Ocupacions contra el 'mobbing' immobiliari

Almenys ja ha passat en tres edificis de Barcelona i tot apunta que el fenomen proliferarà els pròxims mesos: inquilins legals que intenten defensar les seves vivendes de la voracitat dels fons immobiliaris i que acaben convivint amb famílies que no tenen on viure i ocupen els pisos dels que ja han fet fora els seus antics residents .

D'entrada, es diria que no era una estratègia: senzillament, persones sense casa van ocupar alguns pisos al carrer de Leiva, 37, on van conviure amb inquilins legals que denunciaven que un fons d'inversió els volia fora per trobar nous veïns que paguessin més. Aquest cas va tenir final feliç: l'ajuntament va exercir el dret de retracte i va comprar l'immoble. Una solució que el consistori ja ha advertit que no podrà aplicar en molts casos.

Va ser a Aragó, 477, on un altre fons d'inversió plana sobre els inquilins, on la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va anunciar que estrenava un nou model: hi va reallotjar sis famílies que es van sumar a l'intent dels inquilins que ja hi vivien per frenar la seva expulsió. En un comunicat, la PAH ho va explicar així: “Presentem un nou exemple de solidaritat i lluita”.

El tercer cas

Entença, 151, l'edifici del qual aquest dimarts van ser desallotjats quatre pisos sense ordre judicial, és, d'aquesta manera, almenys el tercer exemple d'aquesta nova realitat en què conviuen inquilins i ocupes.

Fa mesos que els inquilins d'Entença, 151 van començar a rebre avisos legals que no veurien renovat el seu contracte i que se n'havien d'anar. De 12 pisos i dos locals, vuit segueixen habitats pels residents legals i els altres quatre van ser ocupats per persones reallotjades en una acció del Grup d’Habitatge de Sants aplaudida pels veïns que ja hi eren.

Al costat de la Model

Aquest dimecres, els uns i els altres, inquilins i ocupadors, han comparegut davant de l'edifici per denunciar l'actuació dels Mossos, a qui acusen de desnonar els ocupes partint que la denúncia de la propietat que feia hores que hi eren i no hi havia ningú instal·lat als pisos era certa, cosa que neguen. Denuncien que els Mossos han emparat fornits acompanyants de l'administrador per entrar a l'immoble i desallotjar els quatre pisos ocupats, esbotzant portes. Una dona i un home han presentat denúncia contra els Mossos per lesions sofertes durant el desallotjament.

L'interès immobiliari per l'edifici va associat al tancament de la presó Model, situada a uns metres, que provoca una revalorització dels pisos de la zona i amenaça d'expulsar veïns, al més pur estil de Sant Antoni. Perquè els inquilins d'Entença, 151 han començat a buscar pis a prop de l'edifici, per no canviar de barri: hi ha diversos nens escolaritzats que resideixen a l'immoble. Quan han vist els lloguers que els demanaven s'han adonat que els resulten inabastables.

“Jo vull morir mossegant”

A l'edifici ara es concentren gairebé totes les casuístiques dels mals que estan assetjant la ciutat pel que fa a l'habitatge: el veí que no pot renovar el lloguer, perquè no l'hi deixen; el que té contracte indefinit i encara que estigui legalment protegit tem ser víctima del ‘mobbing’ immobiliari, el que ocupa una vivenda a la desesperada.

Poc abans de la compareixença, en un dels dos locals, la Teresa, un nom suposat, explicava el seu cas en veu baixa i amb un somriure trist: "Fa 15 anys vaig subrogar el contracte de la meva tia". Encara que en teoria li queden quatre anys, es veu al carrer: “Vull morir mossegant. Mig Barcelona està tremolant per por que li passi el mateix que a nosaltres”.

La Teresa diu que els ocupes desallotjats feia una setmana que eren als pisos. I una de les ocupes, la Maria, un altre nom suposat, de 68 anys, ho confirma. Dels quatre pisos desallotjats, tres estaven buits quan han arribat els agents, però ella sí que era al 1r 1a: “Han pujat els Mossos i m'an dit que sortís. No m'he recordar que havia de demanar-los l'ordre judicial”. L'han deixat pujar a agafar algunes de les seves coses i se n'ha anat a dormir a casa de la seva germana.

Quan em quedi sol

El Juan és l'inquilí amb contracte indefinit. Fa 36 anys que és a la finca i paga 335 euros al mes. “A mi no m'han dit res. Quan em quedi sol em faran la vida impossible”. L'home explica que quan ha vist els mossos i el personal que acompanyava l'administrador els ha cridat que allà hi vivia un nen de 7 anys i que anaven contra els drets humans: “S'han rigut de mi”.

El nen de 7 anys és el fill de la Sandra, que ha sortit amb ell poc més de mitja hora i ja no ha pogut tornar al pis que havien ocupat. De totes maneres, no tenien gaires pertinences per anar a buscar. Són totes a l'habitació de lloguer que va haver de deixar fa un temps per impagament: fins que no aboni el que deu, no podrà recuperar les seves coses. “Sé que trobaré feina, però ara he de trobar una vivenda”.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

No ho tindrà fàcil. A la Lluïsa (un altre nom suposat, els veïns tenen por), veïna del 5è 1a, li van donar fins a l'1 d'agost per marxar. “Estic buscant però amb el tancament de la Model, per aquí s'han disparat els preus”. De moment, segueix pagant el lloguer: 400 euros per 31 metres quadrats: “He pagat per transferència. No me l'han rebutjat”, diu expectant.

Una altra inquilina legal relata que havent rebut ja el burofax que l'insta a deixar la casa, està pagant per gir postal, una altra de les fórmules per esquivar la primera de les pràctiques que es coneixen històricament en l'exercici del ‘mobbing’ immobiliari: no cobrar lloguers per poder desallotjar-ne els titulars.