Cinc claus per entendre per què l'atemptat a Barcelona és diferent

Un vehicle que envesteix la multitud en un lloc molt concorregut. A primera vista, el que ha passat a Barcelona i Cambrils recorda atacs terroristes recents com els de Niça, Berlín o Londres. No obstant, tot i que la investigació està en curs i encara queda molt per aclarir, una anàlisi més profunda mostra que els atemptats de dijous són més diferents del que sembla dels que hi ha hagut fins ara i com marcaran la pauta del terrorisme que ve.

1. UNA CÈL·LULA MOLT NOMBROSA

El primer element que destaca d'aquests atacs és la nombrosa cèl·lula terrorista. La policia sospesa una xifra d'entre 10 i 12 integrants del comando. Això el converteix en el comando terrorista més gran que ha atemptat a Europa des dels atemptats del novembre del 2015 a París, quan va actuar un grup d'una desena de persones. En l'atac de Brussel·les del març del 2016 van atemptar quatre terroristes. A Niça i Berlín, un. En els de Londres, un i tres.

Fins ara, els grans comandos gihadistes que han actuat a Europa eren sempre grups que executaven plans molt ambiciosos dissenyats per organitzacions terroristes com Al-Qaida (Madrid el 2004; Londres el 2005) o l'Estat Islàmic (París el 2015) i que comptaven amb la presència d'almenys un o dos individus amb experiència en combat.

La de dijous és la primera vegada que un comando tan nombrós de persones que s'han radicalitzat de manera autònoma actua a Europa. Una de les claus de la investigació serà determinar si per mitjà d'internet o per serveis de missatgeria instantània com Telegram aquest grup ha rebut ordres de l'EI o assessorament terrorista.

2. UN COMANDO MOLT JOVE I DE RADICALITZACIÓ EXPRÉS

Un altre element destacat és la joventut dels terroristes. Les identitats que es coneixen són de nois de 17, 19, 21, 22 i 24 anys. Això confirma que la propaganda gihadista ha complert el seu objectiu d'arribar a persones molt joves i que acaben de sortir de l'adolescència.

Dels identificats, cap estava catalogat pels serveis policials com a sospitós de simpatitzar amb el gihadisme. Això ha sigut el que ha permès a la cèl·lula passar sota el radar policial sense cridar l'atenció. També mostra com els processos de radicalització cada vegada són més ràpids, cosa que obligarà a reavaluar l'estratègia de lluita policial contra aquest fenomen.

Conèixer com s'ha gestat aquest grup i com ha evolucionat fins a convertir-se en una cèl·lula terrorista és capital per a totes les policies europees per poder intentar determinar quins indicadors que fins ara no es tenien en compte passen a ser clau per poder detectar grups així.

3. PENSA EN GRAN

'Think big' (Pensa en gran). És un dels lemes de Donald Trump. I el grup que va cometre els atacs de Barcelona i Cambrils s'ha aplicat aquesta lògica. Els atemptats de dijous no eren els que pretenia dur a terme el comando. Aquesta cèl·lula aspirava a un atac de molt més abast, un atemptat amb furgonetes bomba en què morissin centenars de persones. És un atac de l'estil dels que aquests últims anys han arrasat ciutats com Bagdad i per als quals l'Estat Islàmic ha desenvolupat una autèntica tecnologia del terror. No obstant, a Europa, els gihadistes mai han portat a terme atacs d'aquest estil. L'ús d'explosius en els atemptats gihadistes perpetrats en ciutats europees sempre s'ha reduït a cinturons o motxilles bomba.

Pels perfils dels seus integrants, joves sense experiència en combat, sense coneixement en la fabricació d'explosius i sense armes de foc, aquest comando estava destinat a cometre un atac de menys calat. Atropellaments i apunyalaments. Va ser el que van acabar fent, però no perquè volguessin, sinó perquè l'explosió a Alcanar va desbaratar el seu pla original.

Aquest pla tan ambiciós pot obeir a dues coses: a un grup que imbuït de fervor es creu capaç de cometre un atemptat que excedeix les seves possibilitats; o bé que la cèl·lula estava en contacte d'alguna manera amb algun expert de l'Estat Islàmic que guiava els seus passos. La investigació dilucidarà aquest aspecte.

4. JA NO SE'N VAN, ARA ACTUEN AQUÍ

Potser el factor més preocupant dels atacs de dijous és el fet que, fa dos anys, joves com aquests, enfervorits pel desig de portar a terme la guerra santa, s'haurien desplaçat a Síria i l'Iraq per sumar-se a les tropes de l'Estat Islàmic i lluitar allà. No obstant, el califat dels gihadistes, després de perdre grans ciutats com Mossul, està a un pas del col·lapse, i per tant ja ha deixat de ser un destí interessant. Així doncs, sense califat on anar a combatre, aquests joves han focalitzat el seu fanatisme a actuar aquí.

Notícies relacionades

El terrorista fugit podria ser l'autor de la matança de la Rambla i altres notícies que has de saber avui, en un minut

Interior manté el nivell 4 d'alerta antiterrorista amb noves mesures de reforç

Encara que el focus estava posat a l'arribada de retornats de Síria i l'Iraq, l'amenaça també resideix en tots els joves residents en territori europeu que es fanatitzaran i que rebran la consigna d'actuar als seus països.

5. NOU ENFOCAMENT PROPAGANDÍSTIC

Els atacs de Barcelona i Cambrils són els primers que s'utilitzen per fer propaganda del nou lema de l'Estat Islàmic: 'Al Daula Al Islamuya Baqiya'. Aquesta és la nova expressió, que vol dir: “L'Estat Islàmic perdura”. Fins i tot alguns ja es refereixen a l'Estat Islàmic només amb el terme de 'Baqiya' (El que perdura). Amb aquest lema, llancen el missatge que les derrotes sobre el terreny a l'Iraq i Síria no suposaran la desaparició del grup.