El juliol va ser el mes més calorós de la Terra des del 1880

El planeta bat un nou rècord de calor 10 mesos després de l'últim, segons la NASA

zentauroepp39614601 kma11 tokio  jap n  09 08 2017   un ni o juega en una fuente170816105719

zentauroepp39614601 kma11 tokio jap n 09 08 2017 un ni o juega en una fuente170816105719 / KIMIMASA MAYAMA

3
Es llegeix en minuts

El mes passat va ser el juliol més calorós a la superfície de la Terra des que el 1880 va començar el registre històric de temperatures globals, de manera que el planeta torna a batre un rècord mensual de calor després de 10 mesos sense fer-ho, segons l'Institut Goddard per a Estudis Espacials de la NASA.

Les dades d'aquest institut de la NASA indiquen que la temperatura del juliol del 2017 va superar en 0,83ºC la mitjana del mes tenint en compte com a període de referència el comprès entre el 1951 i el 1980, xifra que suposa 0,01ºC més que el rècord anterior, del juliol del 2016. Al tercer lloc estan empatats els del 2009, el 2011 i el 2015 (0,71ºC més que la mitjana).

Per això, l'Institut Goddard per a Estudis Espacials indica que "el juliol del 2017 va estar estadísticament vinculat amb el juliol del 2016 com el més càlid en els 137 anys de registre modern", ja que tots els juliols anteriors van ser més d'una dècima de grau més freds.

En canvi, la sèrie històrica des del 1880 assenyala que els juliols menys càlids es van viure el 1904 (-0,55ºC respecte a la mitjana), el 1909 (-0,46ºC), el 1912 (-0,45ºC) i el 1908 i el 1911 (-0,41ºC). El primer juliol que va superar la mitjana va ser el del 1940 (+0,12ºC).

D'aquesta manera, la Terra trenca 10 mesos consecutius sense rècords mensuals de temperatures en superfície, una vegada mitigats els efectes del fenomen climàtic del Niño. Així, el setembre de l'any passat i el maig del 2017 van ocupar el segon lloc en el registre històric i el juny passat va ser el quart més calorós.

Al mapa global de la NASA s'observa que els principals augments tèrmics del juliol d'aquest any van tenir lloc a l'interior de l'Àsia, zones de l'Orient Mitjà, el nord d'Austràlia i l'oest i el centre de l'Antàrtida. En canvi, va fer menys calor del normal a l'Àrtic, la Sibèria, l'est de l'Antàrtida i part del Pacífic nord.

L'Institut Goddard per a Estudis Espacials de la NASA recopila dades mundials de temperatura gràcies a unes 6.300 estacions meteorològiques distribuïdes per tot el planeta i instruments en vaixells i boies que mesuren la temperatura de la superfície del mar, així com estacions d'investigació situades a l'Antàrtida.

El registre històric de temperatures mundials comença el 1880 perquè les observacions anteriors només van cobrir una part del planeta.

Per un altre costat, el mes passat va ser el vuitè juliol més calorós a Espanya des que el registre històric de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va començar el 1965, ja que va tenir una temperatura mitjana de 24,9ºC, que suposa 0,9ºC per sobre de la mitjana d'aquest mes tenint en compte com a període de referència el comprès entre el 1981 i el 2010.

El juliol va ser càlid o molt càlid a pràcticament tota l'Espanya peninsular, les Balears i les Canàries. Es tracta del vuitè juliol més càlid en 53 anys i el sisè més calorós des que va comenar el segle XXI, darrere dels del 2015, 2006, 2010, 2016 i 2013.

Notícies relacionades

Les temperatures màximes absolutes del juliol van batre efemèrides en nou estacions principals de l'Aemet: 46,9ºC a l'aeroport de Còrdova (rècord des que aquesta estació va començar a prendre dades el 1959); 45,7 a l'aeroport de Granada (rècord des de 1972); 45,4 a l'aeroport de Badajoz (1955); 44,4 a Jaén (1984); 43,7 a Ciudad Real (1971); 43,5 a la base aèria de Granada (1931); 43,2 a Càceres (1983); 40,2 a Terol (1986), i 39,7 al parc del Retiro, a Madrid (1893).

Pel que fa a les temperatures mínimes, els valors més baixos entre els observatoris principals es van registrar l'1 de juliol: 0,5ºC al port de Navacerrada (Madrid), 3,8 a l'aeroport de Valladolid i 4,5 a l'aeroport de Salamanca.

Temes:

Estiu Calor