeix aquesta mateixa dona.

"Tornar a la normalitat com la vivíem des de sempre serà un repte més que difícil entre nosaltres. La gent està molt tocada. Pensa que hi havia dos extrems, dues comunitats, que amb el pas dels anys havien acostat postures fins a tal punt que compartien un clima de mutu respecte i convivència. Però aquesta sensació ha saltat pels aires. Els extrems s'han separat de cop i farà falta molt temps i molta paciència per tapar aquesta ferida", descriu la Maria, bona coneixedora del teixit social local com a dependenta de la localitat.

A tots ells els agradaria que el resguard del poble seguís venint de part de les frondoses muntanyes que el flanquegen. Però no, des de dijous és una legió dels Mossos d'Esquadra la que blinda els accessos a la població. Cues quilomètriques, fins a 45 minuts de lenta marxa per complir amb l'escrupolós control policial de l'operació Gàbia, com mostra la televisió d'un dels bars de la localitat. "¿I per a què tant control aquí? ¿Que potser es pensen que de tots els llocs que té on anar [Younes Abouyaaqoub, el gihadista que segueix fugitiu] hauria de tornar precisament aquí?", deixa anar una dona. Les seves paraules sonen més a frustració i impotència que a retret pel desplegament policial d'excepció. 

Anormalitat

Agents, periodistes, curiosos... Res ajuda perquè Ripoll comenci a recompondre's, a enfilar sense tants llastos l'àrdua tasca de girar full. "¡Collons, és que ha tocat aquí! ¡Si això és l'indret més tranquil que et pots trobar!", s'exclama l'Antoni. Allunyat d'ell, en la distància, que no en el pensament, l'Eduard diu que se sent "molt desubicat", mentre comparteix cigarret i xerra amb un col·lega a la terrassa d'un bar. "Però si aquí, per no haver-hi, no hi ha ni suïcidis. T'ho pots esperar a Barcelona, que no és el Bronx, però de tant en tant passen crims i notícies tan macabres , ¿però aquí?", diu l'Eduard, sense saber que els estudis revelen tot al contrari.

Temps aturat

Tan tranquil és el lloc "que no fan [o feien] falta mediadors" entre comunitats, com sí que es necessiten "en poblacions com Manlleu", explica la Laura, veïna de Campdevànol, però veterana treballadora en un comerç de Ripoll. "A Manlleu hi ha guetos en llocs com els pisos de Can García, encara que un d'aquests edificis ja l'han enderrocat. Però aquí no hi havia problemes de convivència, res feia dubtar d'ells ni de ningú", diu la Laura.       

El temps sembla haver-se detingut a Ripoll, però aquesta vegada, desafortunadament, no per l'habitual quietud d'aquest enclavament. "La mala sort és que, a sobre, ha passat a l'agost, amb tot al ralentí. Aquí el que fa falta és que passin els dies ràpid, que arribi el setembre i es recuperi la rutina per anar superant tot això, a poc a poc", desitja l'Eduard. Un retorn progressiu a la normalitat que també necessiten les famílies dels gihadistes. "Estan esperant que els tornin els cossos per emportar-se'ls al Marroc i seguir allà el seu ritual. Rarament els enterren aquí", diu una amiga d'una de les famílies. "D'aquesta no se'n recuperen mai. I ningú hauria d'oblidar que ells no tenen culpa de res -exposa-. Però estic segura que hi ha veïns que no ho veuran així. I em temo que els familiars hauran de marxar d'aquí. Mudar-se a un altre lloc, mirar de començar de zero, si és que això és possible". 

0 Comentaris
cargando