Cargol poma: convivint amb l'invasor

Inundacions dels camps d’arròs amb aigua salada, aplicació de saponina a la terra en dues ocasions durant la temporada (en la sembra i després de la sega), control del moviment de plantes i maquinària agrícola, ús de calç viva, inspeccions, prohibicions... La lluita contra el cargol poma al delta de l’Ebre és un verdader maldecap.

La plaga, detectada a la zona el 2009 per primera vegada a Europa, persisteix en aquest ecosistema singular que produeix 134.000 tones d’arròs a l’any, fins i tot va ocupant nous espais, marxa i torna, mor, s’enterra i reneix al cap de l’any. L’únic que s’ha aconseguit és que la producció arrossaire se’n ressenti el mínim. A canvi, això sí, de costos per als productors i l’Administració. Les actuacions estan cofinançades per la Conselleria d’Agricultura i la UE amb cinc milions d’euros per a cinc anys.

Fins al moment la solució passa per un puzle de mesures. Tot hi contribueix però res és definitiu. El cargol poma s’ha adaptat perfectament des que es va localitzar per primera vegada vuit estius enrere. Des del principi, es va apuntar com a origen de la plaga una empresa del sector de l’aquariofília que importava espècies exòtiques de diversos països per a la seva comercialització. Llavors no estava prohibida la seva venda com ara, tot i que sí que era delicte ecològic la propagació d’espècies nocives per al medi ambient. L’empresa, ubicada a l’Aldea (Baix Ebre), va tancar amb la imputació dels seus propietaris, però ni el jutjat número 5 de Tortosa ni l’Audiència de Tarragona van trobar culpabilitat en la causa penal oberta.

El medi també s’hi ha adaptat. Algunes aus han començat a ingerir cargol poma, com el capó reial (plegadis falcinellus) o el gavià argentat (larus michahellis) però no és suficient. «Qualsevol nova espècie necessita un temps d’adaptació i també altres espècies interactuen amb ella, són un element més en la lluita, però no tenen gaire influència», admet Miquel Àngel Garcia, responsable dels agents rurals a la zona. Tampoc s’ha aconseguit fins al moment atacar-la a través de les postes, un element clau tenint en compte que una femella pot arribar a pondre 5.000 ous en els cinc mesos que surt de la seva hibernació. Són tòxiques, com adverteix el seu color rosa cridaner, i els animals ni les toquen.

Paràsit en proves

Notícies relacionades

La plaga del cargol poma ja ha avançat 55 quilòmetres Ebre amunt

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

«Personalment considero que en una zona tan infestada ja com el marge esquerre de l’Ebre la solució passa per la lluita biològica», afirma esperançat Rafel Verdiell, portaveu de la Unió de Pagesos. «L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) té encarregats nous estudis per explorar la possibilitat d’atacar la plaga amb un paràsit, s’ha fet alguna prova al laboratori i el 2018 s’aprofundirà en la seva viabilitat», explica la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete. Es busquen també nous productes fitosanitaris.

Els arrossaires, a més a més, estan començant a testar un altre sistema de cultiu: la sembra en sec. Les 120 hectàrees on es va aplicar aquesta modalitat l’any 2016 han passat a ser 2.000 aquest any. «És eficaç, però és una solució que no es pot generalitzar a causa de la salinització del terreny; a més a més, no és aplicable a totes les varietats d’arròs. És una bona solució però no es pot estendre, seria un canvi radical per al delta», avisa Ferrete.